Lukleo Corregits

Un article de Lukleo.

  1. LUKLEO
  2. La Gramàtica de Base
  3. La Gramàtica Detallada



Sommaire

[modifier]

Metodologia


  • Com no tenim servei "correcció", el convidem a fer com seguint :
    1. Si té alguns errors, recomenci, port'et a la lliçó i/o a la gramàtica.
    2. És aconsellat de passar a la lliçó següent que quan té tot just.
[modifier]

Lliçó 2

Col·loqui els afixos i els elements següents : a, are, e, i, o, u, zi, _
patrile paterna jovu un jove
drete, dezdrete dreta, esquerra misaventuro malaventura
dezjova una vella patreli maternalment
bovu, bova bou, vaca bovilu toro
swipare, swipolo escombrar, escombra grindare, grindolo moldre, molí
zi awto blue el cotxe blau _ pikso tre interese una imatge molt interessant
zi kida kay zi kidu en _ awto la noia i el noi dins un cotxe _ kido tre grande un nen molt gran
spidi de pressa _ muziko tre lawde una música molt forta
silenti side assegut en silenci tre interesi de manera molt interessant
Lernes zeli! Aprengui conscienciosament! zi kido kay zi patra el nen i la mare
[modifier]

Lliçó 3


Col·loqui : les terminacions, els afixos i els pronoms personals i possessius
Mi pensos pri li Pensaré en li/ella (objecte o animal) Ili pensas pri si Pensa en ell (mateix)
Vi estas mie veinu Ets el meu veí Eli pensos pri ilie amiku Pensarà al seu (d'un altre) amic
Mi prenas mie xlosolon de vie monio. prenc la meva clau del teu portamonedes Eli dezklozas ilie awto kay mi ofandas lin de zi awteyo Obre el seu cotxe (a ell) i la surto del garatge.
Ili venigas elie kavalon antaw zi drinkio. Dirigeix el seu cavall (a ella) davant l'abeurador. Nu andas al drunkeyo por parolare pri lu. Anem a la taverna per parlar d'ells.
[modifier]

Lliçó 4


Col·loqui : les terminacions, els afixos i els pronoms personals i possessius
Ili pasejis kun sie pranepu Es passejava amb el seu (el seu propi) besnet Eli pasejas kun elie ekswedu Es passeja amb el seu exmarit (a una altra)
Vie amika trovis tion en sie poxo La teva amiga ha trobat això en la seva (própia) butxaca Lu staras antaw mi Són (neutre) davant de mi
Oni parolas pri siself Parlem de nosaltres Nu venis per nue awto Hem vingut amb el nostre cotxe
Ili kay ilie weda estis txe mi Ell i la seva esposa eren a casa meva. (l'esposa d'un altre) Eli kun sie wedu andis al lu Ella amb el seu espòs han anat cap a ells. (l'espòs seu)
Mi kay eli ofti diskutas pri nue worko Jo i ella discutim sovint del nostre treball Ilie fratu kay mie frata avas dogido El seu germà (a ell) i la meva germana tenen un cadell
Mi estis silente Era silenciós. Mi pensis estare silente Pensava ser silenciós
Mi dirus : “estes silente!” Diria : "Sigues silenciós !" Bonvoles klozare zi doron! Gràcies de tancar la porta !
Mi pidis, ke eli venes He demanat que vingui Lernare langoyn estos elie amatajo Assabentar-se de les llengües serà el seu hobby (a ella)


[modifier]

Lliçó 5


Col·loqui les terminacions -a, -e, -i, -o, -u, -y, -n, _ i la paraula : txu
Mi_ vidas elie amiku. Veig el seu amic. Txu vu komprenas? Vostaltres comprenéu ?
Txu veri? Verdaderament ? Elie amiku estas homu alte. El seu amic és un home alt.
Ili negijis en zi rieto. S'ha negat al rierol. Zi reyu nobiligos elie fratetun txe zi riego. El rei ennoblirà el seu petit germà prop del riu.
Mi_ kun eli_ vidas homoy alte. Jo amb ella, veiem persones altes. Lu_ andas trans zi strito xefe. Van d'altra banda del carrer principal.
Mi_ manjas sandwitxon bonguste. Menjo un deliciós entrepà. Mi_ vidas lun. Els veig.
Eli_ tiern veikis kun sie amiku. Ella hi ha anat amb el seu amic. Nu_ spidi kuris trans zi stritegon. Hem corregut de pressa d'altra banda de l'avinguda.
Lu_ vidas min. Em veuen. Vendredon nu_ andos totuy txe mie yaya. Divendres anirem tots a casa de la meva àvia.
Zi koridoro estis du metron longe. El passadís feia dos metres de llarg. Mi_ gladas, ke li_ ne falis sur zi plankon. M'alegro que no ha caigut sobre el sòl.
Ili_ estis txi tier du horon. Ha estat aquí dues hores. Zi bildajo estas tri cent metron alte. L'edifici fa tres cent metres d'alçada.


[modifier]

Lliçó 6


Col·loqui les terminacions i els correlatius
Wo estas tio ? Què és ? Txu vi komprenis ? Comprenia ?
Txu veri ? Verdaderament ? Wan okazas tio ? Quan ha succeït ?
Wi ili parolas ? Com parla ? Won vi buskas ? Què busca ?
Wuz estas tiu skribolo ? A qui és aquesta ploma ? Wo interesas vin? Què t'interessa ?
Wu pasejis kun vi ? Qui s'ha passejat amb tu ? Way vi ne venis al mi ? Per què no has vingut veure'm ?
Wi vi dormis astag ? Com has dormit avui ? We homo ili estas ? Quin tipus de persona és ?
Wu awto estas vie ? Quin cotxe és el teu ? Wan estas vie naskijtago? Quan és el teu natalici ?
Wer vi lojas ? On viu? Wom da homoy estas en vie grupo ? Quantes persones són en el seu grup?
Won eli buskas ? Què busca ? Wu buskis krayono blue ? Qui buscava un llapis blau ?
We krayono ili buskas ? Quin tipus de llapis busca ? Wan estos ilie naskijtago ? Quan serà el seu natalici ?
Wuz naskijtago estos ostag ? Demà, serà el natalici a qui ? Wo estas astag ? Què hi ha avui ?
Wuz naskijtago estis istag ? Ahir, era el natalici a qui ? Way lernare lango internacie ? Per què assabentar-se d'una llengua internacional ?
Yen staras tiu homu, wu vizitis min istag. Heus aquí l'home que m'ha visitat ahir. Neniu eksavos tion, wo okazis. Ningú no s'assabentarà del que ha passat.
Vi estas tuti tii, wi vi estis antaw multe yaro. Ets completament tal com erets fa nombrosos anys. En zi urbo estis tiom da homo, wom mi stil nenian vidis. A la ciutat hi havia més gent del que encara mai no n'havia vist.
Zi homu, wuz kabeloy estas blonde, estas elie wedu. L'home del qual els cabells són rossos és el seu marit. Eli venos tian, wan eli liberijos. Vindrà quan s'alliberarà.
Ili ne volas lojare tier, wer estas tro dezwarmi. No vol viure allà on fa massa fred. Mi ne volas farare tion, wo ne interesas min. No vull fer el que no se m'interessa.
Fares tion tii, wi vi faris antawi. Fes lo de la mateixa manera que abans. Ili pidis de mi tiom da mono, wom mi ne avis. M'ha demanat diners que no tenia.
Zi kawzo, way ili dezvinxis, estis tio, ke ili dezmulti sportis. La raó per a la qual ha perdut és que s'entrenava poc. Tiu oma, wu staras pos mi, estas mie veina. Aquesta dona, que és darrere de mi, és la meva veïna.
Toto okazis en tiu taymo, wan ili stil ne lojis txi tier. Tot ha passat en aquesta època, quan no vivia encara aquí. Tiu homu, wuz vi estas zi filyu, estas vie patru. Aquest home, del qual ets el fill, és el teu pare.


[modifier]

Lliçó 7


Col·loqui les paraules : de, elie, ilie, lue, mie, nue, somuz, vie, wuz i les terminacions
Zi dogo de Joanu. El gos de Joan. Somuz dogo. El gos d'algú.
Mie dogo. El meu gos. Zi osto de vie dogo. L'ós del seu gos.
Elie kato estas blue. El seu gat (a ella) és blau. Zi urbo de mie patru estas dezgrande. La ciutat del meu pare és petita.
Wuz estas tiu forketo? De qui és aquesta forquilla ? Txu vi savis, ke lue domo estis soman zi domo de nue onklu? Sabies que la seva casa va ser abans la casa del nostre oncle ?
Zi filyu de sie veina estas amiku de elie filya. El fill de la seva veïna (a ell) és un amic de la seva filla (a ella). Mi facili lernis zi langon de mie amiku. M'he assabentat fàcilment de la llengua del meu amic.
Mi trovis somuz monion. He trobat el portamonedes d'algú. Lue dogo estas tre amike. El seu gos (a ells i a elles) és molt amistós.


Col·loqui les paraules : apen, ja, jus, lesti, naw, plu, presk, stil, tre, tro, tuy, ya i yen
Ili diris stil kelke wordon. Ha dit encara algunes paraules. Mi ja diris al eli, ke mi naw ne povas venare. Ja li he dit que no puc venir ara.
Lu ne volas plu lernare tion. No volen assabentar-se més d'això. Eli apen konexas ilin. El coneix a penes.
Lu jus parolis pri tio. N'acaben de parlar. Ili tuy venos. Vindrà de seguida.
Txu vi lesti provis farare tion? Has intentat almenys fer-ho ? Eli presk totan estis kun ili. Era gairebé tot el temps amb ell.
Zi doro estis tro base. La porta era massa baixa. Yenestas cie pomo. Heus aquí la teva poma.
Vi ya savas, ke ili ne estas tier ! Sap bé que no és allà ! Vie parolado estis tre longe. El seu discurs era molt llarg.


[modifier]

Lliçó 8


Ompli !
tricent dis now 319 sisdis set 67
kintcent kwardis sis 546 nowcent tri 903
setdis du 72 mil cent unu 1101
mil kwarcent nowdis sis 1496 oktcent setdis du 872
dudis set 27 mil setcent oktdis now 1789
dudis 20 dis du 12
ducent setdis 270 setcent sisdis sis 766
dumil set 2007 ducent dis du 212


Col·loqui les paraules : apen, for, istag, iven, ja, onli, ostag, presk, pronti, stil, tre
Tre pronti mi estos for de mie heymo. Molt aviat seré lluny d'a casa meva. Istag mi iven ne savis pri tio. Ahir no era igual pas assabentat d'això.
Eli povos vizitare min onli ostag. Em podrà visitar no més demà. Ili stil ne savas tion. No sap encara allò.
Nu apen povis komprenare ilin. A penes ho hem pogut comprendre. Lu ja presk atingis tion. Han arribat gairebé ja a allò.


[modifier]

Lliçó 9


Col·loqui les paraules : al, dum, en, kun, of, por, sen, txe
Mi andas al ci. Vaig cap a tu. Mi andas en vie domo. Em passejo a la teva casa.
Mi sidas txe komputolo. Sóc assegut a l'ordinador. Mi andos kun vi. Aniré amb tu.
Mi enandis por manjare. He entrat per menjar. Mi forandis dum tri minuto. He marxat durant tres minuts.
Mi andas sen vi. Vaig sense tu. Mi andas of zi domo. Vaig fora de la casa.


Col·loqui les paraules : da, de, ekster, kontraw, per, pro, preter, pri, txe, trans, tra, ye
Mi pensos pri vi. Pensaré en tu. Istag txe mi estis multi da homo. Ahir a casa meva hi havia molta gent.
Ili per sie awto veikis preter mi. Amb el seu cotxe ha passat davant de mi. Tiu estas ekster zi domo. És fora de la casa.
Pro ili, eli perdis sie workon. A causa d'ell, ha perdut el seu treball. Nu parolis pri Fremdo. Hem parlat del Fremdo.
Lue domoy staras unu kontraw zi alie. Les seves cases es toquen l'una contra l'altre. Nu veikis trans zi ponton. Hem anat d'altra banda del pont amb cotxe.
Mi watxas tra zi windo. Miro per la finestra. Ili forandis de mi ye zi trie. Ha marxat de casa meva a les 3 hores.


Col·loqui les paraules : antaw, apud, insted, inter, pos, pro, rund, super, sur
Mi ne avas taymon pro tio. No tinc temps per a això. insted workare eli dormas. En lloc de treballar dorm.
Sur zi tawlo staras foto kay apud li kuxas pomo. Sobre la taula, hi ha una foto i prop d'ella hi ha una poma. Antaw zi domo staras arbo. Davant la casa s'aixeca un arbre.
Ili sidas inter mi kay eli. És assegut entre mi i ella. Mi vidas nenion rund mi. No he vist res al voltant de mi.
Super zi rio estis fogo. Sobre el riu hi havia boira. Zi dogo estas pos zi kato. El gos és darrere el gat.


[modifier]

Lliçó 10


Col·loqui les paraules : les, lest, mos, most, zan
Mi vidis mos grande dogo. He vist un gos més gran. Zi lest grande dogo. El menys gran gos.
Eli amas zi most grande dogo. Li agrada el més gran gos. Kato estas les grande. Un gat és menys gran.
Zi dogo estas mos grande zan zi kato. El gos és més gran que el gat. Nu devas andare mos spidi. Hem d'anar més de pressa.
Mi amas mos tiun bukon zan tiun. Prefereixo aquest llibre a aquell. Tio okazas les ofti nawtaymi. Això succeeix menys sovint ara.
Zi most bele homa estas les bele zan vi. La dona més maca és menys maca que tu. Vi certi estas mos lerte zan ili. Ets certament més hàbil que ell.
Most grave estas, ke vi memores tion. El més important és que es recordava d'això. Zi lest grande insekto estas nevidable. El més petit insecte és invisible.
Ili komprenas mos boni tion zan ilie fratu. Comprèn millor allò que el seu germà. Of totuy fruto mi amas most bananoyn. De totes les fruites, m'agraden més els plàtans.
Ili estas zi most alte sur zi foto. És el més gran sobre la foto. Fremdo estas most facile de langoyn. El Fremdo és la més fàcil de les llengües.


Col·loqui les paraules : ant, at, int, it, ont, ot.
Zi prelektantu prelektas longi. El conferenciant fa la seva conferència durant molt de temps. Prelektanti eli enspezas monon. Tot fent la seva conferència guanya diners.
Zi doro estas klozite. La porta és tancada. Dezklozinti zi doron, ili enandis. Després d'haver obert la porta, va entrar.
Zi buko estis vendate. El llibre va ser venut. Dum zi venonte yaro... L'any següent ...
Tio estas afero decidote. Això és una cosa a decidir. Totu lovantu volas estare lovate. Cada amant vol ser estimat.
Lu ne estas mie konexatoy. No són coneixements meus. Zi montoy estas kovrite de snowo. Les muntanyes són cobertes de neu.
Manjanti ili lektis zi jurnalon. Llegia el diari menjant. Ili venis al mi tuti neweytiti. Ha vingut a casa meva de manera completament inesperada.
Farinti sie taskon, ili ekdormis. Després d'haver complert la seva tasca, s'ha adormit. Sur zi tawlo kuxis multi da lektote bukoy. Sobre la taula eren posats de nombrosos llibres quedant-se a llegir.
Ofandonti ili prenis sie maleton. Sobre el punt de ser agafat, ha fugit. Tiu loko estas ja okupite. Aquest lloc està ja ocupat.
Kaptoti, ili forkuris. Sobre el punt de sortir ha pres la seva maleta. Txu vi estos mie langajudanto? Seràs el meu ajudant lingüístic ?
En tiu salono estis multe homoy dansante. En aquest saló hi havia molta gent que ballava. Ili estas ja oblidite. Ja és oblidat.
Txu ili estas vie lovato? És ell que estimes ? Drunkinti biron ili ekvolis dansare. Havent begut cervesa, ha tingut ganes de ballar.




Récupérée de « http://www.lukleo.net/index.php/Lukleo_Corregits »