Lukleo Lliçó 10

Un article de Lukleo.

  1. LUKLEO
  2. La Gramàtica de Base
  3. La Gramàtica Detallada




Sommaire

[modifier]

Descobrir


[modifier]

Els Colors


en català blanc blau marón groc gris negre morat ataronjat roig, vermell rosa verd violeta
exemple
fremdi blanke blue brune yelowe grize nere purpure oranje rede pinke verde viole


Els Oficis, Els Adeptes, et cetera...
Professional Adepte, Apassionat Aficionat, Ocasional Director, Manant Membre, Adherent Col·lecció, grup Element, partícula
ORO ISTO ANTO ESTRO ANO ARO ERO
bayko urbo vilatjo homo pano
bici, bicicleta ciutat poble ésser humà pa
baykoro baykisto baykanto urbestro vilatjano homaro panero
ciclista pro ciclista aficionat ciclista ocasional alcalde pobletà humanitat molla


[modifier]

EL COMPARATIU i el SUPERLATIU


  1. Els comparatius d'igualtat  :
    • De manera : Tii ... wi ... (Tan ... que ...)
      • Tii bele wi eli. Tan guapa com ella.
    • De quantitat : Tiom ... wom ... (Tant ... que ...)
      • Estas tiom da dogoy wom da katoy. Hi ha tants gossos com gats.
  2. Els comparatius MOS i LES :
    • Mos bele. més guapo. Eli estas mos bele zan mi. És més guapa que jo.
    • Les alte. menys gran. Ili estas les alte zan mi. És menys gran que jo.
  3. Els superlatius MOST i LEST :
    • Zi lest alte. El menys gran. Joanu estas zi lest alte de zi lerneyo. Joan és el menys gran de l'escola.
    • Zi most bele. El més guapo. Joana estas zi most bele de zi lerneyo. Joana és la més guapa de l'escola.


[modifier]

Els Altres Temps de la Conjugació


Els Participis Actius
Present ANT lektante qui llegeix, llegint lektanti llegint
Passat INT lektinte que ha llegit, havent llegit lektinti havent llegit
Futur ONT lektonte que llegirà, davant llegir lektonti després d'haver llegit
Els Participis Passius
Present AT lektate que és llegit, sent llegit lektati sent llegit
Passat IT lektite que ha estat llegit, havent estat llegit lektiti havent estat llegit
Futur OT lektote que serà llegit, davant ser llegit lektoti després d'haver estat llegit


Els temps compostos es formen amb l'auxiliar estare + el participi.
Forma Activa Forma Passiva
mi estas lektante = estic llegint li estas lektate = és llegit
mi estis lektante = estava llegint li estis lektate = era llegit
mi estos lektante = estaré llegint li estos lektate = serà llegit
mi estus lektante = estaria llegint li estus lektate = seria llegit
mi estas andinte = he anat li estas manjite = ha estat menjat
mi estis andinte = havia anat li estis manjite = havia estat menjat
mi estos andinte = hauré anat li estos manjite = haurà estat menjat
mi estus andinte = hauria anat li estus manjite = hauria estat menjat
mi estas faronte = sóc sobre el punt de fer lu estas farote = són sobre el punt de ser fet
mi estis faronte = era sobre el punt de fer lu estis farote = eren sobre el punt de ser fet
mi estos faronte = seré sobre el punt de fer lu estos farote = seran sobre el punt de ser fet
mi estus faronte = seria sobre el punt de fer lu estus farote = serien sobre el punt de ser fet


[modifier]

La Veu Passiva


La veu passiva
Zi pomo estas manjate per Joanu. La poma és menjada per Joan.
Eli estas lovita per ili. És estimada per ell.
Zi Ameriko estis ekvidite per Kristofu Colomo en 1492. Amèrica ha estat descoberta per Cristóforo Colom el 1492.


[modifier]

Alguns afixos


  • Ha notat el matís entre ISTO i ORO :
    1. Per a la paraula florista, es pot traduir per floristo o flororo.
      • les dos són vàlids, a vostè d'escollir.
    2. Per contra les paraules workisto i workoro, no volen dir la mateixa cosa!
      • Laborista (d'un partit polític) i treballador (un professional).
  1. -ism-, dóna el sentit de "doctrina, sistema" a l'arrel.
  2. -iz-, dóna el sentit de "guarnir de, seguint el mètode de" respecte a l'arrel.
  3. -um-, sufixa comodí! (quan no correspon cap altre sufix)
  4. fi-, exprima el "fàstic físic o moral".


spiritismo espiritisme englismo anglicisme butonare cordar butonizare guarnir de botons
naylare clavar naylizare clavetejar Pastor Pasteur pastorizare pasteuritzar
endas cal pagende a pagar farare fer farende a complir
umo cosa ume vague, imprecís koldo el fred koldumare enconstipar-se
fi! mecagumlhòstia fie fastigós drinkeyo taverna fidrinkeyo un tuguri


[modifier]

Exercicis


Col·loqui les paraules : les, lest, mos, most, zan
Mi vidis _ grande dogo. He vist un gos més gran. Zi _ grande dogo. El menys gran gos.
Eli amas zi _ grande dogo. Li agrada el més gran gos. Kato estas _ grande. Un gat és menys gran.
Zi dogo estas _ grande _ zi kato. El gos és més gran que el gat. Nu devas andare _ spidi. Hem d'anar més de pressa.
Mi amas _ tiun bukon _ tiun. Prefereixo aquest llibre a aquell. Tio okazas _ ofti nawtaymi. Això succeeix menys sovint ara.
Zi _ bele homa estas _ bele _ vi. La dona més maca és menys maca que tu. Vi certi estas _ lerte _ ili. Ets certament més hàbil que ell.
_ grave estas, ke vi memores tion. El més important és que es recordava d'això. Zi _ grande insekto estas nevidable. El més petit insecte és invisible.
Ili komprenas _ boni tion _ ilie fratu. Comprèn millor allò que el seu germà. Of totuy fruto mi amas _ bananoyn. De totes les fruites, m'agraden més els plàtans.
Ili estas zi _ alte sur zi foto. És el més gran sobre la foto. Fremdo estas _ facile de langoyn. El Fremdo és la més fàcil de les llengües.


Col·loqui les paraules : ant, at, int, it, ont, ot.
Zi prelekt_u prelektas longi. El conferenciant fa la seva conferència durant molt de temps. Prelekt_i eli enspezas monon. Tot fent la seva conferència guanya diners.
Zi doro estas kloz_e. La porta és tancada. Dezkloz_i zi doron, ili enandis. Després d'haver obert la porta, va entrar.
Zi buko estis vend_e. El llibre va ser venut. Dum zi ven_e yaro... L'any següent ...
Tio estas afero decid_e. Això és una cosa a decidir. Totu lov_u volas estare lov_e. Cada amant vol ser estimat.
Lu ne estas mie konex_oy. No són coneixements meus. Zi montoy estas kovr_e de snowo. Les muntanyes són cobertes de neu.
Manj_i ili lektis zi jurnalon. Llegia el diari menjant. Ili venis al mi tuti neweyt_i. Ha vingut a casa meva de manera completament inesperada.
Far_i sie taskon, ili ekdormis. Després d'haver complert la seva tasca, s'ha adormit. Sur zi tawlo kuxis multi da lekt_e bukoy. Sobre la taula eren posats de nombrosos llibres quedant-se a llegir.
Ofand_i ili prenis sie maleton. Sobre el punt de ser agafat, ha fugit. Tiu loko estas ja okup_e. Aquest lloc està ja ocupat.
Kapt_i, ili forkuris. Sobre el punt de sortir ha pres la seva maleta. Txu vi estos mie langajud_o? Seràs el meu ajudant lingüístic ?
En tiu salono estis multe homoy dans_e. En aquest saló hi havia molta gent que ballava. Ili estas ja oblid_e. Ja és oblidat.
Txu ili estas vie lov_o? És ell que estimes ? Drunk_i biron ili ekvolis dansare. Havent begut de la cervesa, ha tingut ganes de ballar.


[modifier]

Les paraules de tots els dies


  • Més val tard que mai! = Mos boni dezfrui zan nenien!
  • Li agraeixo la seva carta. = Mi dankas vin pro vie letero.
  • Aviat dit, aviat fet. = Jus dirite, tuy farite.
  • País del qual som els hostes. Lando wuz gestoy nu estas.


[modifier]

Ço que sap


  1. Reconèixer els professionals dels aficionats.
  2. Comparar les diferents qualitats.
  3. Tots els temps de conjugació.
  4. La veu passiva.




Récupérée de « http://www.lukleo.net/index.php/Lukleo_L%EF%BB%BFli%C3%A7%C3%B3_10 »