La Gramàtica de Base

Un article de Lukleo.

  1. LUKLEO
  2. La Gramàtica de Base
  3. La Gramàtica Detallada
  4. Lliçons i Exercicis




El LUKLEO també és dit FREMDO (estranger)


Sommaire

[modifier]

L'ALFABET


  1. Hi ha 25 lletres en l'alfabet del qual la majoria són pronunciades com en català.
    • 5 vocals : A E I O U
    • 17 consonants : B C D F G H J K L M N P R S T V X Z
    • 2 mig-consonants : W Y
      • W i Y combinades amb altres vocals formen diftongs.
        • way: pronunciï com en anglès : Why? Per què?
        • uai, tres vocals doncs tres sons, pronunciï diferentment "uhahi" (anotar : això no vol dir res en FREMDO)
  2. Una síl·laba és marcada per una vocal.
    • L'accent tònic cau sempre sobre la penúltima vocal (subratllat en la taula davall).
  3. El FREMDO, com en català, és completament fonètic i ortogràfic, és a dir que ho escriu com el entén.
    • Cada so correspon a una lletra i cada lletra correspon a un so.


[modifier]

LES LLETRES


Lletra Nom el seu so Exemples
A a a com en papà amare agradar, apreciar
B bo b com en barco bele bonic(a)
C co ts com en tsunami facile fàcil
D do d com en dit domo casa
E e e com en bé able possible
F fo f com en forn fremde estranger
G go g com en gat ganto guant
H ho h expirat com en anglès home sweet home heymo llar
I i i com en fill maxino máquina
J jo j com en dijous jurnalo diari
K ko k com en coca kare car(a)
L lo l com en pala lando país
M mo m com en mà mano mà
N no n com en nana nove nou/nova
O o o com en novembre wordo paraula, mot
P po p com en poble patro parent
R ro r rodat com en català bravo rike ric(a)
S so s com en cassa, peça suno sol
T to t com en tio temo tema
U u u com en un urbo ciutat, poble
V vo v com en viva venare venir
W wo u molt curt com en pou warme calent(a)
X xo ch com en xinxilla xuo sabata
Y yo y com en Yolanda yen heus aquí
Z zo z com en zebra zono zona


# No hi ha de lletra Q.

  1. El so de la lletra C és reemplaçat pel so K o pel so S segons el cas.
    • La lletra C té el so TS que no existeix en català, però es troba en la paraula TSunami.

　

[modifier]

EL SUBSTANTIU o NOM


[modifier]

EL GÈNERE I EL NOMBRE


  1. El plural es marca sobre el nom, com en anglès.
  2. La terminació -O marca el neutre al singular: kido = noi(a), dogo = gos(sa).
    1. La terminació -U marca el nom masculí al singular: kidu = noi, dogu = gos.
    2. Per als adjectius i els adverbis utilitzem el sufix -IL- per marcar el masculí :
      1. patru = pare ; patrile = paternal ; patrili = paternalment.
    3. La terminació -A marca el nom femení al singular: kida = noia, doga = gossa.
    4. Per als adjectius i els adverbis utilitzem el sufix -EL- per marcar el femení :
      1. patra = mare ; patrele = maternal ; patreli = maternalment.
  3. La terminació -Y marca el nom al plural: kiduy = nois, dogoy = gossos.
    • La mig-consonant Y marca el plural, s'ha fixat que l'accent tònic no canvia de lloc !

Un nom pot tenir diverses funcions:

  1. Subjecte del verb:
    • Joanu lektas. Joan llegeix.
  2. Complement del verb ser:
    • Joanu estas titxoro. Joan és un institutor.
  3. L'objecte d'una preposició:
    • Mi diris al Joanu. He dit a Joan.
  4. L'objecte del verb: (acusatiu)
    • Mi vidis Joanun. He vist Joan.
    • o bé, Mi vidis Joanu. (veure el paràgraf sobre l'acusatiu, davall)


[modifier]

L'ACUSATIU


  1. L'acusatiu té per a terminació -n, se situa després el y del plural si hi és.
    • Zi kidu vidis zi dogon. El noi ha vist el gos.
    • Zi kiduy vidis zi dogoyn. Els nois han vist els gossos.
  2. L'acusatiu està molt utilitzat en Esperanto i en Ido, no en utilitzat en Mondlango i Occidental. En FREMDO, i en cas de confusió possible, està utilitzat per subratllar el Complement d'Objecte Directe.
    • Mi vidis Joanun. He vist Joan. (Joan és el Complement d'Objecte Directe de la frase) = Mi vidis Joanu (no hi ha confusió).
  3. Per indicar un moviment :
    • Zi kato saltas sur zi tawlo. El gat salta sobre la taula. (El gat és ja sobre la taula i salta).
    • Zi kato saltas sur zi tawlon. El gat salta sobre la taula. (El gat és sobre la cadira i salta cap à i sobre la taula).
  4. Per indicar una direcció :
    • Wer ? On ?
    • Wern ? Cap a on ?
  5. Per reemplaçar una preposició:
    • Joanu andas al Barcelonio = Joano andas Barcelonion. Joan va a Barcelona.


[modifier]

L'ARTICLE


  1. No hi ha més que un sol article en FREMDO: l'article definit zi (the en anglès).
    • És invariable en gènere i en nombre, la seva utilització és doncs similar als articles "el", "la" i "les" del català.
      • Joanu donas zi buko al mi. Joan em dóna el llibre.
      • Joanu donas zi bukoy al mi. Joan em dóna els llibres.
  2. No hi ha article indefinit en FREMDO.
    • Si es vol insistir en una unitat s'utilitza el numeral unu.
      • Joanu donas buko al mi. Joan em dóna un llibre.
      • Joanu donas unu buko al mi. Joan em dóna un (sol) llibre.
      • Joanu donas bukoy al mi. Joan em dóna llibres.


[modifier]

L'ADJECTIU


  1. Els adjectius tenen sempre per a terminació : -E
    • Són invariables.
    • Se situen després del nom que qualifiquen (o abans, no és una falta).
      • Zi dogo nere. El gos negre.
      • Zi dogoy nere. Els gossos negres.
      • Zi homuy grande. Els homes grans.
      • Zi grande homuy. Els homes grans.


[modifier]

EL COMPARATIU i EL SUPERLATIU


  1. Els comparatius MOS i LES precedeixen els adjectius.
    • Mos bele. més guapo. Eli estas mos bele zan mi. És més guapa que jo.
  2. Les alte. menys gran. Ili estas les alte zan mi. És menys gran que jo.
  3. Els superlatius MOST i LEST precedeixen els adjectius.
    • Zi lest alte. El menys gran. Joanu estas zi lest alte de zi lerneyo. Joan és el menys gran de l'escola.
    • Zi most bele. El més guapo. Joana estas zi most bele de zi lerneyo. Joana és la més guapa de l'escola.
  4. Els comparatius d'igualtat :
    • Manera : Tii ... wi ... (Tan ... que ...)
      • Tii bele wi eli. Tan guapa com ella.
    • Quantitat : Tiom ... wom ... (Tant ... que ...)
      • Estas tiom da dogoy wom da katoy. Hi ha tants gossos com gats.


[modifier]

L'ADVERBI (derivat)


  1. Els adverbis tenen sempre per a terminació : -I
  2. Els adverbis modifiquen el verb, l'adjectiu i l'adverbi.
  3. * Se situen davant la paraula que modifiquen.
    • Joanu estas spide. Joan és ràpid.
    • Joanu spidi kuras. Joan corri de pressa.
  4. La majoria dels adverbis són derivats dels adjectius modificant la terminació -E en -I.
    • spido (velocitat), spide (ràpid), spidi (de pressa)
    • patra (mare), patrele (maternal(a)), patreli (maternalment).
    • patru (pare), patrile (paternal(a)), patrili (paternalment).
  5. Els adverbis responen a la pregunta Wi ? Com ?
    • - Wi vi fartas ? Com està ?
    • - Boni, dankon ! Bé, gràcies !


[modifier]

LA POSSESSIÓ


  1. Per esprémer la possessió s'utilitza la paraula de.
    • Zi dogo de zi kidu. El gos del noi.
    • Zi kida de zi lerneyo. La noia de l'escola.
  2. Però es dirà :
    1. Zi foto de Leo. La foto (de la torre Eiffel) que pertany a Lléo.
    2. Zi foto por Leo. La foto (dedicada) feta per a Lléo.
    3. Zi foto pri Leo. La foto (quan tenia 15 anys) on es troba Lléo.
    4. Zi foto farite per Leo. La foto feta per Lléo.
    • Zi foto de Leo, por Leo, pri Leo kay per Leo = La foto de Lléo (Lléo posseeix el seu propi autoretrat)


[modifier]

ELS PRONOMS


  1. Per crear un adjectiu possessiu, s'afegeix una E al final d'un pronom personal.
  2. Per crear un pronom reflexiu, s'afegeix SELF al final d'un pronom personal.
  3. Els pronoms més utilitzats són: mi, vi, eli, ili, li, nu, vu i lu
Pronoms Personals Adjectius i Pronoms Possessius Pronoms Reflexius
MI jo, mi MIE el meu, la meva, els meus, les meves MISELF jo mateix
CI tu CIE el teu, la teva, els teus, les teves CISELF tu mateix
VI vostès (singular) VIE el seu, els seus, vostre VISELF vostè mateix
ELI ella ELIE el seu, la seva, els seus (a ella), les seves (a ella) ELISELF ella mateixa
ILI ell ILIE el seu, la seva, els seus (a ell), les seves (a ell) ILISELF ell mateix
LI ell, ella (neutre) LIE el seu, la seva, els seus, les seves (neutre) LISELF ell mateix
SI es SIE el seu, la seva, el seu, els seus, llurs SISELF ell mateix
ONI es, hom (impersonal)
NU nosaltres NUE el nostre, els nostres, nostre NUSELF nosaltres mateixos
VU vosaltres (plural) VUE el vostre, els vostres, vostre VUSELF vosaltres mateixos
ELU elles ELUE llur, llurs ELUSELF elles mateixes
ILU ells ILUE llur, llurs ILUSELF ells mateixos
LU elles, ells (neutre) LUE llur, llurs LUSELF ells mateixos


[modifier]

ELS VERBS


  1. Domina els pronoms personals ! Conjugar, llavors, els verbs no el prendrà més que alguns segons!
  2. Sis terminacions a retenir :
    1. L'infinitiu : -ARE.
    2. El present : -AS
    3. El passat : -IS
    4. El futur : -OS
    5. El condicional : -US
    6. El volitiu
      1. L'imperatiu : -ES
      2. El subjuntiu -ES
  3. Els verbs complexos amb povare, devare i volare :
    1. Joanu volas venare. Joan vol venir.
    2. Ilu povos workare. Podran treballar.
    3. Mi ne devis manjare. No havia de menjar.


Forma Arrel Fi Exemple
forma de base infinitiu est + are = estare estar, ser
indicatiu present est + as = estas sóc, ets, etc...
indicatiu passat est + is = estis eres, etc...
indicatiu futur est + os = estos seré, etc...
condicional present est + us = estus series, etc...
volitiu imperatiu est + es = estes sigui!
volitiu subjuntiu est + es = estes sigues, etc...


Exemples
Ili volas manjare. Vol menjar.
Joanu manjas zi pomon. Joan menja la poma.
Mi skribis leteron. He escrit una carta.
Eli ridos. Riurà.
Al condicional, el primer i el segon verb tenen la mateixa terminació en us.
If vu estus tier, vu vidus zi katon. Si fos allà, hauria vist la gat.
andes! Vagi!
Lu volas, ke vi venes. Volen que vinguis.


[modifier]

ELS NOMBRES


0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
nulo unu du tri kwar kint sis set okt now
10 11 12 20 30 35 700 6000 8 milions 9000 milions
dis dis unu dis du dudis tridis tridis kint setcent sismil okt miliono now miliardo


[modifier]

ELS NOMBRES DERIVATS


  1. Afegint una terminació, podem fer derivar els nombres.
    • Substantiu : nombre + O
    • Adjectiu : nombre + E
    • Adverbi : nombre + I
  2. Afegint un sufix, podem fer derivar els nombres en :
    • Multiplicatiu : nombre + UPL
    • Fraccionari : nombre + ON
    • Col·lectiu : nombre + OB
  3. Es posa PO davant els nombres per marcar els numerals distributius.
    • PO OKTI = (a raó de) vuit per vuit.


Taula Recapitulativa
Nombre Fi Francès Nombre Sufix Fi Francès
unu + o = unitat du + upl + o = doble
disdu + o = dotzena tri + upl + e = trigemin
dudis + o = vintena kwar + upl + i = quadruplicació, quatre vegades
cent + o = centenar du + on + o = meitat
mil + o = miler cent + on + o = centè
unu + e = primer zi tri kwar + on + o = el tres-quart
kint + e = cinquè zi tri kwar + on + oy = els tres-quarts
unu + i = en primer lloc du + ob + o = duo
tri + i = en tercer lloc kwar + ob + i = a quatre, per quatre


  • Atenció fer la diferència entre :
    • Zi kinte kidu manjis zi kintono de zi keko
    • El cinquè noi (5è, rengle) ha menjat el cinquè del pastís (1/5, porció).


[modifier]

ELS CORRELATIUS


  1. Són petites paraules, sense arrel, formades d'afixos i de sufixos.
  2. Els correlatius són paraules formades combinant un començament de paraula i una terminació.
  3. Hi ha 5 començaments i 9 terminacions que, combinacions de diverses maneres, permeten formar 45 paraules.
  4. Els Correlatius són cridats així, perquè són connectats entre ells (en una taula en dues entrades).
  5. La significació exacta d'un de correlatiu és el concepte format per la combinació de les significacions de la paraula del començament i de la paraula de la fi. No hi ha per força sempre una correspondència exacta amb el català.
    • Els correlatius en -U són sovint utilitzats com pronoms.
    • Els correlatius en -OM són sovint seguits de la preposició DA.
    • Els correlatius en W- serveixen a formar frases interrogatives (qui ? on ? quan ? com ? etc...) i proposicions relatives.


Els Correlatius
Primera entrada Segona entrada
W -> Mot Interrogatiu Individu, Cosa Definida -> U
SOM -> Indeterminació Posseïdor -> UZ
TI -> Assenyalador Cosa Indefinida -> O
TOT -> Tot, Cada Quantitat -> OM
NENI -> Cap, Ningú Manera -> I
Causa -> AY
Qualitat -> E
Temps -> AN
Lloc -> ER


  • Les paraules amb W serveixen per formular preguntes i també són utilitzades com a pronoms relatius.
    • Wu vi estas ? Qui és ?
    • Tion, won ili diris, estas bone. El que ha dit és bo.
    • Zi kida tiu, wu staras tier. La noia, que és allà.
    • Estas grande wi domo. És gran com casa


Taula dels Correlatius
U UZ O OM I AY E AN ER
W WU WUZ WO WOM WI WAY WE WAN WER
SOM SOMU SOMUZ SOMO SOMOM SOMI SOMAY SOME SOMAN SOMER
TI TIU TIUZ TIO TIOM TII TIAY TIE TIAN TIER
TOT TOTU TOTUZ TOTO TOTOM TOTI TOTAY TOTE TOTAN TOTER
NENI NENIU NENIUZ NENIO NENIOM NENII NENIAY NENIE NENIAN NENIER


  1. wu i wo són posats en cas de necessitat a l'acusatiu i es fan : wun i won.
  2. wer és posat en cas de necessitat a l'acusatiu per indicar la direcció i es fa wern.
  3. wu, tiu i totu són posats en cas de necessitat al plural i es fan : wuy, tiuy et totuy.
  4. No hi ha problema per retenir aquestes quatre paraules següentes, no ? : Wu?, Wuz? Way? Wer?
  5. Una petita dificultat per a Wan?
  6. No serà, tampoc, difícil per retenir aquestes tres últimes paraules, ja que:
    1. El wo? espera una resposta terminant per o, Una cosa, com un substantiu : dogo.
    2. El we? espera una resposta terminant per e, Una qualitat, com un adjectiu : bele.
    3. El wi? espera una resposta terminant per i, Una manera, com un adverbi : spidi.
  7. Més "complicat", si n'és, és : Wom? = Quant? Wom da...? = Quant de...?


Traducció dels correlatius
WU qui SOMU algú TIU aquesta persona TOTU cadascun NENIU ningú
WUZ a qui SOMUZ a algú TIUZ d'aquell TOTUZ a tots NENIUZ a ningú
WO què SOMO alguna cosa TIO aquesta cosa TOTO tot NENIO res
WOM quant SOMOM una certa quantitat TIOM tant TOTOM tota la quantitat NENIOM cap quantitat
WI comm SOMI d'una manera TII així TOTI de totes les maneres NENII en cap manera
WAY per què SOMAY per una raó TIAY per aquesta raó TOTAY per a totes les raóns NENIAY per cap raó
WE quina qualitat SOME una certa qualitat TIE d'aquesta qualitat, tal TOTE cada, tota qualitat NENIE cap qualitat
WAN quan SOMAN un dia TIAN llavors TOTAN sempre NENIAN mai
WER on SOMER en alguna part TIER allà TOTER arreu NENIER enlloc


[modifier]

LES PREPOSICIONS


Les Preposicions
ANTAW abans, davant de POS després de, darrere de APUD al costat de, prop de TXE tot prop de, a
EN en INTER entre RUND al voltant de PRETER més enllà
SUR sobre (en contacte) SUB sota SUPRE superior INFRE inferior
SUPRI per sobre de INFRI sota SUPRIN cap a dalt de INFRIN cap a la part baixa de
AL a, cap a INSTED en lloc de, en comptes de EKSTER fora de (sense moviment) OF fora de (amb moviment)
KUN amb SEN sense KROM excepte, tret de, a més PO a raó de
POR per a, de PRO a causa de PRI a l'assumpte de, de PER per mitjà de
EKDE des de, a partir de TIL fins a KONTRAW contra, davant FOR al lluny
LAW segons, al llarg de SPAYT malgrat DE de (pertinença), per DA de (partitiu)
TRA a través de, per (recorregut) TRANS a l'altra banda de DUM durant, mentre YE preposició "sense significat propi"


  1. Utilització de DE (origen, pertinença) :
    1. Joanu venas de zi lerneyo. Joan ve de l'escola.
    2. Joanu avis kisoy de eli. Joan ha tingut petons d'ella.
    3. Joanu ridas de joyo. Joan es riu d'alegria.
    4. De naw, mi lovas vin. A partir d'ara, t'estimo.
    5. Goto de biro. Got de cervesa.
  2. Utilització de DA :
    1. Du kilogramo da rizo. Dos quilo d'arròs.
    2. Tri litro da lakto. Tres litres de llet.
    3. Multe da pomo. Moltes pomes.
    4. Goto da biro. Got a cervesa.


[modifier]

LES CONJUNCIONS


De Coordinació De Subordinació
SED però TII com
KOZ ja que, perquè WEN quan
AW o KE que
KAY i KWAK encara que
DONS Doncs KWAZ com si
NI ... NI ni ... ni TIE KE ja que
WEL ara bé IF sí
TXU ? ¿és que?, ¿tal vegada? TXU...TXU sigui... sigui


Les Petites paraules
YES sí NE no YET tanmateix ZAN que (comparació)
MOS més, d'avantatge MOST el més LES menys LEST el menys
LESTI almenys MINUS menys (matemàtiques) PLUS més (matemàtiques) PLU més (duració)
ONLI només PRESK gairebé TRO massa TRE molt
OSI també STIL encara APEN a penes PRONTI aviat
TXI aquí TIER allà TXI TIER aquí DANK'AL gràcies a
TUY immediatament JUS a l'instant SELF mateix IVEN fins i tot
YA certament JA ja YEN heus aquí YEN...YEN adés...adés
DE POS des de DES de tant DIZDE separat de AMBI tots dos
EVER no importa (que, què, on...) NAW ara KELKE algun(s) TXAW adéu


[modifier]

FORMACIÓ DE LES PARAULES


[modifier]

LA TERMINACIÓ


  • longo (llargada), longe (llarg(a)), longi (llargament), longigare (allargar)...


[modifier]

LES PARAULES COMPONS


  • stimxipo (vaixell a vapor), ventgrindolo (molí de vent), sneykdomptisto (encantador de serp)


[modifier]

ÉS UNA LLENGUA AGLUTINANT


  • falare (caure), dizfalare (desplomar-se), enfalare (caure en), subfalare (sucumbir), falolo (entrampa), falrulare (rodolar)...


[modifier]

LA SINTAXI


  1. La frase afirmativa
    • L'ordre de les paraules en FREMDO és : Subjecte + Verb + Objecte.
    1. La veu activa : Joanu manjas zi pomon. Joan menja la poma.
    2. La veu passiva : Zi pomo estas manjate per Joanu. La poma és menjada per Joan.
  2. La frase interrogativa
    • La frase interrogativa és marcada per la partícula Txu al començament de frase o un correlatiu començant per W-.
    1. Txu Joanu manjas zi pomon ? Joan menja la poma ?
    2. Wu manjas zi pomon? Qui menja la poma?
  3. La frase negativa
    • La negació és construïda col·locant la partícula ne abans de la paraula implicada.
    1. Ne Joanu manjas zi pomon. No és Joan que menja la poma.
    2. Joanu ne manjas zi pomon. Joan no menja la poma.
    3. Joanu manjas ne zi pomon. Joan menja, (però) no la poma.
    • La frase interronegativa és construïda utilitzant Txu al començament i el ne abans de la paraula implicada.
    1. Txu Joanu ne manjas zi pomon ? Joan no menja la poma ?
    • En FREMDO no hi ha doble negació.


[modifier]

LA FILOSOFIA DEL FREMDO


  1. Ser senzill a llegir.
  2. Ser senzill a escriure.
  3. Ser senzill a parlar.
  4. Ser senzill a comprendre.
  5. Ser molt precisa.
  6. Ser utilitzada als llocs internacionals (aeroports, etc...) en 2a llengua o durant els curts estiueigs a l'estranger.
  7. En la mesura possible i per respecte, la preferència serà sempre dada a la llengua del país que l'acull.




Récupérée de « http://www.lukleo.net/index.php/La_Gram%C3%A0tica_de_Base »