Memento | Gramàtica | Lliçons | Corregits |

Com el Fremdu és una llengua molt regular, totes les seves regles poden ser aplicades universalment sense excepció. És molt més fàcil comprendre conceptes de gramàtica en Fremdu que els de les llengües naturals.

 

L'Alfabet i la seva Pronunciació

• L'alfabet no implica lletres diacrítiques (à,ç,é,è,ê,î,í,ô,ó,ù...). És adaptat a la comunicació moderna, ja que Internet no té en compte les lletres complexes.
• En fremdu les paraules són fonètiques, és a dir que s'escriuen com es pronuncien i es pronuncien com s'escriuen.
• Un so una lletra, una lletra un so.
• Heus aquí la pronunciació de les lletres en fremdu:

 

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

Fremdi

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

r

s

t

u

v

w

x

y

z

API

a

b

"ts"

d

e

f

g

h

i

ʒ

k

l

m

n

o

p

r

s

t

u

v

w

ʃ

j

z

Ciríl·lic

α

á

ö

ä

e

ô

ã

h

è

æ

ê

ë

ì

í

o

ï

ð

ñ

ò

ó

â

Ü

ø

é

ç

Grec

a

β

"τσ"

δ

ε

φ

γ

"h"

ι

η

ê

λ

μ

ν

o

ï

ρ

σ

τ

υ

ω

w

χ

j

ζ

 

Els Vocals

• A de gat, E com més, I de iris, O com home i U com ull.

Els Consonants

• Bo, Do, Fo, Jo, Ko, Lo, Mo, No, Po, To, Vo i Zo es pronuncien com en català.
  • Co de tsunami (mai c de cacic).
  • Go de guant (mai jo de general).
  • Ho de home sweet home en anglès.
  • Ro com en català
  • So de salsitxa (mai zo de rosa).
  • Xo de xarxa (mai kzo o kso d'examen).

Els Semiconsonants

• Quo, Yo i Wo es pronuncien com en català :
  • Quan, Yolanda i Vuit

L'Accent Tònic

• Per a les paraules polisil·làbiques, l'accent tònic sempre és col·locat sobre el davant última vocal de la paraula. (subratllada en les dues primeres lliçons).
  • Exemples : manjare, apen, fremdu, maru, blue, newu, alie, et cetera…
  • Nos és un problema pels catalans.

L'Article

1. No hi ha més qu'un sol article definit : Zi
   • Els articles definits (le, la, els, les) són traduïts per una sola paraula zi.
     • zi buku = el llibre ; zi setju = la cadira ; zi dogoy = els gossos.
   • Ens tornaran sobre el gènere i l'enumera en les pròximes lliçons.
   • Els articles indefinits (un, una) no existeixen, els articles partitius (del, de la, dels) tampoc.
     • buku = un llibre ; setju = una cadira ; dogoy = gossos.

La Sintaxi

1. L'ordre de les paraules en una frase és en general : subjecte, verb, complement(s).
2. Els adjectius són escrits després del nom, com en català.
   1. Zi buku blue.
3. El fremdo col·loca la terminació -m per marcar l'acusatiu (no obligatori) o quan hi ha moviment : exemple de la utilització de la terminació -m :
   1. La marca de l'acusatiu o del Complement d'Objecte Directe (COD).
      1. Zi kida manjas pomum, zi kida manjas pomu. La noia menja una poma. En aquest cas, l'acusatiu no és obligatori.
   2. La marca del moviment.
      1. Zi katu saltas sur zi setju, i pos saltas sur zi tavolum. (El gat salta sobre la cadira, i llavors salta cap a i sobre la taula.) En aquest cas la terminació -m guarda tot el seu sentit.
4. La negació és indicada per la paraula ne davant la paraula implicada.
5. Una pregunta comença sempre per cu: Cu ili avas buku ? (Té un llibre ?) o per un pronom interrogatiu començant per W… : Wu vi estas ? (Qui és?).

El Vocabulari

• Comparacions dels orígens.
• Les arrels de la llengua fremdu provenen en gran part de les llengües : francesa, italiana, espanyola, anglesa i alemanya.
• Heus aquí una taula de comparació amb aquestes vuit llengües :

Fremdi	Anglès	Italià	Francès	Alemany	Rus	Castellà	Esperanto	Lingua Franca
bone	good («bonus»)	buono	bon	gut («Bonus»)	khoroshiy (dobriy)	bueno	bona	bon
donare	give («donate»)	dare («donare»)	donner	geben	darit	dar, donar	doni	dona
filtrare	filter	filtrare	filtrer	filtern	filtrovat	filtrar	filtri	filtra
jardinu	garden	giardino	jardin	Garten	ogorod	jardín	gardeno	jardin
kavalu	horse («cavalry»)	cavallo	cheval	Pferd («Kavallerie»)	kobyla	caballo	chevalo	cavalo
maru	sea («marine»)	mare	mer	Meer	more	mar	maro	mar
naciu	nation	nazione	nation	Nation	natsija	nación	nacio	nasion
studiare	study	studiare	étudier	studieren	izuchat, shtudirovat	estudiar	studi	studia
jove	young («juvenile»)	giovane	jeune	jung	yunyi	joven	juna	joven

 

Exercicis

• En aquesta primera lliçó, no hi ha més que un sol exercici per retenir bé aquests elements de base.
  1. Reciti de cor l'alfabet del Fremdu i escolt'et.
  2. A, Bo, Co, Do, E, Fo, Go, Ho, I, Jo, Ko, Lo, Mo, No, O, Po, Quo, Ro, So, To, U, Vo, Wo, Xo, Yo, Zo.
• Això és vàlid per a totes les lliçons, així que domina els exercicis, passi a la lliçó següent...

Les paraules de tots els dies

Converses corrents :

• Sí = Yes
• No = Ne
• Gràcies = Dankum = Dank'
• De res = Nedankindi
• Si us plau = Bonvules
• Perdó, excusi'm = Pardonu
• Adéu-siau = Til zi revidu, Tilzi'
• Adéu = Adeu
• a aviat = Til pronti
• Bon matí = Bone matinum (poc usitat)
• Bon dia = Bone tagum = Bontag'
• Bon vespre = Bone vesperum = Bonvesper'
• Bona nit = Bone noktum = Bonnokt'
• Bona tarda = Bone postagmezum (poc usitat)
• Salut, l'amic! Bon dia ! = Salutum, amikom! Bone tagum! = Salut, amiko! Bontag!
• Com està? = Wi vi fartas?
• Estic bé, gràcies! = Mi fartas boni, dank!
• I vostè mateix? = I vi self?
• Jo també. Què de nou? = Mi osi. Wa nove?

Ço que sap

1. Llegir totes les paraules sense falta de pronunciació.
2. Escriure totes les paraules sense falta d'ortografia.
3. Parlar sense massa d'accent.
4. L'únic article.
5. En català, li han calgut diversos anys per succeir en això...

Algunes terminacions usuals

1. Les 5 vocals : -A, -E, -I, -O i -U.
   • En fremdu la majoria de les paraules tenen una terminació que indica invariablement el tipus de paraula utilitzada, explicacions :
     1. Un substantiu es terminarà sempre al singular per : -A, -O o -U.
     2. Un adjectiu es terminarà sempre per : -E.
     3. Un adverbi (derivat) es terminarà sempre per : -I.
2. Gràcies a allò no necessitarem assabentar-se de tantes paraules com en altres llengües, explicacions :
   • Prenguem la paraula "PATRU", el radical és : PATR, ara afegim, a aquest radical, les 5 terminacions :
     1. patru = parent (nom neutre) ; patra = mare (nom femení) ; patro = pare (nom masculí) ; patre = parental (adjectiu) ; patri = de manera parental (adverbi).

La Formació de les paraules

Les paraules en fremdu són formades a partir d'un radical i d'una terminació. La terminació indica la naturalesa de la paraula. Així tots els noms neutres es terminen per -U, els noms femenins per -A, els noms masculins per –O, els adjectius per -E, els adverbis derivats per -I. Les paraules poden ser combinades a prefixos o sufixos. Heus aquí algunes terminacions :

mot	Nom (neutre)	Nom (plural)	Nom (femení)	Nom (plural)	Nom (masculí)	Nom (plural)	adjectiu	adverbi
terminació	u	uy	a	ay	o	oy	e	i
fremdi	kidu	kiduy	kida	kiday	kido	kidoy	fremde	fremdi
en català	nen	nens	filla	filles	noi	nois	estranger	en fremdu

 

• L'y del plural és una mig-consonant, doncs no modifica l'emplaçament de l'accent tònic. Idem per a la mig-consonant w.

Algunes Paraules

En aquesta lliçó encara hem subratllat la lletra que rep l'accent tònic.

anglulu	escaire	otu	cotxe	blue	blau, blava	bovidu	vedell (neutre)	bovu	vaca (neutre)	en	en, dins
i	i	ile	viril	kidu	nen	kido	noi	lawde	fort(a) (veu)	muziku	música
u	o	ularu	eines	ulu	instrument, eina	uliu	caixa d'eines	piksu	imatge	side	assegut, sedentari
silentu	silenci	spide	ràpid	tre	molt	olu	un individu	vivu	vida	vivo u vivolo	un ésser mascle viu

 

Alguns afixos

• Què és un afix ?
• Un afix és un element que s'afegeix a una paraula per modificar-ne el sentit.
  • Quan és enganxat abans de la paraula, se'l diu prefix.
  • Quan és enganxat després de la paraula, se'l diu sufix.
• Els afixos estan molt utilitzats en Fremdu, és per això que es diu del Fremdu que és una llengua aglutinant.

1. Exemple de mot : (prefix + radical + sufix + terminació)
   • neakirable = ne + akir + abl + e , com desxifrar aquesta paraula per traduir-lo ?
     • La terminació és e doncs és un adjectiu
     • El sufix és abl expressa la possibilitat
     • El prefix és ne expressa la negació, doncs en aquest cas l'impossibilitat
     • El radical és akir d'adquirir, adquisició, etcetera..., doncs ; que és impossible d'adquirir
   • neakirable = inaccessible

• A cada lliçó següent ens n'assabentarem d'avantatge.

1. Després de les terminacions -A i -O que transforma els noms en femení i masculí, tenim dos sufixos que transformen igual manera els adjectius i els adverbis (que es terminen per -E i -I).
2. -el-, tot com la terminació -a, dóna un sentit "femení" a l'arrel.
3. -il-, tot com la terminació -o, dóna un sentit "masculí" a l'arrel.
4. -ol-, dóna un sentit "ésser animat" a l'arrel.
5. -ul-, afegeix un sentit "instrumental" a l'arrel.
6. dez- dóna un sentit "contrari" a l'arrel.
7. diz- dóna un sentit "de dispersió" a l'arrel.
8. mis- dóna un sentit "de través" a l'arrel.

-u	neutre	patru	parent	patre	parental(a)	patri	parentalment
-el-	femení	patra	mare	patrele	materna	patreli	maternalment
-il-	masculí	patro	pare	patrile	paterna	patrili	paternalment
kavalo	cavall	kavala	euga	kavalilo	semental	kavalolo	centaure
reptare	arrossegar-se	reptolu	rèptil	razare	afaitar	razulu	afaitador
bone	bo(na)	dezbone	dolent	softe	tou (tova)	dezsofte	dur(a)
komprenare	comprendre	miskomprenare	comprendre de través	racie	proporcionat/da	misracie	disproporcionat/da
dize	escampat	dizi!	rompi els rangs!	donare	donar	dizdonare	distribuir

 

Exercicis

Col·loqui els afixos i els elements següents : a, are, e, i, o, u, zi, _ i traduir.

patr_e	paterna	jov_	un jove
dret_, _drete	dreta, esquerra	_aventur_	malaventura
_jov_	una vella	patr_i	maternalment
bovo, bov_	_, vaca	bov_o	toro
swipare, swip_o	_, escombra	grindare, grind_u	_, molí
_ ot_ blu_	el cotxe blau	_ piks_ tre interes_	una imatge molt interessant
_ kid_ i _ kid_ en _ ot_	la noia i el noi dins un cotxe	_ kid_ tre grand_	un nen molt gran
spid_	de pressa	_ muziku tre lawd_	una música molt forta
silent_ sid_	assegut en silenci	tre interes_	de manera molt interessant
Lernes zel_!	Aprengui conscienciosament!	_ kid_ i _ patr_	el nen i la mare

 

Les paraules de tots els dies

Continuació...

• No comprenc = Mi ne komprenas
• Com es diu això en català ? = Wi oni diras questum katalani?
• Parla anglès? = Cu vi parolas engle?
• Un Anglès = Englano
• Una Francesa = Francana
• Alemanya = Djerma
• Un Espanyol, una Espanyola = Espanyanu
• Xinesos = Xinuy
• Com ets diu? = Wu estas tie nomu?
• Encantat = Ravixite
• Com està? = Wi vi fartas?
• Bé = Boni
• Malament = Dezboni
• Així aixà = Mezboni
• Bo = Bone
• Mal = Dezbone
• On són els banys ? = Wer estas zi wateru ?
• Estudia el fremdu des de fa molt de temps ? = Cu vi lernas fremdum de longe taymu ?
• Des de fa dos anys! Em comprèn bé ? = De du yaru! Cu vi komprenas mim boni ?
• Parli més fort, el prego ! = Paroles mos lawdi, mi pidas !
• Si us plau parli menys de pressa. = Bonvules parolare les spidi.
• d'acord! = okiti!

Ço que sap

1. Reconèixer un substantiu (nom), d'un adjectiu i d'un adverbi.
2. Reconèixer el femení del masculí i del neutre.
3. Endevinar el contrari.
4. Formar paraules.
5. Formar trossos de frases.

 

Els Pronoms Personals i els seus Derivats

Pronoms Personals		Adjectius i Pronoms Possessius		Pronoms Reflexius
MI	jo, mi	MIE	el meu, la meva, els meus, les meves	MISELF	jo mateix
TI	tu	TIE	el teu, la teva, els teus, les teves	TISELF	tu mateix
VI	vostès (singular)	VIE	el seu, els seus, vostre	VISELF	vostè mateix
ELI	ella	ELIE	el seu, la seva, els seus (a ella), les seves (a ella)	ELISELF	ella mateixa
ILI	ell	ILIE	el seu, la seva, els seus (a ell), les seves (a ell)	ILISELF	ell mateix
LI	ell, ella (neutre)	LIE	el seu, la seva, els seus, les seves (neutre)	LISELF	ell mateix
SI	es	SIE	el seu, la seva, el seu, els seus, llurs	SISELF	ell mateix
ONI	es, hom (impersonal)
NU	nosaltres	NUE	el nostre, els nostres, nostre	NUSELF	nosaltres mateixos
VU	vosaltres (plural)	VUE	el vostre, els vostres, vostre	VUSELF	vosaltres mateixos
ELU	elles	ELUE	llur, llurs	ELUSELF	elles mateixes
ILU	ells	ILUE	llur, llurs	ILUSELF	ells mateixos
LU	elles, ells (neutre)	LUE	llur, llurs	LUSELF	ells mateixos

 

Algunes terminacions usuals (continuació i fi)

• Coneix ja les terminacions en : -A, -E, -I, -O i -U.
• En aquesta lliçó, s'assabentarà de les terminacions dels verbs en : -ARE, -AS, -ES, -IS, -OS i -US
• Les paraules en fremdo són formades a partir d'un radical i d'una terminació. La terminació indica la naturalesa de la paraula. Així tots els verbs s'és terminat a l'infinitiu per -are. Heus aquí algunes terminacions, incloent els principals temps de verb :

mot	Infinitiu	Present	Passat	Futur	Condicional	Imperatiu	subjuntiu
terminació	are	as	is	os	us	es	es
fremdi	andare	andas	andis	andos	andus	andes!	andes
en català	anar	vaig, anem	anava, hem anat	aniré, anirem	aniria, aniríem	vés! vagi!	vagi, anàvem

 

La Conjugació

L'infinitiu

• Tots els verbs a l'infinitiu es terminen per : -ARE.
• Pronunciació :
  1. menjar = manjare : manjare ; veure = vidare : vidare ; i cetera...

L'indicatiu

1. Exemple amb el verb estare = ser, ésser
2. Al present, els verbs reemplacen la seva terminació -ARE per -AS a totes les persones.
3. Al passat, els verbs reemplacen la seva terminació -ARE per -IS a totes les persones.
   • En general, no hi ha diferència entre l'imperfecte, el passat simple i el passat composat en Fremdo, és simplement el passat.
4. Al futur, els verbs reemplacen la seva terminació -ARE per -OS à toutes les personnes.
5. Al condicional, els verbs reemplacen la seva terminació -ARE per -US a totes les persones.
6. A l'imperatiu, els verbs reemplacen la seva terminació -ARE per -ES a totes les persones.
7. Al subjuntiu, els verbs reemplacen la seva terminació -ARE per -ES a totes les persones.

Taula de Conjugació

Present		Passat		Futur		Condicional		Imperatiu		Subjuntiu
fremdi	en català	fremdi	en català	fremdi	en català	fremdi	en català	fremdi	en català	fremdi	en català
estare	ser, estar	askare	preguntar	avare	tenir	pidare	demanar	lektare	llegir	parolare	parlar
mi estas	sóc	mi askis	he preguntat	mi avos	tindré	mi pidus	demanaria			mi paroles	pàrligue
ti estas	ets	ti askis	has preguntat	ti avos	tindràs	ti pidus	demanaries	lektes !	llegeix !	ti paroles	pàrligues
vi estas	és	vi askis	ha preguntat	vi avos	tindrà	vi pidus	demanaria	vi lektes !	llegeixi !	vi paroles	pàrligue
eli estas	és	eli askis	ha preguntat	eli avos	tindrà	eli pidus	demanaria			eli paroles	pàrligue
ili estas	és	ili askis	ha preguntat	ili avos	tindrà	ili pidus	demanaria			ili paroles	pàrligue
li estas	és	li askis	ha preguntat	li avos	tindrà	li pidus	demanaria			li paroles	pàrligue
oni estas	s'és	oni askis	s'ha preguntat	oni avos	es tindrà	oni pidus	es demanaria			oni paroles	es pàrligue
nu estas	som	nu askis	hem preguntat	nu avos	tindrem	nu pidus	demanaríem	nu lektes !	llegim !	nu paroles	nous pàrliguem
vu estas	sóu	vu askis	heu preguntat	vu avos	tindreu	vu pidus	demanaríeu	vu lektes !	llegiu !	vu paroles	parlàveu
elu estas	són	elu askis	han preguntat	elu avos	tindran	elu pidus	demanarien			elu paroles	parlen
ilu estas	són	ilu askis	han preguntat	ilu avos	tindran	ilu pidus	demanarien			ilu paroles	parlen
lu estas	són	lu askis	han preguntat	lu avos	tindran	lu pidus	demanarien			lu paroles	parlen

 

1. Askare i Pidare són dos verbs molt propers ja que volen dir tots dos demanar.
   • Askare en el sentit de preguntar i Pidare en el sentit de resar.
2. Ara, coneixent el radical, sap conjugar tots els verbs a qualsevol temps i a no importa quina persona.
3. Com en anglès (her / elie i his / ilie) és el subjecte que predomina per al pronom possessiu.

Algunes Paraules

amike	amical(a)	antaw	abans, davant	boni	bé	bonvulare	ben voler	diskutare	discutir	doru	porta
interesare	interessar	kun	amb	kurare	córrer	langu	llengua (parlada)	lernare	aprendre	ofti	sovint
hobiu	hobby	pensare	pensar	poxu	butxaca	pri	sobre	pasejare	passejar	spidi	ràpidament
parolare	parlar	tongu	llengua (anatomia)	xe	a, tot prop de	veinu	veí	wedo	marit	worku	treball

 

Alguns afixos

1. -aj-, dóna el sentit "materialització" expressat per l'arrel.
2. -ey-, dóna el sentit "de lloc habitual" expressat per l'arrel.
3. -i-, dóna el sentit "de continent" expressat per l'arrel.
4. -uy-, dóna el sentit "de receptacle" expressat per l'arrel.

aju	una cosa	ajuy	coses	spirite	esperitual(la)	spiritaju	paraula d'esperit
serare	serrar	seraju	serradures	laktu	llet	laktaju	producte lacti
eyu	local	forjare	forjar	forjeyu	farga	otu	cotxe
oteyu	garatge	iu	recipient	sukru	sucre	sukriu	sucrera
drinkare	beure	drinkiu	abeurador	uyu	funda	uyare	encaixar
cigaretu	cigarreta	cigaretuyu	fuma-cigarreta	futu	peu	futuyu	falca-peu, estrep

 

Exercicis

Col·loqui : les terminacions, els afixos i els pronoms personals i possessius

_ pens_ pri _	Pensaré en li/ella (objecte o animal)	_ pens_ pri _	Pensa en ell (mateix)
_ est_ _ vein_	Ets el meu veí	_ pens_ pri _ amik_	Pensarà al seu (d'un altre) amic
_ prenas _ xlosulum de _ mon_u.	Jo pren la meva clau del teu portamonedes	_ open_ _ otum i _ ofand_ lim de zi ot_u	Obre el seu (a ell) cotxe i jo la surt del garatge.
_ venig_ _ kavalum antaw zi drink_u.	Dirigeix el seu cavall (a ella) davant l'abeurador.	_ and_ al drunk_i por parolare pri _.	Anem a la taverna per parlar d'ells (neutre).

 

Les paraules de tots els dies

Continuació...

• els esposos = weduy
• la seva esposa = vie weda
• el meu marit = mie wedo
• tinc tres nens = mi avas tri fiyu
• dues filles i un fill = du fiya i unu fiyo
• mare = patra
• mamà = patrinya
• pare = patro
• papà = patrinyo
• els teus pares = vie patruy
• un amic = amiko
• una amiga = amika
• amics = amikuy
• quina edat té? = Won atje vi estas?
• tinc vint anys = mi estas dudisyare.

Ço que sap

1. Els pronoms personals.
2. Conjugar els verbs als temps de l'indicatiu, del subjuntiu, de l'imperatiu i del condicional.
3. Definir qualsevol local particular, contenint i concretar tota idea abstracta.
4. Comprendre i fer-se comprendre amb petites frases.

Resum

1. En aquestes tres primeres lliçons, ens hem assabentat de la base del Fremdu, no falta més que a folrar el nostre vocabulari per ser un perfecte individu que vol posar-se a l'abast de qualsevol que volent comunicar.
2. En les pròximes lliçons veurem la sintaxi de les frases i les petites paraules que tenen una gran importància.

 

Descobrir

LA FAMÍLIA							EL PROPER CERCLE
Arrel	Sufix	Català	Prefix	Arrel	Sufix	Català	Prefix	Arrel	Sufix	Català
YAY	+ u =	avi(a)		NEP	+ u =	nét/neta		PARENT	+ u =	parent(a)
	+ o =	avi			+ o =	nét			+ o =	parent
	+ a =	àvia			+ a =	neta			+ a =	parenta
PATR	+ u =	pare/mare	duon +	PATR	+ u =	parastre/madrastra	bo +	PATR	+ u =	sogre/a
	+ o =	pare	duon +		+ o =	parastre	bo +		+ o =	sogre
	+ a =	mare	duon +		+ a =	marastra	bo +		+ a =	sogra
FIY	+ u =	fill(a)	duon +	FIY	+ u =	gendre/nora	bo +	FIY	+ u =	gendre /nora
	+ o =	fils	duon +		+ o =	fill	bo +		+ o =	gendre
	+ a =	filla	duon +		+ a =	nora	bo +		+ a =	nora
FRAT	+ u =	germà/germana	duon +	FRAT	+ u =	germanastre/a		KID	+ u =	nen(a)
	+ o =	germà	duon +		+ o =	germanastre			+ o =	noi
	+ a =	germana	duon +		+ a =	germanastra			+ a =	noia
ONKL	+ u =	tio/a		NEV	+ u =	nebot/da		KUZ	+ u =	cosí/cosina
	+ o =	oncle			+ o =	nebot			+ o =	cosí
	+ a =	tia			+ a =	neboda			+ a =	cosina

 

La Sintaxi

1. Es comença per la paraula més important i es termina per la paraula menys important.
2. En altres llengües, sobretot en Anglès és el contrari.
   • Zi otu blue estas nove.
   • El cotxe blau és nou. The blue car is new.
3. Amb la terminació podem saber on es posiciona el substantiu, l'adjectiu, el verb, i cetera...
4. És a dir que una frase pot ser anomenada per un anglès, compresa per un italià i vice-versa.
5. Tindrem l'ocasió de parlar de l'acusatiu ulteriorment, allò serà encara més evident.

El Nombre

1. L'adjectiu i l'adverbi són invariables.
2. Hem vist que els verbs ho són també.
3. Per marcar el plural, cal un dels dos "ingredients" següents:
   1. N'hi ha prou que una sola paraula porti la noció de plural perquè tots els altres que s'hi refereixen ho siguin automàticament sense ser modificats.
   2. Per posar un substantiu al plural, cal afegir a la terminació de la paraula la mig-consonant -y.
      • zi dogo = el gos ; zi dogoy = els gossos ; dogo = un gos ; dogoy = gossos ; du dogo = dos gossos ; multi da dogo = molts gossos.
   3. Podríem escriure du dogoy per dir dos gossos, però dos expressa ja una quantitat superior a un, doncs no hi ha necessitat del plural. Idem per a multi da dogoy.

La Negació

1. Yes = sí i Ne = no.
2. Les paraules negatives se situen sempre davant la paraula que sofreix la negació.
   • Les paraules negatives són: ne i els correlatius començant per ne-.
3. Amb un sol terme n'hi ha prou a donar un sentit negatiu a una frase.
   • Una doble negació pot accentuar el contrari.
4. Ni = ni, la seva utilització :
   • Després ne o un altre ni.
     • Mai després sen = sense, s'utilitzarà més aviat i = i.
     • Mai molt sol.

L'Adverbi

1. Com per a NE, els adverbis es posicionen més aviat abans de les paraules que modifiquen, un altre exemple :
2. ONLI = només.
   1. mi onli pasejis tiwer = no feia què passejar-me allà
   2. mi pasejis onli tiwer = no em passejava més que allà
   3. onli mi pasejis tiwer = no hi havia que jo a passejar-me allà

Mi ne parolas pri tiwu buku.	No parlo d'aquest llibre.	Elu vulas manjare bovajum i rizu.	Volen menjar bou i arròs.
Ne Ili parolas pri tiwu buku.	No és ell que parla d'aquest llibre.	Mi vulis manjare ni bovajum ni rizum.	He volgut menjar ni bou ni arròs.
Nu parolas ne pri tiwu buku.	Parlem, però no d'aquest llibre.	Nu vulos manjare sen salum i pebrum.	Voldrem menjar sense sal i pebre.

 

Algunes Paraules

frutu

fruita

moblu

moble

bestu

animal

objektu

objecte

homu

ésser humà

kidu

nen

kapu

cap

pomu

poma

tavolu

taula

katu

gat

buku

llibre

homa

dona

kida

noia

limbu supre

membre superior

piru

pera

setju

cadira

dogu

gos

tasu

tassa

homo

home

kido

noi

korpu

cos

taronju

taronja

litu

llit

birdu

ocell

kapsu

capsa

home

humà

kide

infantil

limbu infre

membre inferior

 

Alguns afixos

1. -id-, dóna el sentit "de descendent de" expressat per l'arrel.
2. pra-, dóna el sentit "parent llunyà" expressat per l'arrel.
3. -eks-, dóna el sentit "antic" expressat per l'arrel.

idu	descendent	idaru	posteritat	reyu	rei	reyidu	príncep
katu	gat	katidu	petit del gat	prae	primitiu	prau	avantpassat
prayayo	besavi	pranepa	besneta	prahistoriu	prehistòria	pratipu	prototip
eks	ex.-	ekse	en jubilació	ekses!	a baix!	eksijare	dimitir
eksiju	dimissió	eksigare	destituir	weda	casada	eksweda	divorciada

 

Exercicis

Col·loqui : les terminacions, els afixos i els pronoms personals i possessius

_ pasej_ kun _ _nepo	Es passejava amb el seu (el seu propi) besnet	_ pasej_ kun _ _wedo	Es passeja amb el seu exmarit (a una altra)
_ amik_ trov_ tiwam en _ pox_	La teva amiga ha trobat això en la seva (própia) butxaca	_ star_ antaw _	Són (neutre) davant de mi
_ parol_ pri _self	Parlem de nosaltres	_ ven_ per _ ot_	Hem vingut amb el nostre cotxe
_ i _ wed_ est_ xe _	Ell i la seva esposa eren a casa meva. (l'esposa d'un altre)	_ kun _ wed_ and_ al _	Ella amb el seu espòs han anat cap a ells. (l'espòs seu)
_ i _ ofti diskut_ pri _ work_	Jo i ella discutim sovint del nostre treball	_ frat_ i _ frat_ av_ dog_um	El seu germà (a ell) i la meva germana tenen un cadell
_ est_ silent_	Era silenciós.	_ pens_ est_ silent_	Pensava ser silenciós
_ dir_ : “est_ silent_!”	Diria : "Sigues silenciós !"	Bonvul_ kloz_ _ dorum!	Gràcies de tancar la porta !
_ pid_, ke _ ven_	He demanat que vingui	Lern_ languym est_ _ hobi_	Assabentar-se de les llengües serà el seu hobby (a ella)

 

Les paraules de tots els dies

Continuació...

• Menjar = Manjare
• Quant costa això? = Won tiwa kostas?
• Què és? = Wa estas tiwa?
• El compro = Mi kompras lim
• Voldria comprar... = Mi vulus komprare...
• Té? = Cu vi avas?
• Accepta les targetes de crèdit? = Cu vi aceptas zi kreditkartuym ?
• tancat = klozite
• obert = openite
• l'esmorzar = matinmanju
• el dinar = tagmanju
• el sopar = vespermanju
• vegetarià = vejetaranu
• A la seva salut! = Ye vie sanu!
• El compte, si us plau. = Zi sumu, bonvules.
• Quin dia som avui? = Wone tagu estas astag?
• És l'u de gener! = Estas zi unue de jeneru!
• Quina hora és ara? = Wone horu estas naw?
• Són les tres i quart. = Estas due i quaronu . Estas due qua'.

Ço que sap

1. Designar cada membre de la seva família i del seu proper o llunyà cercle.
2. La sintaxi del Fremdu (que se'n podria realment passar tot sent comprensible).
3. Dir el que pensa i el seu contrari.

 

Descobrir

EL COS HUMÀ

Kapu	kabeluy	cabells	Limbu Supre	xuldu	espatlla	Korpu	mamu	pit	Limbu infre	engonu	engonal
	fruntu	front		akselu	aixella		mugru	mugró		femuru	cuixa
	browu	cella		braku	braç		mampuntu	teta		genuu	genoll
	okyu	ull		elbu	colze		txesto	pit (h)		legu	cama
	okyopelu	pestanya		antawbraku	avantbraç		txesta	pit (f)		kalfu	panxell
	orelu	orella		manradiku	puny		tayu	talla		futradiku	clavilla
	nazu	nas		manu	mà		umbiliku	melic		futu	peu
	txiku	galta		ditu	dit		flanku	flanc		futditu	dit del peu
	buxu	boca		dikditu	polze		ventru	ventre		futdikditu	polze del peu
	txinu	mentó		indikditu	índex		subventru	baix ventre
	gorju	gola		mezditu	major		pubu	pubis		seksu	sexe (neutre)
	nuku	clatell		ringditu	anul·lar		anku	anca		seksa	sexe (femení)
	kapu	cap		ditetu	auricular		pelu	pèl		sekso	sexe (masculí)

 

L'Acusatiu

1. Hem vist que la sintaxi (col·locació de les paraules uns respecte als altres) no és no primordial en Fremdu ja que les terminacions de les paraules ens orienten sobre la qualitat de la paraula (nom, verb, adjectiu o adverbi).
2. Què dir de : Joano salutas Klara
   1. Ens fixem el verb salutas, però qui és subjecte i qui és el complement (aquí el C.O.D)?
   2. En la sintaxi clàssica (subjecte + verb + complement) Joano és subjecte i Klara és COD = Joan saluda Clara.
   3. Si ens passem de sintaxi allò es fa més complicat ! Però tenim una solució senzilla : l'acusatiu.
3. L'acusatiu és un cas expressant el complement d'objecte directe (C.O.D.), és a dir l'actant que sofreix l'acció exercida per el subjecte d'un verb transitiu directe actiu, és marcat per la terminació -m. Se situa després la -o, -a o -u del substantiu o l'-y del plural si hi ha lloc.
   1. Joanom salutas Klara = Clara saluda Joan. = És a Joan que Clara saluda.
   2. Joano salutas Klaram = Joan saluda Clara.
4. Veu que l'acusatiu no és necessari quan la frase és senzilla|simple, però pot ser útil quan la frase és llarga. Juga el paper d'indicació audible i visible. En canvi permet barrejar les paraules sense canviar el sentit de la frase :
   1. Joanom vidis zi dogo. = El gos ha vist Joan.
   2. Vidis Joanom zi dogo. = El gos ha vist Joan.
   3. Zi dogo Joanom vidis. = El gos ha vist Joan.
5. L'acusatiu és un amic ja que simplifica el sentit de les frases, sobretot :
   1. Per indicar un moviment :
      • Zi katu saltas sur zi tavolu. El gat salta sobre la taula. (El gat és ja sobre la taula i salta).
      • Zi katu saltas sur zi tavolum. El gat salta sobre la taula. (El gat és sobre la cadira i salta cap a i sobre la taula).
   • Per indicar una direcció :
     • Wer ? On ?
     • Werm ? Cap a on ?
   • Per reemplaçar una preposició :
     • Joanu andas al Barcelona = Joano andas Barcelonam. Joan va a Barcelona.

Les Preguntes

1. En fremdo, hi ha 10 paraules per preguntar : cu, wu, wuz, way, wer, wen, wa, won, we i wi.
2. No hi ha necessitat invertir certes paraules (verb-subjecte) en una frase.
   • CU? = és que? la resposta és YES = sí o NE = no.
3. Llavors vénen els 9 pronoms interrogatius (taula a la pròxima lliçó).
   • Per recordar-se'n, 2 grups :
   • WU? = qui? WUZ? = a qui? WAY? = per què? WER? = on? WEN? = quan? WA? = què?
     • Si ha fet anglès, remember (who, whose, why, where i when)
   • WON? = quant? WE? = quin? WI? = com?
     • La terminació dels pronoms interrogatius li indicarà quina paraula espera :
     • Zi otu blue veikas spidi. El cotxe blau roda de pressa.
       2. We zi otu estas? Zi otu estas blue. El cotxe és blau.
       3. Wi zi otu veikas? Zi otu veikas spidi. El cotxe roda de pressa.
4. La terminació en -y i -m s'apliquen també a aquestes paraules.
   1. Joano kun patray kisas Klaram i zi kiduym = Joan amb mares abracen Clara i els nens
   2. - Wu? = qui? - Joano = Joan.
   3. - Wum? = qui? - Klaram = Clara.
   4. - Wuy? = qui? - patray = mares.
   5. - Wuym? = qui? - zi kiduym = els nens.
   6. Et cetera...

Algunes Paraules

alte	alt(a)	amika	una amiga	amiko	un amic	bone	bo(na)	gustu	el gust	bonguste	deliciós
tiwer	allà	ci	aquí	ci tiwer	aquí	falare	caure	gladare	alegrar-se	andare	anar
komprenare	comprendre	koridoru	passadís	kun	amb	longe	llarg(a)	manjare	menjar	metru	metre
homu	ésser humà	homa	dona	homo	home	horu	hora	planku	terra	sandwitxu	entrepà
stritu	carrer	sur	sobre	olwu	cadascun	olwuy	tots	trans	d'altra banda de	vendredu	divendres
vidare	veure	vere	verdader(a)	veri	verdaderament	xefu	chef, principal	xefe	principal(a)	xefi	principalment

 

Alguns afixos

1. -ij-, dóna el sentit "esdevenir" expressat per l'arrel.
2. -ig-, dóna el sentit "fer fer, tornar" expressat per l'arrel.
3. -eg-, dóna el sentit "augmentatiu" expressat per l'arrel.
4. -et-, dóna el sentit "diminutiu" expressat per l'arrel.

wedo	marit	wedigare	casar	wedijare	casar-se	wedijo	casament
ijare	esdevenir	igare	tornar ...	stonigare	petrificar	wetigare	mullar
kridare	cridar	kridegare	udolar	urbo	ciutat	urbego	metròpoli
ridare	riure	ridetare	somriure	bele	guapo / guapa	belete	bonic / bonica
ete	petit	etigare	empetitir	ege	enorme	egi	extremadament

 

Exercicis

Col·loqui les terminacions -a, -e, -i, -o, -u, -y, -n, _ i la paraula : cu

Mi_ vidas eli_ amik_.	Veig el seu amic.	_ v_ kompren_?	Vostaltres comprenéu ?
_ ver_?	Verdaderament ?	Eli_ amik_ estas hom_ alt_.	El seu amic és un home alt.
Ili neg_is en zi ri_u.	S'ha negat al rierol.	Zi rey_ nobil_os eli_ frat_om xe zi ri_o.	El rei ennoblirà el seu petit germà prop del riu.
Mi_ kun eli_ vidas homu_ alt_.	Jo amb ella, veiem persones altes.	Lu_ andas trans zi strit_ xef_.	Van d'altra banda del carrer principal.
Mi_ manjas sandwitxu_ bongust_.	Menjo un deliciós entrepà.	Mi_ vidas lu_.	Els veig.
Eli_ tiwer_ veikis kun si_ amik_.	Ella hi ha anat amb el seu amic.	Nu_ spid_ kuris trans zi strit_u_.	Hem corregut de pressa d'altra banda de l'avinguda.
Lu_ vidas mi_.	Em veuen.	Vendred_ nu_ andos olwuy xe mi_ yay_.	Divendres anirem tots a casa de la meva àvia.
Zi koridor_ estis du metru_ long_.	El passadís feia dos metres de llarg.	Mi_ gladas, ke li_ ne falis sur zi plank_.	M'alegro que no ha caigut sobre el sòl.
Ili_ estis ci tiwer du hor_.	Ha estat aquí dues hores.	Zi bildaj_ estas tri cent metr_ alt_.	L'edifici fa tres cent metres d'alçada.

 

Les paraules de tots els dies

Continuació...

• pa = panu
• una beguda = drinkaju
• cafè = kafu
• te = teu
• suc de taronja = oranjsuku
• aigua = aquu
• cervesa = biru
• vi = vinu
• sal = salu
• pebre = pebru
• carn = viandaju
• bou = bovaju
• porc = porkaju
• peix = pexaju
• aviram = kokaju
• llegums = legomuy
• un fruit = frutu
• una patata = terpomu
• amanida = saladu
• postres = postru
• un gelat = glacaju
• carta postal = postkartu
• segells = postmarkuy
• molt = multi
• una mica = nemulti
• tot(a) = olwa
• On va? = Werm vi andas?
• Torno de l'escola. = Mi revenas lerneyi.
• No l'he vist des de fa molt de temps. = Mi ne vidis lim de longetaymu.

Ço que sap

1. Les parts del cos humà.
2. El paper de l'acusatiu.
3. Formular preguntes.

Descobrir

Taymu El temps
Yaru Any
Springu Primavera			Estivu Estiu			Otonu tardor			Wintru Hivern
Mensuy Mes
Martu Mars	Aprilu Abril	Mayu Maig	Junyu Juny	Juliu Jullol	Agostu Agost	Setembru Setembre	Oktobru Octubre	Nowembru Novembre	Disembru Desembre	Jeneru Gener	Febreru Febrer
Wiku Setmana										Wikfinu Cap de setmana
Luntagu Dilluns		Martagu Dimars		Mertagu Dimercres		Jovtagu Dijous		Ventagu Divendres		Sabtagu Dissabte	Suntagu Diumenge
Tagnoktu Dia (de 24H)
Istag / Ahir				Astag / Avui				Ostag / Demà
tagiju punt del dia		tagu dia		Matinu Matí	Tagmezu Migdia	Postagmezu Tarda		Vesperu Vespre	Noktu Nit	Noktumezu Mitjanit
Horu Hora				Minutu Minuta				Segondu Second

 

ELS CORRELATIUS

Són mots formats per la combinació d'un començament i un pronom interrogatiu.

Els adverbis "correlatius" són:

1. Interrogatius
   • Wa? Way? We? Wen? Wer? Wi? Won? Wu? i Wuz?
2. Indefinits, demonstratius, col • lectius, negatius i relatius
   • De lloc, de temps i de manera

1. A la lliçó precedent, ha après a formular algunes qüestions amb mots començant per W-.
2. Hi ha 4 començaments i 9 terminacions que per diverses combinacions, permeten de formar 36 mots.
3. La significació exacta d'un de correlatiu és el concepte format per la combinació de les significacions de la paraula del començament i de la paraula de la fi. No hi ha forçament sempre una correspondència exacta amb el català.
   • Els correlatius en -U són sovint utilitzats com pronoms.
   • Els correlatius en -AN són sovint seguits de la preposició DA

 

Els Correlatius

Primera entrada				Segona entrada
				Cosa indefinida	->	WA
				Causa	->	WAY
SOM	->	Indeterminació		Qualitat	->	E
TI	->	Assenyalador		Temps	->	EN
OL	->	Tot, cada		Lloc	->	ER
NE	->	Cap, ningú		Manera	->	WI
				Quantitat	->	WON
				Individu, cosa definida	->	WU
				Posseïdor	->	WUZ

 

Quadre dels Correlatius

	WA	WAY	WE	WEN	WER	WI	WON	WU	WUZ
SOM	SOMWA	SOMUWAY	SOMWE	SOMWEN	SOMWER	SOMWI	SOMWON	SOMWU	SOMWUZ
TI	TIWA	TIWAY	TIWE	TIWEN	TIWER	TIWI	TIWON	TIWU	TIWUZ
OL	OLWA	OLWAY	OLWE	OLWEN	OLWER	OLWI	OLWON	OLWU	OLWUZ
NE	NEWA	NEWAY	NEWE	NEWEN	NEWER	NEWI	NEWON	NEWU	NEWUZ

 

1. wu i wa són posats en cas de necessitat a l'acusatiu i es fan : wum i wam.
2. wer és posat en cas de necessitat a l'acusatiu per indicar la direcció i es fa werm.
3. wu, tiwu i olwu són posats en cas de necessitat al plural i es fan : wuy, tiwuy i olwuy.
4. No hi ha problema per retenir aquestes quatre paraules següents, no és ? : Wu? Wuz? Way? Wen? Wer? Wa (what)?
   
5. 
   
6. No serà, tampoc, dur per retenir aquestes tres últimes paraules, ja que:
   1. El we? espera una resposta terminant per e, Una qualitat, com un adjectiu : bele.
   2. El wi? espera una resposta terminant per i, Una manera, com un adverbi : spidi.
7. El més "complicat", si n'és, és : Won? = Quant? Won da...? = Quant de...?

 

Traducció dels correlatius

SOMWA	alguna cosa	TIWA	això	OLWA	tot	NEWA	res
SOMWAY	per alguna causa	TIWAY	per això	OLWAY	per totes les causes	NEWAY	per cap motiu
SOMWE	d'algun tipus	TIWE	d'aquest tipus, així	OLWE	de tot tipus	NEWE	de cap tipus
SOMWEN	alguna vegada	TIWEN	aleshores	OLWEN	sempre, tothora	NEWEN	mai
SOMWER	en algun lloc	TIWER	allà	OLWER	a tot arreu	NEWER	enlloc
SOMWI	d'alguna manera	TIWI	així	OLWI	de totes les maneres	NEWI	de cap manera
SOMWON	una mica	TIWON	tant	OLWON	totalment, en grau màxim	NEWON	gens
SOMWU	algú	TIWU	aquest	OLWU(Y)	cada (tothom)	NEWU	cap, ningú
SOMWUZ	d'algú	TIWUZ	d'aquest	OLWUZ	de tothom	NEWUZ	de ningú

 

Algunes Paraules

al	a, cap a	astag	avui	antaw	abans, davant	antawi	abans	blonde	ros(sa)	dormare	dormir
lojare	viure	eksavare	aprendre	ekare	començar	tiwu	allò, aquest, aquesta	fiyu	fill, filla	ijare	esdevenir
interesare	interessar	internacie	internacional(a)	istag	ahir	kawzu	causa	komprenare	comprendre	kun	amb
lango	llengua (parlada)	lernare	aprendre	liberare	alliberar	liberijare	alliberar-se	deze	contrari	monu	diners
multe	molt	naskare	donar a llum a	naskijare	néixer	naskijtagu	natalici	okazare	tenir lloc	homu	ésser humà, persona
ostag	demà	pasejare	passejar-se	pelu	pèl	pos	després	raydare	anar (a bici, a cavall)	savare	saber
skribare	escriure	skribulu	ploma	starare	ser situat	tagu	dia	titxare	ensenyar	venare	venir
veikare	anar (en auto, amb avió)	veina	vena	veri	verdaderament	vinxare	vèncer	dezvinxare	perdre	vizitare	donar visita
warme	calent(a)	dezwarme	fred(a)	wedo	marit	buskare	buscar	yaru	any	yen	heus aquí

 

Alguns afixos

1. -atx-, dóna un sentit de "menyspreu" a l'arrel.
2. -ek-, dóna un sentit "instantània" a l'arrel.
3. -ec-, dóna un sentit "qualitatiu" a l'arrel.
4. -iny-, dóna un sentit "diminutiu" a l'arrel.

atxe	menyspreable	atxige	pejoratiu	langu	llengua	langatxu	jargot
ekare	començar	ek!	anem!	bruligare	cremar	ekbruligare	inflamar
ecu	qualitat	ece	qualitatiu	ecaru	caràcter	bonecu	bondat
warmecu	calor	profesorecu	professorat	silku	seda	silkece	sedós
Joano	Joan	Joaninyo	Joanet	Joana	Joana	Joaninya	Joaneta

 

Exercicis

Col·loqui les terminacions i els correlatius

_ est_ tiw_?	Què és ?	_ t_ kompren_ ?	Comprenia ?
_ ver_ ?	Verdaderament ?	_ okaz_ tiw_?	Quan ha succeït ?
_ il_ parol_ ?	Com parla ?	_ t_ busk_ ?	Què busqua ?
_ est_ tiw_ skrib_?	A qui és aquesta ploma ?	_ interes_ t_?	Què t'interessa ?
_ pasej_ _ t_ ?	Qui s'ha passejat amb tu ?	_ t_ ne ven_ al mi ?	Per què no has vingut veure'm ?
_ ti dorm_ astag ?	Com has dormit avui ?	_ hom_ il_ est_ ?	Quin tipus de persona és ?
_ otu est_ ti_?	Quin cotxe és el teu ?	_ estas ti_ naskijtagu?	Quan és el teu natalici ?
_ ti loj_ ?	On viu?	_ da hom_ est_ en ti_ grupu ?	Quantes persones són en el seu grup?
_ eli busk_ ?	Què busca ?	_ busk_ krayon_ blu_ ?	Qui buscava un llapis blau ?
_ krayon_ il_ busk_ ?	Quin tipus de llapis busca ?	_ est_ ili_ naskijtago ?	Quan serà el seu natalici ?
_ naskijtagu est_ ostag ?	Demà, serà el natalici a qui ?	_ est_ astag ?	Què hi ha avui ?
_ naskijtagu est_ istag ?	Ahir, era el natalici a qui ?	_ lern_ lang_ internaci_ ?	Per què assabentar-se d'una llengua internacional ?
Yen staras tiw_ homo, w_ vizitis m_ istag.	Heus aquí l'home que m'ha visitat ahir.	New_ eksavos tiw_, w_ okazis.	Ningú no s'assabentarà del que ha passat.
Ti estas tut_ tiw_, w_ ti estis antaw multe yaru.	Ets completament tal com erets fa nombrosos anys.	En zi urbu estis tiw_ da homu, w_ mi stil new_ vidis.	A la ciutat hi havia més gent del que encara mai no n'havia vist.
Zi hom_, w_ kabeluy estas blond_, estas eli_ wed_.	L'home del qual els cabells són rossos és el seu marit.	Eli venos tiw_, w_ eli liberijos.	Vindrà quan s'alliberarà.
Ili ne vulas loj_ tiw_, w_ estas tro dezwarm_.	No vol viure allà on fa massa fred.	Mi ne vulas farare tiw_, w_ ne interesas mim.	No vull fer el que no se m'interessa.
Far_ tiw_ tiw_, w_ ti faris antaw_.	Fes lo de la mateixa manera que abans.	Ili pidis de mi tiw_ da monu, w_ mi ne avis.	M'ha demanat diners que no tenia.
Zi kawzu, w_ ili dezvinxis, estis tiw_, ke ili dezmulti sportis.	La raó per a la qual ha perdut és que s'entrenava poc.	Tiw_ homa, w_ staras delpos mi, estas mi_ vein_.	Aquesta dona, que és darrere de mi, és la meva veïna.
Olw_ okazis en tiw_ taymu, w_ ili stil ne lojis ci tiw_.	Tot ha passat en aquesta època, quan no vivia encara aquí.	Tiw_ homu, w_ ti estas zi fiy_, estas vi_ patr_.	Aquest home, del qual ets el fill, és el teu pare.

 

Les paraules de tots els dies

Continuació...

• Els viatges = Viatjuy
• On és ...? = Wer estas ...?
• Quin és el preu del bitllet? = Won kostas zi tiketu?
• Un bitllet per anar..., si us plau. = Tiketu por andare ..., bonvules.
• On viu? = Wer vi lojas?
• D'on és? = De wer vi estas?
• On va? = Werm vi andas?
• el tren = zi trenu
• un autobús = busu
• el metro = zi subtrenu
• un aeroport = luftpordu
• l'estació = trenstaciu
• l'estació d'autobusos = busstaciu
• l'estació de metro = substaciu
• la sortida = forandu
• l'arribada = alvenu
• agència de lloguer de cotxes = oturenteyu
• el passaport = zi paspordu
• l'estacionament = parkadu
• un hotel = hotelu
• restaurant = restoraciu
• menut = menuu
• Té cambres disponibles per a aquest vespre? = Cu vi avas rumuym dezplene pro tiwu noktu?
• complet = komplete
• la reserva = zi rezervadu
• Ha vingut fa dos mesos. = Ili venis antaw du mensu.
• Li retré visita en algunes setmanes. = Mi vizitos ilim pos kelke wiku.
• Què desitja? = Wam vi deziras?

Ço que sap

1. Situar-se en el temps.
2. Els 36 correlatius.

Descobrir

Zi domu La casa
doru porta	xlosulu clau	panyu pany	enandu entrada
windu finestres	kortinu cortina	windkovrulu porticons	windvitru envidria
rufu teulada	tegolu teula	plafonu sostre	lampu llum, llanterna
planku terra	tapisu catifa	muru mur	piksu il·lustració
rumu habitació	dormrumu cambra	manjrumu menjador	balnrumu sala de bany
xranku armari	litu llit	tavolu taula	balniu banyera
rumegu hall	dormeyu dormitori comú	manjeyu refectori	balneyu els banys
setju cadira	kukeyu cuina	wateru vàter	rumaru pis
braksetju butaca	skribtavolu despatx	xelfu prestatgeria	kloku rellotge

L'hora

• Wone horu estas? Quina hora és?

1. Estas zi due ! Són les dues !
2. Estas zi trie i quaronu ! Són les tres i quart !
3. Estas zi unue i duonu ! És una hora i mija !
4. Estas zi quarono de quare ! Són les quatre menys quart ! 
   • Es diu també, per simplificar:
5. Estas zi due ! (2H00 - 14H00)
6. Estas zi trie i qua' ! (3H15 - 15H15)
7. Estas zi unue i duqua'! (1H30 - 13H30)
8. Estas zi qua' de quare ! (3H45 - 15H45)
   • Per a les altres hores, es diu :
9. Estas zi disquare ! Són les catorze ! (14H00)
10. Estas zi dissete kintdis-sis ! Són les disset i cinquanta sis ! (17H56)

• Won da taymu tiwa duros? Quant temps ço durarà?
• Cirkaw zi nowe. Ye zi okte. Cap a nou hores. A les vuit.
• Inter zi quare i zi kinte. Entre quatre i cinc hores.
• Meznoktu i duonu. Mitjanit i mig.
• Estas meztagu. És migdia.
• Duonhoru. Una mitja-hora.
• Eli matinmanjas ye zi sete. Pren el seu esmorzar a les set.
• Ye zi wone horu vi ekas workare? Per a quina hora comença a treballar?
• Mi matinas pro andare al zi lerneyu. M'aixeco aviat per anar a l'escola.
• Kosis matinas posmeztage! s'aixeca aviat la tarda!

Matisos en Conjugació (poc utilitzats)

1. Coneixem els 5 temps més utilitzats en Fremdu, amb la seva terminació -as, -es, -is, -os i -us.
   • Si necessita matisar els temps, existeix 4 petites paraules que l'ajudaran :
   • Atenció dels afixos utilitzats com prefixes o com sufixos no tenen la mateixa significació.
     1. EK utilitzat com sufixa + IS = el Passat Simple :
        • nu vidis = hem vist  ; nu videkis = vam veure
        • EK utilitzat com prefixa = el començament d'una acció, una acció sobtada i momentània:
        • eli kantis = ha cantat; eli ekkantis = ha entonat.
        • lu brulis = han cremat; lu ekbrulis = s'han inflamat.
        • EK utilitzat com prefixa i sufixa, lu ekbrulekis = es van incendiar.
     2. AD utilitzat com sufixa + IS = l'Imperfecte :
        • vi manjis = ha menjat ; vi manjadis = mengi.
     3. JUS utilitzat = el Passat Proper :
        • nu lernis = hem après ; nu jus lernis = acabem d'aprendre.
     4. TUY utilitzat = el Futur Proper :
        • elu venos = vindran ; elu tuy venos = van venir.
2. Més tard, veurem altres matisos de conjugació.
3. No oblidi que aquests temps són poc utilitzats en Fremdo, sinó que existeixen per ajudar.

Algunes Paraules

atlist	almenys	amike	amistós	amiku	amic/ga	apen	a penes	blue	blau/va	base	baix(a)
dirare	dir	dogu	gos(sa)	domu	casa	fiyo	fill	fiya	filla	facile	fàcil
forku	forca	ete	petit(a)	forketu	forquilla	ja	ja	jus	a l'instant	katu	gat
ke	que	kelke	algun(s)	konexare	conèixer	kun	amb	longe	llarg(a)	onklo	oncle
grande	grand(a)	dezu	el contrari	dezgrande	petit(a)	naw	ara	ne	no	ostu	ós
monu	diners	iu	continent	moniu	portamonedes	plu	més	presk	gairebé	patro	pare
savare	saber	stil	encara	parolare	parlar	adi	sense parar	paroladu	discurs	tre	molt
tro	massa	tuy	immediatament	urbu	ciutat	veino	veí	ya	certament	yen	heus aquí

 

Alguns afixos

1. -abl-, dóna el sentit de "possibilitat passiva" a l'arrel.
2. -iv-, dóna el sentit de "possibilitat activa" a l'arrel.
3. -em-, marca la "tendència, propensió" respecte a l'arrel.
4. -end-, dóna el sentit d'"obligació passiva" a l'arrel.
5. -ind-, dóna el sentit de "ser digne de" respecte a l'arrel.

able	possible	abli	potser	ablas	és possible	ablu	el que es pot fer
manjable	comestible	komprenable	comprensible	nesuspektable	insospitat	sentable	sensible (alguna cosa)
eme al	propens a	emu	inclinació	komprenare	comprendre	kompreneme	comprensiu
endas	cal	pagende	a pagar	farare	fer	farende	a complir
indu	mèrit	dezinde	indigne	suspektu	sospita	suspektinde	sospitós
pagu	pagament	pagive	solvable	sentu	sentiment	sentive	sensible, capaç de sensació

 

Exercicis

Col·loqui les paraules : de, elie, ilie, lue, mie, nue, somwuz, vie, wuz i les terminacions

Zi dogo _ Joano.	El gos de Joan.	_ dogo.	El gos d'algú.
_ dogo.	El meu gos.	Zi ostu _ _ dogo.	L'ós del seu gos.
_ kato estas blu_.	El seu gat (a ella) és blau.	Zi urbu _ _ patr_ estas dezgrand_.	La ciutat del meu pare és petita.
_ estas tiw_ forketu?	De qui és aquesta forquilla ?	Cu vi savis, ke _ domu estis somwen zi domu _ _ onkl_?	Sabies que la seva casa va ser abans la casa del nostre oncle ?
Zi fiyo _ _ veina estas amiko _ _ fiya.	El fill de la seva veïna (a ell) és un amic de la seva filla (a ella).	Mi lernis facili zi langum _ _ amiko.	M'he assabentat fàcilment de la llengua del meu amic.
Mi trovis _ monium.	He trobat el portamonedes d'algú.	_ dogo estas tre amike.	El seu gos (a ells i a elles) és molt amistós.

 

Col·loqui les paraules : apen, ja, jus, atlist, naw, plu, presk, stil, tre, tro, tuy, ya i yen

Ili diris _ kelke wordum.	Ha dit encara algunes paraules.	Mi _ diris al eli, ke mi _ ne povas venare.	Ja li he dit que no puc venir ara.
Lu ne vulas _ lernare tiwam.	No volen assabentar-se més d'això.	Eli _ konexas ilim.	El coneix a penes.
Lu _ parolis pri tiwa.	N'acaben de parlar.	Ili _ venos.	Vindrà de seguida.
Cu vi _ provis farare  tiwam?	Has intentat almenys fer-ho ?	Eli _ olwen estis kun ili.	Era gairebé tot el temps amb ell.
Zi doru estis _ base.	La porta era massa baixa.	_ estas tie pomu.	Heus aquí la teva poma.
Vi _ savas, ke ili ne estas  tiwer !	Sap bé que no és allà !	Vie paroladu estis _ longe.	El seu discurs era molt llarg.

 

Les paraules de tots els dies

• una direcció = orientadu
• a esquerra = dezdreti
• a dreta = dreti
• cap a l'esquerra = dezdretim
• cap a la dreta = dretim
• tot recte = rekti
• a dalt = supri
• a baix = infri
• cap a dalt = suprim
• cap a la part baixa = infrim
• lluny = fore
• a prop = dezfore
• llarg(a) = longe
• cort(a) = dezlonge
• mapa = mapu
• informació turística = turisme oficeyu
• Que pensa d'allò? Res! = Wam vi pensas pri  tiwa? Newam!
• Fa bo avui. = Astag, estas bele tempu.
• Què hem de fer? = Wam nu devas fares?
• Fa calor, aquí! = Estas warmi, ci  tiwer!
• Oh! sí! = Oh! yes!

Ço que sap

1. Situar-vos a casa .
2. Dir l'hora.
3. Conjugar els verbs amb més matisos.

Descobrir

Urbu i Naturu La Ciutat i La Naturalesa
xoseu via	otu cotxe	restoraciu restaurant	riu riu
stritu carrer	tramu tramvia	kekeyu pastisseria	barku barca
avenuu avinguda	busu bus, car	xopu botiga	balkonu balcó
bulvardu passeig	vanegu camió	panxopu forn	urbodomu ajuntament
flankvoyu vorera	futandantu vianant	drinkeyu bar	hotelu hotel
valu vall	rietu rierol	cerfu cérvol	fervoyu ferrocarril
rowru roure	abiu avet	kanu canya	edelveysu edelweiss
montu muntanya	monturiu torrent	aglu àguila	tunelu túnel
maru mar	riegu riu	dolfinu dofí	trenu tren
kamparu campanya	vilatju poble	bova vaca	stacidomu estació
pordu port	xipu vaixell	velxipu vaixell a vela	stimxipu vaixell a vapor
nubu núvol	flaxu llampec	grondu tro	flaxgrondu llamp
snowu neu	koldegeyu glacera	aquu aigua	pluvu pluja
herbu herba	fayru foc	tendu tenda	xafu xai

 

ELS NOMBRES

0	1	2	3	4	5	6	7	8	9
zeru	unu	du	tri	quar	kint	sis	set	okt	now
10	11	12	20	30	35	700	6000	8 milions	9000 milions
dis	dis unu	dis du	dudis	tridis	tridis kint	setcent	sismil	okt milionu	now miliardu

 

ELS NOMBRES DERIVATS

1. Afegint una terminació, podem fer derivar els nombres.
   • Substantiu : nombre + U
   • Adjectiu : nombre + E
   • Adverbi : nombre + I
2. Afegint un sufix, podem fer derivar els nombres en :
   • Multiplicatiu : nombre + UPL
   • Fraccionari : nombre + ON
   • Col·lectiu : nombre + OB
3. Es posa PO davant els nombres per marcar els numerals distributius.
   • PO OKTI = (a raó de) vuit per vuit.

Taula Recapitulativa

Nombre	Fi	Francès		Nombre	Sufix	Fi	Francès
unu	+ u =	unitat		du	+ upl	+ u =	doble
disdu	+ u =	dotzena		tri	+ upl	+ e =	trigemin
dudis	+ u =	vintena		quar	+ upl	+ i =	quadruplicació, quatre vegades
cent	+ u =	centenar		du	+ on	+ u =	meitat
mil	+ u =	miler		cent	+ on	+ u =	centè
unu	+ e =	primer		zi tri quar	+ on	+ u =	el tres-quart
kint	+ e =	cinquè		zi tri quar	+ on	+ uy =	els tres-quarts
unu	+ i =	en primer lloc		du	+ ob	+ u =	duo
tri	+ i =	en tercer lloc		quar	+ ob	+ i =	a quatre, per quatre

 

• Atenció fer la diferència entre :
  • Zi kinte kido manjis zi kintonu de zi keku
  • El cinquè noi (5è, rengle) ha menjat el cinquè del pastís (1/5, porció).

LES OPERACIONS

Operació	fremdi	Català
1 + 2 = 3	unu plus du estas tri	un més dos igual tres
9 - 4 = 5	now minus quar estas kint	nou menys quatre igual cinc
3 x 2 = 6	tri per du estas sis	tres vegades dos iguala sis
12 : 3 = 4	disdu dividiti per tri estas quar	dotze dividit per tres igual quatre

 

Les Conjuncions i petites paraules

De Coordinació		De Subordinació
DONC	doncs	TIWI KE	ja que
TIWI	com	I	i
IF	sí	QUAK	encara que
QUAZI	com sí	KE	que
KOZ	ja que, perquè	NI ... NI	ni ... ni
U	o	MA	però
CU...CU	sigui ... sigui	WEL	bé
WEN?	quan?	WEN	quan

 

Les Petites paraules
AMBI	ambdós	APEN	a penes	ASTAG	avui	ATLIST	almenys
DANK'AL	gràcies a	DE POS	des de	DES	tant	DIZDE	separat de
EVER	qualssevol	FOR	enllà, fora	FI	mecagumlhòstia	TIWER	allà
ISTAG	ahir	IVEN	fins i tot	JA	ja	JUS	ara mateix
LES	menys	LEST	el/la/les/els menys	MOS	més	MOST	(el) més
MINUS	menys (signe aritmètic)	NAW	ara	NE	no	ONLI	només
OSI	també	OSTAG	demà	PLU	més (temps)	PLUS	més (signe aritmètic)
PRESK	gairebé	SELF	mateix	TRE	molt	TRO	massa
STIL	encara	PRONTI	aviat	CI	aquí	CU	¿és que?
TUY	de seguida	ADEU !	adéu !	YA	(èmfasi a l'afirmació)	YEN	heus aquí
YEN...YEN	adés...adés	YES	si	YET	tanmateix	ZAN	que (comparació)

 

Alguns afixos

• A la lliçó precedent, hem vist que AD permetia donar un matís en els temps del passat, que es diu l'imperfecte.
• L'imperfecte és un temps que expressa una acció que es perpetua en el passat...

1. -ad-, exprima "una acció prolongada, repetida o habitual".
2. -re-, exprima "el retorn a darrere, la reiteració o la repetició".
3. -retro-, marca "una acció de sentit contrari a la normal".

adi	sense parar	swimu	el nadar	swimadu	la natació	filtradu	filtratge
ree	reiterat	rei	de nou	saltare	saltar	resaltare	rebotar
resendare	retornar	relektare	rellegir	reformare	reformar	rebildare	reconstruir
retroi	a recules	retroigare	fer retrocedir	paxare	caminar	retropaxare	retrocedir

 

Exercicis

Ompli!

tricent dis now	_______________________	sisdis set	_______________________
kintcent quardis sis	_______________________	nowcent tri	_______________________
setdis du	_______________________	mil cent unu	_______________________
mil quarcent nowdis sis	_______________________	_______________________	872
_______________________	27	_______________________	1789
_______________________	20	_______________________	12
_______________________	270	_______________________	766
_______________________	2007	_______________________	212

 

Col·loqui les paraules : apen, for, istag, iven, ja, onli, ostag, presk, pronti, stil, tre

_ _ mi estos _ de mie heymu.	Molt aviat seré lluny d'a casa meva.	_ mi _ ne savis pri tiwa.	Ahir no era igual pas assabentat d'això.
Eli povos vizitare mim _ _.	Em podrà rendre visita no més demà.	Ili _ ne savas tiwam.	No sap encara allò.
Nu _ povis komprenare ilim.	A penes ho hem pogut comprendre.	Lu _ _ atingis tiwam.	Han arribat gairebé ja a allò.

 

Les paraules de tots els dies

Continuació...

• indrets = lokuy
• els Correus = zi Postu
• museu = muzeu
• banc = banku
• cos de policia, gendarmeria = policeyu
• hospital = hospitalu
• farmàcia = apoteku
• botiga= xopu
• restaurant = restoraciu
• una escola = lerneyu
• una església = pregeyu
• un carrer = stritu
• una plaça= placu
• muntanya = montu
• un pujol, un turó = montetu
• vall = valu
• oceà = maregu
• llac = lagu
• ribera = riu
• riu = riegu
• una torre = turu
• pont = pontu
• piscina = swimeyu
• Tot està bé. = Tutu estas en ordu.
• El felicito. = Mi gratulas vim.
• Bon profit! = Bone apetitom! Bon'apetit'!

Ço que sap

1. Situar-vos a la ciutat o els exteriors.
2. Totes les xifres.
3. Comptar i fer operacions.
4. Totes les conjuncions i petites paraules molt útils.

Descobrir

Uluy = Les Eines
Arrel	Sufix	Català	Arrel	Sufix	Català	Arrel	Sufix	Català
swip	+ are =	escombrar	kork	+ u =	suro	raz	+ are =	afaitar
	+ ulu =	escombrar		+ ulu =	tira-buixó		+ ulu =	navalla d'afaitar
Kontinentuy = Els Continents
Europe	+ u =	Europa	Amerik	+ u =	Amèrica	Afrik	+ u =	Àfrica
	+ anu =	Europeu/a		+ anu =	Americà/ana		+ anu =	Africà/ana
	+ ano =	Europeu		+ ano =	Americà		+ ano =	Africà
	+ ana =	Europea		+ ana =	Americana		+ ana =	Africana
	+ ane =	europeu/a		+ ane =	americà/ana		+ ane =	africà/ana
	+ e =	d'Europa		+ e =	d'Amèrica		+ e =	d'Àfrica
Landuy = Els Països
Franc	+ u =	França	Espany	+ u =	Espanya	Djerman	+ u =	Alemanya
	+ anu =	Francès/esa		+ anu =	Espanyol(a)		+ anu =	Alemany(a)
	+ ano =	Francès		+ ano =	Espanyol		+ ano =	Alemany
	+ ana =	Francesa		+ ana =	Espanyol(a)		+ ana =	Alemanya
	+ ane =	francès/esa		+ ane =	espanyol(a)		+ ane =	alemany(a)
	+ e =	de França		+ e =	d'Espanya		+ e =	d'Alemanya
Urbuy = Les Ciutats
Toloz	+ a =	Tolosa de Llenguadoc	Rom	+ a =	Roma	Barcelon	+ a =	Barcelona
	+ anu =	Tolosà/ana		+ anu =	Romà/ana		+ anu =	Barcelonés/esa
	+ ano =	Tolosà		+ ano =	Romà		+ ano =	Barcelonés
	+ ana =	Tolosana		+ ana =	Romana		+ ana =	Barcelonesa
	+ ane =	tolosà/ana		+ ane =	romà/ana		+ ane =	barcelonés/esa
	+ e =	de Tolosa		+ ne =	de Roma		+ e =	de Barcelona

 

Algunes Paraules

Taula Recapitulativa de les Preposicions

Preposició	Traducció	Exemple
al	a, cap a	Mi andas al ti. = Vaig cap a tu.
antaw	abans	Mi estas antaw eli. = Sóc abans d'ella.
apud	a la vora de, a prop de	Mi staras apud ili. = Sóc a prop d'ell.
da	de	Nu avis multi da gestu. = Hem tingut molts invitats.
de	de	Mi venas de zi domu de Joana. = vinc de la casa de Joanna.
dum	durant, mentre	Nu dormis dum tri tagu. = Hem dormit durant tres dies.
ekster	a fora de	Zi dogoy kuxas ekster zi domu. = Els gossos jauen fora de la casa.
en	en, dins de	Mie frata kukas en zi domu. = La meva germana cuina a casa.
insted	en lloc de	Eli parolas insted ili. = Parla en lloc d'ell.
inter	entre	Zi kato falis inter zi domuy. = El gat ha caigut entre les cases.
kontraw	contra	Mi kantas kontraw vie vulu. = Canto contra la seva voluntat.
krom	a part de, a més de	Olwuy krom mi forandis. = Tots, excepte jo, han marxat.
kun	amb	Zi kiduy paxas kun eli. = Els nens caminen amb ella.
law	segons, al llarg de	Mi pasejas law zi voyu. = Em passejo al llarg de la via.
of	de (de dins cap a fora)	Mi jetas stonum of zi domu. = Llanço una pedra cap fora de casa.
per	per, amb	Mi viatjas per trenu. = viatjo amb el tren. Zi fotuy farite per Joano avas sucesum. = Les fotos de (fetes per) Joan tenen èxit.
po	a raó de	Po du euru por personu. = A raó de dos euros per persona.
por	per a	Por mi sanu, mi enandas por manjare. = Per a la meva salut, entro (per a) menjar.
pos	després, darrere	Homoy manjos pos kiduy. = Els homens menjaran deprés els nens.
preter	més enllà	Mi kuras preter ti. = corro més enllà de tu. Et supero.
pri	sobre	Vidanti zi fotuy pri nue feriuy, mi pensas pri ti. = Veient les fotos sobre les nostres vacances, penso en tu.
pro	a causa de	Mi enandas pro zi pluvu. = entro a causa de la pluja.
cirkaw	al voltant	Zi kiduy saltas cirkaw ti. = Els nens salten al voltant de tu.
sen	sense	Zi trenu forandas sen vu. = El tren marxa sense vosaltres.
spite	malgrat	Mi dansas spite zi pluvu. = Ballo malgrat la pluja.
sub	sota	Mi dormas sub zi arbu. = Dormo sota l'arbre.
super	damunt (sense contacte)	Zi sunu estas super zi nubuy. = El sol és damunt el núvols.
sur	damunt (amb contacte)	Eli sidas sur zi tavolu. = Es assentada damunt la taula.
til	fins	Mi reptas til zi arbaru. = Repto fins el bosc.
trus	a través	Mi dansas trus zi litrumu. = Ballo a través la cambra.
tras	a l'altra banda	Lu paxas tras zi stritu. = Caminen cap l'altra banda del carrer.
xe	a	Mi sidas xe komputulu. = sóc assegut a l'ordinador (a prop).
ye	preposició indefinida, utilitzada quan les altres preposicions no poden ser utilitzades	Ili kredas ye Divu. = Creu en Déu.

 

Exercicis

Col·loqui les paraules : al, dum, en, kun, of, por, sen, xe

Mi andas _ ti.	Vaig cap a tu.	Mi andas _ tie domu.	Em passejo a la teva casa.
Mi sidas _ zi komputulu.	Sóc assegut a l'ordinador.	Mi andos _ ti.	Aniré amb tu.
Mi enandis _ manjare.	He entrat per menjar.	Mi forandis _ tri minutu.	He marxat durant tres minuts.
Mi andas _ ti.	Vaig sense tu.	Mi andas _ zi domu.	Vaig fora de la casa.

 

Col·loqui les paraules : da, de, ekster, kontraw, per, pro, preter, pri, xe, tras, trus, ye

Mi pensos _ ti.	Pensaré en tu.	Istag _ mi estis multi _ homu.	Ahir a casa meva hi havia molta gent.
Ili _ sie otu veikis _ mi.	Amb el seu cotxe ha passat davant de mi.	Tiwu estas _ zi domu.	És fora de la casa.
_ ili, eli perdis sie workum.	A causa d'ell, ha perdut el seu treball.	Nu parolis _ Fremdu.	Hem parlat del Fremdo.
Lue domuy staras unu _ zi alie.	Les seves cases es toquen l'una contra l'altre.	Nu veikis _ zi pontum.	Hem anat d'altra banda del pont amb cotxe.
Mi watxas _ zi windu.	Miro per la finestra.	Ili forandis _ mi _ zi trie.	Ha marxat de casa meva a les 3 hores.

 

Col·loqui les paraules : antaw, apud, insted, inter, pos, pro, cirkaw, super, sur

Mi ne avas taymum _ tiwa.	No tinc temps per a això.	_ workare eli dormas.	En lloc de treballar dorm.
_ zi tavolu staras fotu i _ li kuxas pomu.	Sobre la taula, hi ha una foto i prop d'ella hi ha una poma.	_ zi domu staras arbu.	Davant la casa s'aixeca un arbre.
Ili sidas _ mi i eli.	És assegut entre mi i ella.	Mi vidas newam _ mi.	No he vist res al voltant de mi.
_ zi riu estis fogu.	Sobre el riu hi havia boira.	Zi dogo estas _ zi kato.	El gos és darrere el gat.

 

Les paraules de tots els dies

Continuació...

• dia= tagu
• nit = noktu
• setmana = wiku
• mes = mensu
• any = yaru
• dilluns = luntagu
• dimarts = martagu
• dimecres = mertagu
• dijous = jovtagu
• divendres = ventagu
• dissabte = sabtagu
• diumenge = suntagu
• gener = jeneru
• febrer = febreru
• març = martu
• abril = aprilu
• maig = mayu
• juny = junyu
• juliol = juliu
• agost = agostu
• setembre = setembru
• octubre = oktobru
• novembre = nowembru
• desembre = disembru
• primavera = springu
• estiu = estivu
• tardor = otonu
• hivern = wintru
• natalici = naskijtagu
• feliç natalici! felitxe naskijtagu!
• avui = astag
• ahir = istag
• demà = ostag
• No em recordo de la seva adreça, m'agradarà correspondre amb ella. = Mi ne memoras elie adresum, mi amus korespondare kun eli.
• El saludo de tot cor. = Mi salutas vim tutkori.
• No sé si plourà! = Mi ne savas, cu pluvos!

Ço que sap

1. Designar les ciutats i els seus habitants, els països i els seus ciutadans així qu'els continents.
2. Totes les preposicions.

Descobrir

Els Colors

en català	blanc	blau	marón	groc	gris	negre	morat	ataronjat	roig, vermell	rosa	verd	violeta
exemple
fremdi	blanke	blue	brune	yelowe	grize	negre	purpure	oranje	rede	pinke	verde	viole

 

Els Oficis, Els Adeptes, et cetera...
Professional	Adepte, Apassionat	Aficionat, Ocasional	Director, Manant	Membre, Adherent	Col·lecció, grup	Element, partícula
ISTU	ISTU	ANTU	ESTRU	ANU	ARU	ERU
ciklu			urbu	vilatju	homu	panu
bici, bicicleta			ciutat	poble	ésser humà	pa
kurciklistu	ciklistu	ciklantu	urbestru	vilatjanu	homaru	paneru
ciclista pro	ciclista aficionat	ciclista ocasional	alcalde	pobletà	humanitat	molla

 

EL COMPARATIU i el SUPERLATIU

1. Els comparatius d'igualtat  :
   • De manera : Tiwi ... wi ... (Tan ... que ...)
     • Tiwi bele wi eli. Tan guapa com ella.
   • De quantitat : Tiwon ... won ... (Tant ... que ...)
     • Estas tiwon da dogoy won da katoy. Hi ha tants gossos com gats.
2. Els comparatius MOS i LES :
   • Mos bele = més guapo. Eli estas mos bele zan mi. És més guapa que jo.
   • Les alte = menys gran. Ili estas les alte zan mi. És menys gran que jo.
3. Els superlatius MOST i LEST :
   • Zi lest alte = El menys gran. Joano estas zi lest alte de zi lerneyu. Joan és el menys gran de l'escola.
   • Zi most bele = El més guapo. Joana estas zi most bele de zi lerneyu. Joana és la més guapa de l'escola.

Els Altres Temps de la Conjugació

Els Participis Actius
Present	ANT	lektante	qui llegeix, llegint	lektanti	llegint
Passat	INT	lektinte	que ha llegit, havent llegit	lektinti	havent llegit
Futur	ONT	lektonte	que llegirà, davant llegir	lektonti	després d'haver llegit
Els Participis Passius
Present	AT	lektate	que és llegit, sent llegit	lektati	sent llegit
Passat	IT	lektite	que ha estat llegit, havent estat llegit	lektiti	havent estat llegit
Futur	OT	lektote	que serà llegit, davant ser llegit	lektoti	després d'haver estat llegit

 

Els temps compostos es formen amb l'auxiliar estare + el participi.

Forma Activa						Forma Passiva
mi	estas	lektante	=	estic llegint		li	estas	lektate	=	és llegit
mi	estis	lektante	=	estava llegint		li	estis	lektate	=	era llegit
mi	estos	lektante	=	estaré llegint		li	estos	lektate	=	serà llegit
mi	estus	lektante	=	estaria llegint		li	estus	lektate	=	seria llegit
mi	estas	andinte	=	he anat		li	estas	manjite	=	ha estat menjat
mi	estis	andinte	=	havia anat		li	estis	manjite	=	havia estat menjat
mi	estos	andinte	=	hauré anat		li	estos	manjite	=	haurà estat menjat
mi	estus	andinte	=	hauria anat		li	estus	manjite	=	hauria estat menjat
mi	estas	faronte	=	sóc sobre el punt de fer		lu	estas	farote	=	són sobre el punt de ser fet
mi	estis	faronte	=	era sobre el punt de fer		lu	estis	farote	=	eren sobre el punt de ser fet
mi	estos	faronte	=	seré sobre el punt de fer		lu	estos	farote	=	seran sobre el punt de ser fet
mi	estus	faronte	=	seria sobre el punt de fer		lu	estus	farote	=	serien sobre el punt de ser fet

 

La Veu Passiva

La veu passiva

Zi pomu estas manjate per Joano.	La poma és menjada per Joan.
Eli estas lovite per ili.	És estimada per ell.
Zi Amerika estis ekvidite per Kristofo Colomo en 1492.	Amèrica ha estat descoberta per Cristóforo Colom el 1492.

 

Alguns afixos

1. -ism-, dóna el sentit de "doctrina, sistema" a l'arrel.
2. -ist-, dóna el sentit de "partidiste, professional" a l'arrel.
3. -iz-, dóna el sentit de "guarnir de, seguint el mètode de" respecte a l'arrel.
4. -um-, sufixa comodí! (quan no correspon cap altre sufix)
5.   fi-, exprima el "fàstic físic o moral".

spiritismu	espiritisme	englismu	anglicisme	butonare	cordar	butonizare	guarnir de botons
naylare	clavar	naylizare	clavetejar	Pastoro	Pasteur	pastorizare	pasteuritzar
endas	cal	pagende	a pagar	farare	fer	farende	a complir
umu	cosa	ume	vague, imprecís	koldu	el fred	koldumare	enconstipar-se
fi!	mecagumlhòstia	fie	fastigós	drinkeyu	taverna	fidrinkeyu	un tuguri

 

Exercicis

Col·loqui les paraules : les, lest, mos, most, zan

Mi vidis _ grande dogom.	He vist un gos més gran.	Zi _ grande dogo.	El menys gran gos.
Eli amas zi _ grande dogom.	Li agrada el més gran gos.	Kato estas _ grande.	Un gat és menys gran.
Zi dogo estas _ grande _ zi kato.	El gos és més gran que el gat.	Nu devas andare _ spidi.	Hem d'anar més de pressa.
Mi amas _ tiwu bukum _ tiwum.	Prefereixo aquest llibre a aquell.	Tiwa okazas _ ofti nawtaymi.	Això succeeix menys sovint ara.
Zi _ bele homa estas _ bele _ ti.	La dona més maca és menys maca que tu.	Ti certi estas _ lerte _ ili.	Ets certament més hàbil que ell.
_ grave estas, ke vi memores tiwam.	El més important és que es recordava d'això.	Zi _ grande insektu estas nevidable.	El més petit insecte és invisible.
Ili komprenas _ boni tiwam _ ilie frato.	Comprèn millor allò que el seu germà.	Of olwuy frutu mi amas _ bananuym.	De totes les fruites, m'agraden més els plàtans.
Ili estas zi _ alte sur zi fotu.	És el més gran sobre la foto.	Fremdu estas _ facile de languy.	El Fremdo és la més fàcil de les llengües.

 

Col·loqui les paraules : ant, at, int, it, ont, ot.

Zi prelekt_o prelektas longi.	El conferenciant fa la seva conferència durant molt de temps.	Prelekt_i eli enspezas monum.	Tot fent la seva conferència guanya diners.
Zi doru estas kloz_e.	La porta és tancada.	Open_i zi dorum, ili enandis.	Després d'haver obert la porta, va entrar.
Zi buku estis vend_e.	El llibre va ser venut.	Dum zi ven_e yaru...	L'any següent ...
Tiw estas aferu decid_e.	Això és una cosa a decidir.	Olwu lov_o vulas estare lov_e.	Cada amant vol ser estimat.
Lu ne estas mie konex_uy.	No són coneixements meus.	Zi montuy estas kovr_e de snowu.	Les muntanyes són cobertes de neu.
Manj_i ili lektis zi jurnalum.	Llegia el diari menjant.	Ili venis al mi tuti neweyt_i.	Ha vingut a casa meva de manera completament inesperada.
Far_i sie taskum, ili ekdormis.	Després d'haver complert la seva tasca, s'ha adormit.	Sur zi tavolu kuxis multi da lekt_e buku.	Sobre la taula eren posats de nombrosos llibres quedant-se a llegir.
Ofand_i ili prenis sie maletum.	Sobre el punt de ser agafat, ha fugit.	Tiwu loku estas ja okup_e.	Aquest lloc està ja ocupat.
Kapt_i, ili forkuris.	Sobre el punt de sortir ha pres la seva maleta.	Cu vi estos mie langajud_o?	Seràs el meu ajudant lingüístic ?
En tiwu salonu estis multe homu dans_e.	En aquest saló hi havia molta gent que ballava.	Ili estas ja oblid_e.	Ja és oblidat.
Cu ili estas tie lov_o?	És ell que estimes ?	Drunk_i birum ili ekvulis dansare.	Havent begut de la cervesa, ha tingut ganes de ballar.

 

Les paraules de tots els dies

• Més val tard que mai! = Mos boni dezfrui zan newen!
• Li agraeixo la seva carta. = Mi dankas vim pro vie leteru.
• Aviat dit, aviat fet. = Jus dirite, tuy farite.
• País del qual som els hostes. Landu wuz gestuy nu estas.

Ço que sap

1. Reconèixer els professionals dels aficionats.
2. Comparar les diferents qualitats.
3. Tots els temps de conjugació.
4. La veu passiva.

• Bravo, ja sap tot sobre el Fremdu.