Els Correlatius
Un article de Lukleo.
- Lliçó 1 > Lliçó 2 > Lliçó 3 > Lliçó 4 > Lliçó 5 > Lliçó 6 > Lliçó 7 > Lliçó 8 > Lliçó 9 > Lliçó 10 >
- Corregits >
- Wordaro : A > B > C > D > E > F > G > H > I > J > K > L > M > N > O > P > R > S > T > U > V > W > X > Y > Z >
- Sumari de la Gramàtica :
- L'Alfabet i la Pronunciació
- El Substantiu, l'Adjectiu i l'Adverbi
- El Gènere i el Nombre
- El Article
- L'Acusatiu i El Moviment
- Els Pronoms Personals i els Pronoms Possessius
- El Verb
- El Comparatiu
- Els Participis
- Els Correlatius
- Les Preposicions
- Els Nombres
- Les Preguntes
- La Negació
- Els Afixos
[modifier]
ELS CORRELATIUS
- Són petites paraules, sense arrel, formades d'afixos i de sufixos.
- Consisteixen en cinc començaments i nou terminacions que poden ser combinades de diverses maneres.
- Complicat, a primera vista, però en luKleo és sempre senzill.
- Els Correlatius són anomenats així, perquè són connectats entre ells en un quadre a dues entrades.
| Primera entrada | Segona entrada | |||||
| W | -> | Interrogatiu | Individu, cosa definida | -> | U | |
| SOM | -> | Indeterminació | Posseïdor | -> | UZ | |
| TI | -> | Assenyalador | Cosa indefinida | -> | O | |
| TOT | -> | Tot, cada | Quantitat | -> | OM | |
| NENI | -> | Cap, ningú | Manera | -> | I | |
| Causa | -> | AY | ||||
| Qualitat | -> | E | ||||
| Temps | -> | AN | ||||
| Lloc | -> | ER | ||||
- Les paraules en W serveixen per formular preguntes i també són utilitzades com a pronoms relatius.
- Wu vi estas ? Qui és ?
- Tion, won ili diris, estas bone. Ço que ha dit és bo.
- Zi kida tiu, wu staras tier. La noia, que és allà.
- Li estas grande wi domo. És gran com una casa.
| U | UZ | O | OM | I | AY | E | AN | ER | |
| W | WU | WUZ | WO | WOM | WI | WAY | WE | WAN | WER |
| SOM | SOMU | SOMUZ | SOMO | SOMOM | SOMI | SOMAY | SOME | SOMAN | SOMER |
| TI | TIU | TIUZ | TIO | TIOM | TII | TIAY | TIE | TIAN | TIER |
| TOT | TOTU | TOTUZ | TOTO | TOTOM | TOTI | TOTAY | TOTE | TOTAN | TOTER |
| NENI | NENIU | NENIUZ | NENIO | NENIOM | NENII | NENIAY | NENIE | NENIAN | NENIER |
- wu i wo són posats en cas de necessitat a l'acusatiu i es fan : wun i won.
- wer és posat en cas de necessitat a l'acusatiu per indicar la direcció i es fa wern.
- wu, tiu i totu són posats en cas de necessitat al plural i es fan : wuy, tiuy i totuy.
- No hi ha problema per retenir aquestes quatre paraules següents, no és ? : Wu?, Wuz? Way? Wer?
- Una petita dificultat per a Wan? No!
- No serà, tampoc, dur per retenir aquestes tres últimes paraules, ja que:
- El wo? espera una resposta terminant per o, Una cosa, com un substantiu : dogo.
- El we? espera una resposta terminant per e, Una qualitat, com un adjectiu : bele.
- El wi? espera una resposta terminant per i, Una manera, com un adverbi : spidi.
- El més "complicat", si n'és, és : Wom? = Quant? Wom da...? = Quant de...?
| WU | qui | SOMU | algú | TIU | aquest | TOTU(Y) | cada (tothom) | NENIU | cap, ningú |
| WUZ | de qui, del qual | SOMUZ | d'algú | TIUZ | d'aquest | TOTUZ | de tothom | NENIUZ | de ningú |
| WO | què | SOMO | alguna cosa | TIO | això | TOTO | tot | NENIO | res |
| WOM | quant | SOMOM | una mica | TIOM | tant | TOTOM | totalment, en grau màxim | NENIOM | gens |
| WI | com | SOMI | d'alguna manera | TII | així | TOTI | de totes les maneres | NENII | de cap manera |
| WAY | per què | SOMAY | per alguna causa | TIAY | per això | TOTAY | per totes les causes | NENIAY | per cap motiu |
| WE | de quin tipus, com | SOME | d'algun tipus | TIE | d'aquest tipus, així | TOTE | de tot tipus | NENIE | de cap tipus |
| WAN | quan | SOMAN | alguna vegada | TIAN | aleshores | TOTAN | sempre, tothora | NENIAN | mai |
| WER | on | SOMER | en algun lloc | TIER | allà | TOTER | a tot arreu | NENIER | enlloc |
| Exemples | ||||
| wu | wu vi estas? | qui és? | mi estas Albertu | sóc Albert |
| wun | zi pomo tiun, wun mi manjis | la poma que he menjat | wun eli punixas? (zi blondetu) | qui castiga? (el ros) |
| wuyn | zi oranjoy tiuyn, wuyn mi manjis | les taronges que he menjat | wuyn ilu alkonduktis al zi lerneyo? (zi kiduy) | qui han portat a l'escola? (els nois) |
| wuy | wuy spikas lawdi? | qui parlen fort? | zi titxistoy | els mestres |
| wuz | Ci gladas pri wuz dezfelitxo? | Et regaudeixes de la desgràcia de qui? | wuz estas tio? | a qui pertany allò? |
| wo | wo estas? | què és ? | estas zi windo | és la finestra |
| won | won ili manjas? | què menja? | ili manjas pomon | menja una poma |
| wom | wom da pomoy vi deziras? | quantes pomes vol? | estom wom vi | tant que vostè |
| we | we estas zi melo en zi poto? | com és la mel al pot? | zi melo estas bonege | la mel és excel·lent |
| way | way vi estas deandite? | per què ha marxat? | koz estis urje | perquè era urgent |
| wi | wi vi fartas? | com està? | boni, txu vi? | bé i vostè? |
| wer | wer estas zi botelo de vino? | on és l'ampolla de vi? | nenier | enlloc |
| wern | wern vi andas? | on va? | wern mie patru andos | on el meu pare anirà |
| wan | wan cie patra alvenas? | quan arriba la teva mare? | ostag | demà |
| La paraula txi indica la proximitat | |||||
| tier | -> | allà | tier txi ou txi tier | -> | aquí |
| tiu | -> | aquell, aquesta persona | tiu txi ou txi tiu | -> | aquest |
| tio | -> | allò | tio txi ou txi tio | -> | això |
| La paraula ever expressa l'indeterminació | |||||
| wan ? | -> | quan ? | wan ever | -> | quan sigui |
| wer ? | -> | on ? | wer ever | -> | on sigui |
| wu ? | -> | que ? | wu ever | -> | qualsevol |
