Lukleo Lliçó 1

Un article de Lukleo.

  1. LUKLEO
  2. La Gramàtica de Base
  3. La Gramàtica Detallada




Com el Fremdo és una llengua molt regular, totes les seves regles poden ser aplicades universalment sense excepció. És molt més fàcil comprendre conceptes de gramàtica en Fremdo que els de les llengües naturals.


Sommaire

[modifier]

L'Alfabet i la seva Pronunciació


  • L'alfabet no implica lletres diacrítiques (à,ç,,é,è,ê,,,î,í,,,ô,ó,,ùâ?¦). És adaptat a la comunicació moderna, ja que Internet no té en compte les lletres complexes.
  • En fremdo les paraules són fonètiques, és a dir que s'escriuen com es pronuncien i es pronuncien com s'escriuen.
  • Un so una lletra, una lletra un so.
  • Heus aquí la pronunciació de les lletres en fremdo:


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25
Fremdo a b c d e f g h i j k l m n o p r s t u v w x y z
API a b "ts" d e f g h i ʒ k l m n o p r s t u v w ʃ j z
Ciríl·lic α б ц д e ф г h и ж к л м н o п р с т у в Ь ш й з
Grec a β "τσ" δ ε φ γ "h" ι η к λ μ ν o п ρ σ τ υ ω w χ j ζ


[modifier]

Les Vocals


  • A de gat, E com més, I de iris, O com home i U com ull.


[modifier]

Les Consonants


  • Bo, Do, Fo, Jo, Ko, Lo, Mo, No, Po, To, Vo i Zo es pronuncien com en català.
    • Co de tsunami (mai c de cacic).
    • Go de guant (mai jo de general).
    • Ho de home sweet home en anglès.
    • Ro com en català
    • So de salsitxa (mai zo de rosa).
    • Xo de xarxa (mai kzo o kso d'examen).


[modifier]

Les Semiconsonants


  • Yo i Wo es pronuncien com en català :
    • Yolanda i Western


[modifier]

L'Accent Tònic


  • Per a les paraules polisil·làbiques, l'accent tònic sempre és col·locat sobre el davant última vocal de la paraula. (subratllada en les dues primeres lliçons).
    • Exemples : manjare, apen, fremdo, maro, blue, neniu, alie, et cetera…
    • Nos és un problema pels catalans.


[modifier]

L'Article


  1. No hi ha més qu'un sol article definit : Zi
    • Els articles definits (le, la, els, les) són traduïts per una sola paraula zi.
      • zi buko = el llibre ; zi setjo = la cadira ; zi dogoy = els gossos.
    • Ens tornaran sobre el gènere i l'enumera en les pròximes lliçons.
    • Els articles indefinits (un, una) no existeixen, els articles partitius (del, de la, dels) tampoc.
      • buko = un llibre ; setjo = una cadira ; dogoy = gossos.


[modifier]

La Sintaxi


  1. L'ordre de les paraules en una frase és en general : subjecte, verb, complement(s).
  2. Els adjectius poden ser escrits abans del nom com en anglès, o després del nom, com en català.
    1. Zi buko blue o zi blue buko, és perfectament comprensible ja que es discerneix fàcilment el nom de l'adjectiu.
  3. El fremdo col·loca la terminació -n per marcar l'acusatiu (no obligatori) o quan hi ha moviment : exemple de la utilització de la terminació -n :
    1. La marca de l'acusatiu o del Complement d'Objecte Directe (COD).
      1. Zi kida manjas pomon, zi kida manjas pomo. La noia menja una poma. En aquest cas, l'acusatiu no és obligatori.
    2. La marca del moviment.
      1. Zi kato saltas sur zi setjo, kay pos saltas sur zi tawlon. (El gat salta sobre la cadira, i llavors salta cap a i sobre la taula.) En aquest cas la terminació -n guarda tot el seu sentit.
  4. La negació és indicada per la paraula ne davant la paraula implicada.
  5. Una pregunta comença sempre per txu: Txu ili avas buko ? (Té un llibre ?) o per un pronom interrogatiu començant per W… : Wu vi estas ? (Qui és?).


[modifier]

El Vocabulari


  • Comparacions dels orígens.
  • Les arrels de la llengua fremdo provenen en gran part de les llengües : francesa, italiana, espanyola, anglesa i alemanya.
  • Heus aquí una taula de comparació amb aquestes cinq llengües :


Fremdo Anglès Italià Francès Alemany Rus Castellà Esperanto Lingua Franca
bone good («bonus») buono bon gut («Bonus») khoroshiy (dobriy) bueno bona bon
donare give («donate») dare («donare») donner geben darit dar, donar doni dona
filtrare filter filtrare filtrer filtern filtrovat filtrar filtri filtra
jardino garden giardino jardin Garten ogorod jardín gardeno jardin
kavalo horse («cavalry») cavallo cheval Pferd («Kavallerie») kobyla caballo chevalo cavalo
maro sea («marine») mare mer Meer more mar maro mar
nacio nation nazione nation Nation natsija nación nacio nasion
studiare study studiare étudier studieren izuchat, shtudirovat estudiar studi studia
jove young («juvenile») giovane jeune jung yunyi joven juna joven


[modifier]

Exercicis


  • En aquesta primera lliçó, no hi ha més que un sol exercici per retenir bé aquests elements de base.
    1. Reciti de cor l'alfabet del Fremdo i escolt'et.
    2. A, Bo, Co, Do, E, Fo, Go, Ho, I, Jo, Ko, Lo, Mo, No, O, Po, Ro, So, To, U, Vo, Wo, Xo, Yo, Zo.
  • Això és vàlid per a totes les lliçons, així que domina els exercicis, passi a la lliçó següent...


[modifier]

Les paraules de tots els dies


Converses corrents :

  • Sí = Yes
  • No = Ne
  • Gràcies = Dankon'
  • De res = Nedankindi
  • Si us plau = Bonvoles
  • Perdó, excusi'm = Pardono
  • Adéu-siau = Til zi revido, Tilzi'
  • Adéu = Txaw
  • a aviat = Til pronti
  • Bon matí = Bonmatinon
  • Bon dia = Bontagon
  • Bon vespre = Bonvesperon
  • Bona nit = Bonnokton
  • Bona tarda = Bonpostagmezon (poc usitat)
  • Salut, l'amic! Bon dia ! = Saluton', amikun! Bontagon!
  • Com està? = Wi vi fartas?
  • Estic bé, gràcies! = Mi fartas boni, dankon!
  • I vostè mateix? = Kay vi self?
  • Jo també. Què de nou? = Mi osi. Wo nove?


[modifier]

Ço que sap


  1. Llegir totes les paraules sense falta de pronunciació.
  2. Escriure totes les paraules sense falta d'ortografia.
  3. Parlar sense massa d'accent.
  4. L'únic article.
  5. En català, li han calgut diversos anys per succeir en això...




Récupérée de « http://www.lukleo.net/index.php/Lukleo_L%EF%BB%BFli%C3%A7%C3%B3_1 »