Memento | Gramàtica | Lliçons | Corregits |

Metodologia

• Com no tenim servei "correcció", el convidem a fer com seguint :
  1. Si té alguns errors, recomenci, port'et a la lliçó i/o a la gramàtica.
  2. És aconsellat de passar a la lliçó següent que quan té tot just.

Lliçó 2

Col·loqui els afixos i els elements següents : a, are, e, i, o, u, zi, _ i traduir.

patrile	paterna	jovo	un jove
drete, dezdrete	dreta, esquerra	misaventuru	malaventura
dezjova	una vella	patreli	maternalment
bovo, bova	bou, vaca	bovilo	toro
swipare, swipulu	escombrar, escombra	grindare, grindulu	moldre, molí
zi otu blue	el cotxe blau	_ piksu tre interese	una imatge molt interessant
zi kida i zi kidu en _ otu	la noia i el noi dins un cotxe	_ kidu tre grande	un nen molt gran
spidi	de pressa	_ muziku tre lawde	una música molt forta
silenti side	assegut en silenci	tre interesi	de manera molt interessant
Lernes zeli!	Aprengui conscienciosament!	zi kidu i zi patra	el nen i la mare

Lliçó 3

Col·loqui : les terminacions, els afixos i els pronoms personals i possessius

Mi pensos pri li	Pensaré en li/ella (objecte o animal)	Ili pensas pri si	Pensa en ell (mateix)
Vi estas mie veino	Ets el meu veí	Eli pensos pri ilie amiko	Pensarà al seu (d'un altre) amic
Mi prenas mie xlosulum de vie moniu.	prenc la meva clau del teu portamonedes	Eli openas ilie otum i mi ofandas lim de zi oteyu.	Obre el seu cotxe (a ell) i la surto del garatge.
Ili venigas elie kavalum antaw zi drinkiu.	Dirigeix el seu cavall (a ella) davant l'abeurador.	Nu andas al drunkeyu por parolare pri lu.	Anem a la taverna per parlar d'ells.

Lliçó 4

Col·loqui : les terminacions, els afixos i els pronoms personals i possessius

Ili pasejis kun sie pranepo	Es passejava amb el seu (el seu propi) besnet	Eli pasejas kun elie ekswedo	Es passeja amb el seu exmarit (a una altra)
Tie amika trovis tiwam en sie poxu	La teva amiga ha trobat això en la seva (própia) butxaca	Lu staras antaw mi	Són (neutre) davant de mi
Oni parolas pri siself	Parlem de nosaltres	Nu venis per nue otu	Hem vingut amb el nostre cotxe
Ili i ilie weda estis xe mi	Ell i la seva esposa eren a casa meva. (l'esposa d'un altre)	Eli kun sie wedo andis al lu	Ella amb el seu espòs han anat cap a ells. (l'espòs seu)
Mi i eli ofti diskutas pri nue worku	Jo i ella discutim sovint del nostre treball	Ilie frato i mie frata avas dogidum	El seu germà (a ell) i la meva germana tenen un cadell
Mi estis silente	Era silenciós.	Mi pensis estare silente	Pensava ser silenciós
Mi dirus : “estes silente!”	Diria : "Sigues silenciós !"	Bonvules klozare zi dorum!	Gràcies de tancar la porta !
Mi pidis, ke eli venes	He demanat que vingui	Lernare languym estos elie hobiu	Assabentar-se de les llengües serà el seu hobby (a ella)

 

Lliçó 5

Col·loqui les terminacions -a, -e, -i, -o, -u, -y, -m, _ i la paraula : cu

Mi_ vidas elie amikom.	Veig el seu amic.	Cu vu komprenas?	Vostaltres comprenéu ?
Cu veri?	Verdaderament ?	Elie amiko estas homo alte.	El seu amic és un home alt.
Ili negijis en zi rietu.	S'ha negat al rierol.	Zi reyo nobiligos elie fratetom xe zi riegu.	El rei ennoblirà el seu petit germà prop del riu.
Mi_ kun eli_ vidas homuym alte.	Jo amb ella, veiem persones altes.	Lu_ andas tras zi stritu xefe.	Van d'altra banda del carrer principal.
Mi_ manjas sandwitxum bonguste.	Menjo un deliciós entrepà.	Mi_ vidas lum.	Els veig.
Eli_ tiwerm veikis kun sie amiko.	Ella hi ha anat amb el seu amic.	Nu_ spidi kuris tras zi stritegu_.	Hem corregut de pressa d'altra banda de l'avinguda.
Lu_ vidas mim.	Em veuen.	Vendredum nu_ andos olwuy xe mie yaya.	Divendres anirem tots a casa de la meva àvia.
Zi koridoru estis du metru_ longe.	El passadís feia dos metres de llarg.	Mi_ gladas, ke li_ ne falis sur zi planku_.	M'alegro que no ha caigut sobre el sòl.
Ili_ estis ci tiwer du horu_.	Ha estat aquí dues hores.	Zi bildaju estas tricent metru_ alte.	L'edifici fa tres cent metres d'alçada.

 

Lliçó 6

Col·loqui les terminacions i els correlatius

Wa estas tiwa ?	Què és ?	Cu vi komprenis ?	Comprenia ?
Cu veri ?	Verdaderament ?	Wen okazis tiwa ?	Quan ha succeït ?
Wi ili parolas ?	Com parla ?	Wam vi buskas ?	Què busca ?
Wuz estas tiwu skribulu ?	A qui és aquesta ploma ?	Wa interesas tim?	Què t'interessa ?
Wu pasejis kun ti ?	Qui s'ha passejat amb tu ?	Way ti ne venis al mi ?	Per què no has vingut veure'm ?
Wi vi dormis astag ?	Com has dormit avui ?	We homu ili estas ?	Quin tipus de persona és ?
Wu otu estas tie ?	Quin cotxe és el teu ?	Wen estas tie naskijtagu?	Quan és el teu natalici ?
Wer vi lojas ?	On viu?	Won da homuy estas en vie grupu ?	Quantes persones són en el seu grup?
Wam eli buskas ?	Què busca ?	Wu buskis krayonum blue ?	Qui buscava un llapis blau ?
We krayonu ili buskas ?	Quin tipus de llapis busca ?	Wen estos ilie naskijtagu ?	Quan serà el seu natalici ?
Wuz naskijtagu estos ostag ?	Demà, serà el natalici a qui ?	Wa estas astag ?	Què hi ha avui ?
Wuz naskijtagu estis istag ?	Ahir, era el natalici a qui ?	Way lernare langum internacie ?	Per què assabentar-se d'una llengua internacional ?
Yen staras tiwu homu, wu vizitis mim istag.	Heus aquí l'home que m'ha visitat ahir.	Newu eksavos tiwam, wa okazis.	Ningú no s'assabentarà del que ha passat.
Ti estas tuti tiwi, wi ti estis antaw multe yaru.	Ets completament tal com erets fa nombrosos anys.	En zi urbo estis tiwon da homu, won mi stil newen vidis.	A la ciutat hi havia més gent del que encara mai no n'havia vist.
Zi homo, wuz kabeluy estas blonde, estas elie wedo.	L'home del qual els cabells són rossos és el seu marit.	Eli venos tiwen, wen eli liberijos.	Vindrà quan s'alliberarà.
Ili ne vulas lojare tiwer, wer estas tro dezwarmi.	No vol viure allà on fa massa fred.	Mi ne vulas farare tiwam, wa ne interesas mim.	No vull fer el que no se m'interessa.
Fares tiwam tiwi, wi ti faris antawi.	Fes lo de la mateixa manera que abans.	Ili pidis de mi tiwon da mono, won mi ne avis.	M'ha demanat diners que no tenia.
Zi kawzo, way ili dezvinxis, estis tiwa, ke ili dezmulti sportis.	La raó per a la qual ha perdut és que s'entrenava poc.	Tiwu homa, wu staras pos mi, estas mie veina.	Aquesta dona, que és darrere de mi, és la meva veïna.
Olwa okazis en tiwu taymu, wen ili stil ne lojis ci tiwer.	Tot ha passat en aquesta època, quan no vivia encara aquí.	Tiwu homu, wuz ti estas zi fiyo, estas tie patro.	Aquest home, del qual ets el fill, és el teu pare.

 

Lliçó 7

Col·loqui les paraules : de, elie, ilie, lue, mie, nue, somuz, vie, wuz i les terminacions

Zi dogo de Joano.	El gos de Joan.	Somuz dogo.	El gos d'algú.
Mie dogo.	El meu gos.	Zi ostu de vie dogo.	L'ós del seu gos.
Elie kato estas blue.	El seu gat (a ella) és blau.	Zi urbu de mie patro estas dezgrande.	La ciutat del meu pare és petita.
Wuz estas tiwu forketu?	De qui és aquesta forquilla ?	Cu vi savis, ke lue domu estis somwen zi domu de nue onklo?	Sabies que la seva casa va ser abans la casa del nostre oncle ?
Zi fiyo de sie veina estas amiko de elie fiya.	El fill de la seva veïna (a ell) és un amic de la seva filla (a ella).	Mi facili lernis zi langum de mie amiko.	M'he assabentat fàcilment de la llengua del meu amic.
Mi trovis somwuz monium.	He trobat el portamonedes d'algú.	Lue dogo estas tre amike.	El seu gos (a ells i a elles) és molt amistós.

 

Col·loqui les paraules : apen, ja, jus, atlist, naw, plu, presk, stil, tre, tro, tuy, ya i yen

Ili diris stil kelke wordum.	Ha dit encara algunes paraules.	Mi ja diris al eli, ke mi naw ne povas venare.	Ja li he dit que no puc venir ara.
Lu ne vulas plu lernare tiwam.	No volen assabentar-se més d'això.	Eli apen konexas ilim.	El coneix a penes.
Lu jus parolis pri tiwa.	N'acaben de parlar.	Ili tuy venos.	Vindrà de seguida.
Cu ti atlist provis farare tiwam?	Has intentat almenys fer-ho ?	Eli presk olwen estis kun ili.	Era gairebé tot el temps amb ell.
Zi doru estis tro base.	La porta era massa baixa.	Yen estas tie pomu.	Heus aquí la teva poma.
Vi ya savas, ke ili ne estas tiwer !	Sap bé que no és allà !	Vie paroladu estis tre longe.	El seu discurs era molt llarg.

 

Lliçó 8

Ompli !

tricent dis now	319	sisdis set	67
kintcent quardis sis	546	nowcent tri	903
setdis du	72	mil cent unu	1101
mil quarcent nowdis sis	1496	oktcent setdis du	872
dudis set	27	mil setcent oktdis now	1789
dudis	20	dis du	12
ducent setdis	270	setcent sisdis sis	766
dumil set	2007	ducent dis du	212

 

Col·loqui les paraules : apen, for, istag, iven, ja, onli, ostag, presk, pronti, stil, tre

Tre pronti mi estos for de mie heymu.	Molt aviat seré lluny d'a casa meva.	Istag mi iven ne savis pri tiwa.	Ahir no era igual pas assabentat d'això.
Eli povos vizitare mim onli ostag.	Em podrà visitar no més demà.	Ili stil ne savas tiwam.	No sap encara allò.
Nu apen povis komprenare ilim.	A penes ho hem pogut comprendre.	Lu ja presk atingis tiwam.	Han arribat gairebé ja a allò.

 

Lliçó 9

Col·loqui les paraules : al, dum, en, kun, of, por, sen, xe

Mi andas al ti.	Vaig cap a tu.	Mi andas en tie domu.	Em passejo a la teva casa.
Mi sidas xe zi komputulu.	Sóc assegut a l'ordinador.	Mi andos kun ti.	Aniré amb tu.
Mi enandis por manjare.	He entrat per menjar.	Mi forandis dum tri minutu.	He marxat durant tres minuts.
Mi andas sen ti.	Vaig sense tu.	Mi andas of zi domu.	Vaig fora de la casa.

 

Col·loqui les paraules : da, de, ekster, kontraw, per, pro, preter, pri, xe, tras, trus, ye

Mi pensos pri ti.	Pensaré en tu.	Istag xe mi estis multi da homu.	Ahir a casa meva hi havia molta gent.
Ili per sie otu veikis preter mi.	Amb el seu cotxe ha passat davant de mi.	Tiwu estas ekster zi domu.	És fora de la casa.
Pro ili, eli perdis sie workum.	A causa d'ell, ha perdut el seu treball.	Nu parolis pri Fremdu.	Hem parlat del Fremdo.
Lue domuy staras unu kontraw zi alie.	Les seves cases es toquen l'una contra l'altre.	Nu veikis tras zi pontum.	Hem anat d'altra banda del pont amb cotxe.
Mi watxas trus zi windu.	Miro per la finestra.	Ili forandis de mi ye zi trie.	Ha marxat de casa meva a les 3 hores.

 

Col·loqui les paraules : antaw, apud, insted, inter, pos, pro, cirkaw, super, sur

Mi ne avas taymum pro tiwa.	No tinc temps per a això.	insted workare eli dormas.	En lloc de treballar dorm.
Sur zi tavolu staras fotu i apud li, kuxas pomu.	Sobre la taula, hi ha una foto i prop d'ella hi ha una poma.	Antaw zi domu staras arbu.	Davant la casa s'aixeca un arbre.
Ili sidas inter mi i eli.	És assegut entre mi i ella.	Mi vidas newam cirkaw mi.	No he vist res al voltant de mi.
Super zi riu estis fogu.	Sobre el riu hi havia boira.	Zi dogo estas pos zi kato.	El gos és darrere el gat.

 

Lliçó 10

Col·loqui les paraules : les, lest, mos, most, zan

Mi vidis mos grande dogom.	He vist un gos més gran.	Zi lest grande dogo.	El menys gran gos.
Eli amas zi most grande dogom.	Li agrada el més gran gos.	Kato estas les grande.	Un gat és menys gran.
Zi dogo estas mos grande zan zi kato.	El gos és més gran que el gat.	Nu devas andare mos spidi.	Hem d'anar més de pressa.
Mi amas mos tiwu bukum zan tiwum.	Prefereixo aquest llibre a aquell.	Tiwa okazas les ofti nawtaymi.	Això succeeix menys sovint ara.
Zi most bele homa estas les bele zan ti.	La dona més maca és menys maca que tu.	Ti certi estas mos lerte zan ili.	Ets certament més hàbil que ell.
Most grave estas, ke vi memores tiwam.	El més important és que es recordava d'això.	Zi lest grande insektu estas nevidable.	El més petit insecte és invisible.
Ili komprenas mos boni tiwam zan ilie fratom.	Comprèn millor allò que el seu germà.	Of olwuy frutu mi amas most bananuym.	De totes les fruites, m'agraden més els plàtans.
Ili estas zi most alte sur zi fotu.	És el més gran sobre la foto.	Fremdu estas most facile de languym.	El Fremdo és la més fàcil de les llengües.

 

Col·loqui les paraules : ant, at, int, it, ont, ot.

Zi prelektanto prelektas longi.	El conferenciant fa la seva conferència durant molt de temps.	Prelektanti eli enspezas monum.	Tot fent la seva conferència guanya diners.
Zi doru estas klozite.	La porta és tancada.	Openinti zi dorum, ili enandis.	Després d'haver obert la porta, va entrar.
Zi buku estis vendate.	El llibre va ser venut.	Dum zi venonte yaru...	L'any següent ...
Tiwa estas aferu decidote.	Això és una cosa a decidir.	Olwu lovanto vulas estare lovate.	Cada amant vol ser estimat.
Lu ne estas mie konexatuy.	No són coneixements meus.	Zi montuy estas kovrite de snowu.	Les muntanyes són cobertes de neu.
Manjanti ili lektis zi jurnalum.	Llegia el diari menjant.	Ili venis al mi tuti neweytiti.	Ha vingut a casa meva de manera completament inesperada.
Farinti sie taskum, ili ekdormis.	Després d'haver complert la seva tasca, s'ha adormit.	Sur zi tavolu kuxis multi da lektote buku.	Sobre la taula eren posats de nombrosos llibres quedant-se a llegir.
Ofandonti ili prenis sie maletum.	Sobre el punt de ser agafat, ha fugit.	Tiwu loku estas ja okupite.	Aquest lloc està ja ocupat.
Kaptoti, ili forkuris.	Sobre el punt de sortir ha pres la seva maleta.	Cu ti estos mie langajudanto?	Seràs el meu ajudant lingüístic ?
En tiwu salonu estis multe homu dansante.	En aquest saló hi havia molta gent que ballava.	Ili estas ja oblidite.	Ja és oblidat.
Cu ili estas vie lovato?	És ell que estimes ?	Drunkinti birum ili ekvulis dansare.	Havent begut cervesa, ha tingut ganes de ballar.