Els Correlatius

Un article de Lukleo.




  • Sumari de la Gramàtica :
  1. L'Alfabet i la Pronunciació
  2. El Substantiu, l'Adjectiu i l'Adverbi
  3. El Gènere i el Nombre
  4. El Article
  5. L'Acusatiu i El Moviment
  6. Els Pronoms Personals i els Pronoms Possessius
  7. El Verb
  8. El Comparatiu
  9. Els Participis
  10. Els Correlatius
  11. Les Preposicions
  12. Els Nombres
  13. Les Preguntes
  14. La Negació
  15. Els Afixos




ELS CORRELATIUS


  • Són petites paraules, sense arrel, formades d'afixos i de sufixos.
  • Consisteixen en cinc començaments i nou terminacions que poden ser combinades de diverses maneres.
  • Complicat, a primera vista, però en luKleo és sempre senzill.
  • Els Correlatius són anomenats així, perquè són connectats entre ells en un quadre a dues entrades.


Els Correlatius
Primera entrada Segona entrada
W -> Interrogatiu Individu, cosa definida -> U
SOM -> Indeterminació Posseïdor -> UZ
TI -> Assenyalador Cosa indefinida -> O
TOT -> Tot, cada Quantitat -> OM
NENI -> Cap, ningú Manera -> I
Causa -> AY
Qualitat -> E
Temps -> AN
Lloc -> ER


  • Les paraules en W serveixen per formular preguntes i també són utilitzades com a pronoms relatius.
    • Wu vi estas ? Qui és ?
    • Tion, won ili diris, estas bone. Ço que ha dit és bo.
    • Zi kida tiu, wu staras tier. La noia, que és allà.
    • Li estas grande wi domo. És gran com una casa.
Quadre dels Correlatius
U UZ O OM I AY E AN ER
W WU WUZ WO WOM WI WAY WE WAN WER
SOM SOMU SOMUZ SOMO SOMOM SOMI SOMAY SOME SOMAN SOMER
TI TIU TIUZ TIO TIOM TII TIAY TIE TIAN TIER
TOT TOTU TOTUZ TOTO TOTOM TOTI TOTAY TOTE TOTAN TOTER
NENI NENIU NENIUZ NENIO NENIOM NENII NENIAY NENIE NENIAN NENIER


  1. wu i wo són posats en cas de necessitat a l'acusatiu i es fan : wun i won.
  2. wer és posat en cas de necessitat a l'acusatiu per indicar la direcció i es fa wern.
  3. wu, tiu i totu són posats en cas de necessitat al plural i es fan : wuy, tiuy i totuy.
  4. No hi ha problema per retenir aquestes quatre paraules següents, no és ? : Wu?, Wuz? Way? Wer?
  5. Una petita dificultat per a Wan? No!
  6. No serà, tampoc, dur per retenir aquestes tres últimes paraules, ja que:
    1. El wo? espera una resposta terminant per o, Una cosa, com un substantiu : dogo.
    2. El we? espera una resposta terminant per e, Una qualitat, com un adjectiu : bele.
    3. El wi? espera una resposta terminant per i, Una manera, com un adverbi : spidi.
  7. El més "complicat", si n'és, és : Wom? = Quant? Wom da...? = Quant de...?


Traducció dels correlatius
WU qui SOMU algú TIU aquest TOTU(Y) cada (tothom) NENIU cap, ningú
WUZ de qui, del qual SOMUZ d'algú TIUZ d'aquest TOTUZ de tothom NENIUZ de ningú
WO què SOMO alguna cosa TIO això TOTO tot NENIO res
WOM quant SOMOM una mica TIOM tant TOTOM totalment, en grau màxim NENIOM gens
WI com SOMI d'alguna manera TII així TOTI de totes les maneres NENII de cap manera
WAY per què SOMAY per alguna causa TIAY per això TOTAY per totes les causes NENIAY per cap motiu
WE de quin tipus, com SOME d'algun tipus TIE d'aquest tipus, així TOTE de tot tipus NENIE de cap tipus
WAN quan SOMAN alguna vegada TIAN aleshores TOTAN sempre, tothora NENIAN mai
WER on SOMER en algun lloc TIER allà TOTER a tot arreu NENIER enlloc


Exemples
wu wu vi estas? qui és? mi estas Albertu sóc Albert
wun zi pomo tiun, wun mi manjis la poma que he menjat wun eli punixas? (zi blondetu) qui castiga? (el ros)
wuyn zi oranjoy tiuyn, wuyn mi manjis les taronges que he menjat wuyn ilu alkonduktis al zi lerneyo? (zi kiduy) qui han portat a l'escola? (els nois)
wuy wuy spikas lawdi? qui parlen fort? zi titxistoy els mestres
wuz Ci gladas pri wuz dezfelitxo? Et regaudeixes de la desgràcia de qui? wuz estas tio? a qui pertany allò?
wo wo estas? què és ? estas zi windo és la finestra
won won ili manjas? què menja? ili manjas pomon menja una poma
wom wom da pomoy vi deziras? quantes pomes vol? estom wom vi tant que vostè
we we estas zi melo en zi poto? com és la mel al pot? zi melo estas bonege la mel és excel·lent
way way vi estas deandite? per què ha marxat? koz estis urje perquè era urgent
wi wi vi fartas? com està? boni, txu vi? bé i vostè?
wer wer estas zi botelo de vino? on és l'ampolla de vi? nenier enlloc
wern wern vi andas? on va? wern mie patru andos on el meu pare anirà
wan wan cie patra alvenas? quan arriba la teva mare? ostag demà


TXI
La paraula txi indica la proximitat
tier -> allà tier txi ou txi tier -> aquí
tiu -> aquell, aquesta persona tiu txi ou txi tiu -> aquest
tio -> allò tio txi ou txi tio -> això


EVER
La paraula ever expressa l'indeterminació
wan ? -> quan ? wan ever -> quan sigui
wer ? -> on ? wer ever -> on sigui
wu ? -> que ? wu ever -> qualsevol