LES LLETRES

1. El fremdu comprèn 26 lletres. 5 vocals i 21 consonants.
   • El fremdu és completament 'fonètic' i 'ortogràfic', és a dir que ho escriu com el entén.
   • Cada so correspon a una lletra i cada lletra correspon a un so.
   • L'accent tònic cau sempre sobre la penúltima vocal (subratllat en el quadre davall).

ELS DIFTONGS

Els mig-consonants Q, Y i W s'utilitzen molt simplement:

1. Aquo: Pronunciar com en català : equador. La llettra Q no existeix sola
   • El u, es considerat com un semi-vocal, en aquest cas.
2. Way: Pronunciar com en anglès: Why ? Per què  ?
   • uai, tres tres vocals doncs tres sons, pronunciats diferentment "uhahi"

Nota: La (-u) del substantiu neutre pot ser pronunciada o no, sembla a la nostra (-a) final en català.

• Zonu se pronuncia zonu o zon^u (zon) com catalana en valencià o catalan^a en català.
• Veuràs el mot escrit: zon^u per familiaritzar-te amb el so gairebé mut.
• Això és opcional

EL GÈNERE

1. La terminació -U marca el substantiu neutre al singular: kid^u = nen, dog^u = gos.
2. La terminació -O marca el substantiu masculí al singular: kido = noi, dogo = gos.
3. La terminació -A marca el substantiu femení al singular: kida = noia, doga = gossa.
4. Per els adjectius i els adverbis utilitzarem el sufix -IL- per marcar el masculí, i el sufix -EL- per marcar el femení.
   • patr^u = parent ; patre = parental ; patri = parentalment.
   • patra = mare ; patrele = maternal ; patreli = maternalment.
   • patru = pare ; patrile = paternal ; patrili = paternalment.

EL NOMBRE

1. El plural es posa sobre el substantiu (com en anglès).
2. Per posar el substantiu al plural, afegi una Y desprès sa terminació en A, O o U.
3. Al plural l'accent tònic no cànvia de lloc.
4. Una sola paraula al plural en una frase pot haver-ne prou. 
   • Zi Languy Internacie Bildite. = Les Llengües Internacionals Constrüides
   • Du dog^u. = Dos gossos.
   • Multe dog^u. = Molts gossos.

EL SUBTANTIU

Els substantius poden tenir diverses funcions:

1. Subjecte del verb:
   • Joano lektas. Joan llegeix.
2. Complement del verb ser:
   • Joano estas titxisto. Joan és un mestre.
3. L'objecte d'una preposició:
   • Mi diris al Joano. He dit a Joan.
4. L'objecte del verb: (accusatiu)
   • Mi vidis Joano^m. He vist Joan.
     
   • Joanom mi vidis . (Es) Joan (que) he vist.
     • El mot més important es col·loca en el començament de la frase, d'aquí l'importància del acusatiu.
     • Aquì més amunt, les dues frases signifiquen el mateix (mateixos mots), però hi ha un matís (la col·locació dels mots).
     • Un capítol està enterament dedicat a l'acusatiu.

 Reconèixer un masculí, un femení, un neutre, un singular o un plural en luKleo, és ben més fàcil del que en català, no és?

 L'ACCUSATIU

1. Com en català, en luKleo, una frase exigeix almenys dues parts : un subjecte i un verb.
   1. En la frase : Joana canta. El subjecte és : Joana i el verb és : canta.
      
      • Un subjecte és un substantiu que executa l'acció.
2. Tanmateix, en la frase : Joana menja una poma, hi ha una tercera paraula : poma.
   • En aquesta frase, la paraula : poma és dit : Complement d'Objecte Directe.
3. En luKleo, marquem el complement d'objecte directe d'una frase afegint una M a la terminació A, O o U del substantiu.
4. Un complement d'objecte directe és un substantiu que experimenta l'acció del verb.
5. L'accusatiu té la terminació en -m, es col loca després el -y del plural si cal.
   • Zi kido vidis zi dogum. El noi ha vist el gos.
   • Zi kidoy vidis zi doguym. Els nois han vist els gossos.
6. L'acusatiu s'utilitza en llatí, alemany, Esperanto i l'Ido, és menys utilitzat en francès i anglès. S'utilitza per subratllar el Complement d'Objecte Directe.
   • En Llatí: Caesar in Galliam venit = Cèsar ha arribat en Galia.
   • En Anglès: he i him; He call him = El crida.
   • En francès: je i me; Je me dis = Em dic.
   • Mi vidis Joanom. He vist Joan. (Joan és el Complement d'objecte directe de la frase).
7. Per reemplaçar una preposició:
   • Joano andas al Toloza. Joanu andas Tolozam. Joan va a Toulouse.
8. Per indicar un moviment :
   • Zi katu saltas sur zi tavolu. El gat salta sobre la taula. (El gat ja està sobre la taula i salta).
   • Zi katu saltas sur zi tavolum. El gat salta sobre la taula. (El gat està sobre la cadira i salta cap i sobre la taula).
9. Per indicar una direcció :
   • Joano estas al Pariza, ostag ili andos al Tolozam. = Joan és a París, demà anirà a Tolosa.
   • Wer ? Al Pariza
   • Werm ? Al Tolozam.

En l'última frase, la paraula :

1. Joana segueix el verb : ha donat.
   • Per què Joana no és el complement d'objecte directe de la frase ?
   • Perquè Joana no experimenta l'acció del verb : donar.
   • Joan no dóna Joana.
2. Joan dóna flors.
   • Per tant les flors són el que és donat, les flors són llavors el complement d'objecte directe.
3. Mentre que és Joana en aquesta frase ?
   • Joana és dit un : complement d'objecte indirecte.

• Els noms propis poden s'escriure amb l'ortografia del país : Doktoro Rabbit o Doktoro Rabit.

1. Hem vist que una frase senzilla implicava un subjecte, un verb i un complement.
   • El complement podia ser d'objecte indirecte i era precedit per una preposició : (pri, en, al, et cetera...)
2. La terminació de l'acusatiu M serveix també a expressar un moviment cap a un lloc de manera única després d'una preposició que no indica ni un moviment ni un lloc.
3. La terminació de l'acusatiu M serveix també per als adverbis que indiquen un lloc.

1. No enganya, la terminació M és una amiga que indica el C.O.D. i qui ensenya el moviment, sense llargues explicacions.
2. El M, si no hi ha cap confusió possible, podria ser omès.
3. El M és molt important en les frases tals que : El gat salta sobre la taula. L'ocell vola a la gàbia. Etc..

Reconèixer un C.O.D., descobrir un moviment en luKleo, és ben més fàcil del que en català, no és?

Els Pronoms Personals i els Pronoms Interrogatius

Els pronoms personals

1. Per crear un pronom possessiu, s'afegeix una E al final d'un pronom personal.
2. Per crear un pronom reflexiu, s'afegeix SELF al final d'un pronom personal.
3. Els pronoms més utilitzats són: mi, ti, vi, eli, ili, li, nu, vu i lu

• Els pronoms personals de la tercera persona es fan sufixos per formar el masculí i el masculí d'un substantiu, tornar a veure : El Gènere i el Nombre

• Els pronoms personals poden ser complement d'objecte directe i prenent la terminació :M.
• Els pronoms possessius poden ser al plural prenent la terminació Y ser complement d'objecte directe prenent la terminació :M.

• Si és un pronom reflexiu, utilitzat amb eli, ili, li, elu, ilu, lu, oni o amb les paraules que poden reemplaçar.
  • Exemple : ensenyar que una acció és dirigida cap al mateix subjecte que fa l'acció i no dirigida cap a un altre subjecte.

• Oni és un pronom indefinit, neutre, utilitzat quan vol parlar de qualsevol persona, molta gent o alguna gent no definida, o una persona de la qual no vol revelar la identitat, etc...

Els pronoms personals en luKleo, són difícils de memoritzar. Però per als pronoms possessius i els pronoms reflexius, sí, no és?

LA POSSESSIÓ

1. Per expressar la possessió s'utilitza el mot de.
   • Zi dogo de zi kido. El gos del noi.
   • Zi kida de zi lerneyu. La noia de l'escola.
2. No obstant això, podem dir :
   1. Zi fotu de Leo. La foto (la Torre Eiffel), que pertany a Lleó.
   2. Zi fotu por Leo. La foto (autografiada) per Lleó.
   3. Zi fotu pri Leo. La foto (quan Lleó tenia 15 anys) on està Lleó.
   4. Zi fotu farite per Leo. La foto feta per Lleó.
   • Zi fotu de Leo, por Leo, pri Leo i per Leo = La foto de Lleó (La foto que pertany a Lleó, feta per i per a Lleó, es son retrat).

1. Domina els pronoms personals ! Conjugar, llavors, els verbs no el prendrà més que alguns segons!
2. Sis terminacions a retenir :
   1. L'infinitiu : -ARE.
   2. El present : -AS
   3. El passat : -IS
   4. El futur : -OS
   5. El condicional : -US
   6. El volitiu
      1. L'imperatiu : -ES
      2. El subjuntiu -ES

El volitiu (imperatiu i subjuntiu) no s'esforça més que per traduir un ordre, un desig, un desig o una necessitat.

ELS VERBS COMPLEXOS

• Les construccions complexes de verb consisteixen en un verb principal i un altre verb amb el mateix subjecte, que sempre pren la forma d'infinitiu.
• Habitualment aquestes construccions complexes de verb són utilitzades amb els verbs : povare (poder), devare (deure) i vulare (voler).

La conjugació en fremdu, és un joc de nen, no és?

Amb una mica d'entrenament o tenint nocions d'anglès, no és massa difícil, no és?

Els adverbis "correlatius" són:

1. Interrogatius
   • Wa? Way? We? Wen? Wer? Wi? Won? Wu? i Wuz?
2. Indefinits, demostratius, col.lectius, negatius i relatius
   • De lloc, de temps i de manera

Són petits mots, sense arrel, formats d'afixos i de relatius.
Consisteixen en quatre començaments i nou finals que poden ser combinats de diverses maneres.
Complicat a primera vista, però en fremdu sempre és senzill.

• Les paraules en W serveixen per formular preguntes i també són utilitzades com a pronoms relatius.
  • Wu vi estas ? Qui és ?
  • Tiam, wam ili diris, estas bone. Ço que ha dit és bo.
  • Zi kida tiwu, wu staras tiwer. La noia, que és allà.
  • Li estas grande wi dom^u. És gran com una casa.

1. wu i wa són posats en cas de necessitat a l'acusatiu i es fan : wum i wam.
2. wer és posat en cas de necessitat a l'acusatiu per indicar la direcció i es fa werm.
3. wu, tiwu i olwu són posats en cas de necessitat al plural i es fan : wuy, tiwuy i olwuy.
4. No hi ha problema per retenir aquestes quatre paraules següents, no és ? : Wu? Wuz? Way? Wen? Wer? Wa (what)?
   
6. No serà, tampoc, dur per retenir aquestes tres últimes paraules, ja que:
   1. El we? espera una resposta terminant per e, Una qualitat, com un adjectiu : bele.
   2. El wi? espera una resposta terminant per i, Una manera, com un adverbi : spidi.
7. El més "complicat", si n'és, és : Won? = Quant? Won da...? = Quant de...?

ELS NUMERALS CARDINALS

• Les desenes i els centenars es formen per l'addició dels nombres de 1 a 10.
• Els adjectius numerals són invariables.
  • 1492 = mil quarcent nowdis du
  • 2006 = dumil sis
• Més complicat, però sempre fàcil :
  • milionu : 1.000.000 (sis zeru)
  • miliardu : 1.000.000.000 (now zeru)
  • bilionu : 1.000.000.000.000 (dis du zeru)
  • trilionu : 1.000.000.000.000.000.000 (dis okt zeru)
• 386.342.764.195.186 = tri oktdis sis bilionu tricent quardis du miliardu setcent sisdis quar milionu cent nowdis kint mil cent oktdis sis.
• 624.961.854.723.649.348.265 = siscent dudis quar trilionu nowcent sisdis unu mil oktcent kintdis quar bilionu setcent dudis tri miliardu siscent quardis now milionu tricent quardis okt mil ducent sisdis kint.

LES OPERACIONS

ELS DERIVATS

1. Afegint una terminació, podem fer derivar els nombres.
   • Substantiu : nombre + U
   • Adjectiu : nombre + E
   • Adverbi : nombre + I
2. Afegint un sufix, podem fer derivar els nombres en :
   • Multiplicatiu : nombre + UPL
   • Fraccionari : nombre + ON
   • Col·lectiu : nombre + OB
3. Es posa PO davant els nombres per marcar els numerals distributius.
   • PO OKTI = vuit per vuit.

• Atenció fer la diferència entre :
  • Zi kinte kido manjis zi kintonu de zi keku
  • El cinquè nen (5è, rang) ha menjat el cinquè del pastís (1/5, porció).

1. Hi ha dos tipus de preguntes:
   • Les preguntes tancades amb CU ...? = és que...?
   • Les preguntes obertes amb els correlatius interrogatius, comencen tots per W ...?
2. Aquests mateixos pronoms interrogatius es fan pronoms relatius.

LA NEGACIÓ

1. Les paraules negatives se situen sempre davant la paraula que experimenta la negació.
   • Les paraules negatives són : ne i els correlatius començant per new-.
2. Amb un sol terme n'hi ha prou a donar un sentit negatiu a una frase.
   • Diversos "new-" són possibles i no canvien el sentit de la frase.
3. Una doble negació canvia el sentit de la frase negativa en positiva.
   • Una doble negació pot accentuar el contrari.
4. Ne + mot té un sentit diferent de ne/mot.
5. NI és ni o repetició de dos negatius, la seva utilització :
   • Després ne.
   • Després ni.
   • Mai després de sen s'utilitzarà més aviat i.
   • Mai tot sol.