Lukleo Lliçó 2

Un article de Lukleo.

  1. LUKLEO
  2. La Gramàtica de Base
  3. La Gramàtica Detallada



KZcD9j <a href="http://calyswnceqzr.com/">calyswnceqzr</a>, [url=http://fumfdsbfpuih.com/]fumfdsbfpuih[/url], [link=http://ntyqslpaioca.com/]ntyqslpaioca[/link], http://wyclllmxwrtk.com/

Sommaire

[modifier]

La Formació de les paraules


Les paraules en fremdo són formades a partir d'un radical i d'una terminació. La terminació indica la naturalesa de la paraula. Així tots els noms neutres es terminen per -O, els noms femenins per -A, els noms masculins per –U, els adjectius per -E, els adverbis derivats per -I. Les paraules poden ser combinades a prefixos o sufixos. Heus aquí algunes terminacions :


mot Nom (neutre) Nom (plural) Nom (femení) Nom (plural) Nom (masculí) Nom (plural) adjectiu adverbi
terminació o oy a ay u uy e i
fremdi kido kidoy kida kiday kidu kiduy fremde fremdi
en català nen nens filla filles noi nois estranger en Fremdo


  • L'y del plural és una mig-consonant, doncs no modifica l'emplaçament de l'accent tònic. Idem per a la mig-consonant w.


[modifier]

Algunes Paraules


En aquesta lliçó encara hem subratllat la lletra que rep l'accent tònic.


anglolo escaire awto cotxe blue blau/va bovido vedell (neutre) bovo vaca (neutre) en en, dins
kay i ile viril kido nen kidu noi lawde fort(a) (veu) muziko música
aw o olaro eines olo instrument, eina olio caixa d'eines pikso imatge side assegut, sedentari
silento silenci spide ràpid tre molt ulo un individu vivo vida vivu un ésser viu
[modifier]

Alguns afixos


  • Què és un afix ?
  • Un afix és un element que s'afegeix a una paraula per modificar-ne el sentit.
    • Quan és enganxat abans de la paraula, se'l diu prefix.
    • Quan és enganxat després de la paraula, se'l diu sufix.
  • Els afixos estan molt utilitzats en Fremdo, és per això que es diu del Fremdo que és una llengua aglutinant.
  1. Exemple de mot : (prefix + radical + sufix + terminació)
    • neakirable = ne + akir + abl + e , com desxifrar aquesta paraula per traduir-lo ?
      • La terminació és e doncs és un adjectiu
      • El sufix és abl expressa la possibilitat
      • El prefix és ne expressa la negació, doncs en aquest cas l'impossibilitat
      • El radical és akir d'adquirir, adquisició, et cetera..., doncs ; que és impossible d'adquirir
    • neakirable = inaccessible
  • A cada lliçó següent ens n'assabentarem d'avantatge.
  1. Després de les terminacions -A i -U que transforma els noms en femení i masculí, tenim dos sufixos que transformen igual manera els adjectius i els adverbis (que es terminen per -E i -I).
  2. -el-, tot com la terminació -a, dóna un sentit "femení" a l'arrel.
  3. -il-, tot com la terminació -u, dóna un sentit "masculí" a l'arrel.
  4. -ol-, afegeix un sentit "instrumental" a l'arrel.
  5. -ul-, dóna un sentit "ésser animat" a l'arrel.
  6. dez- dóna un sentit "contrari" a l'arrel.
  7. diz- dóna un sentit "de dispersió" a l'arrel.
  8. mis- dóna un sentit "de través" a l'arrel.


-o neutre patro parent patre parental(a) patri parentalment
-el- femení patra mare patrele materna patreli maternalment
-il- masculí patru pare patrile paterna patrili paternalment
kavalu cavall kavala euga kavalilu semental kavalulu centaure
reptare arrossegar-se reptulo rèptil razare afaitar razolo afaitador
bone bo(na) dezbone dolent softe tou (tova) dezsofte dur(a)
komprenare comprendre miskomprenare comprendre de través racie proporcionat/da misracie disproporcionat/da
dize escampat dizi! rompi els rangs! donare donar dizdonare distribuir
[modifier]

Exercicis


Col·loqui els afixos i els elements següents : a, are, e, i, o, u, zi, _
patr_e paterna jov_ un jove
dret_, _drete dreta, esquerra _aventur_ malaventura
_jov_ una vella patr_i maternalment
bovu, bov_ bou, vaca bov_u toro
swipare, swip_o escombrar, escombra grindare, grind_o moldre, molí
_ awt_ blu_ el cotxe blau _ piks_ tre interes_ una imatge molt interessant
_ kid_ kay _ kid_ en _ awt_ la noia i el noi dins un cotxe _ kid_ tre grand_ un nen molt gran
spid_ de pressa _ muziko tre lawd_ una música molt forta
silent_ sid_ assegut en silenci tre interes_ de manera molt interessant
Lernes zel_! Aprengui conscienciosament! _ kid_ kay _ patr_ el nen i la mare
[modifier]

Les paraules de tots els dies


Continuació...

  • No comprenc = Mi ne komprenas
  • Com es diu això en català ? = Wi oni diras tio katalani?
  • Parla anglès? = Txu vi parolas engle?
  • Un Anglès = Englu
  • Una Francesa = Francana
  • Alemanya = Djermanio
  • Un Espanyol, una Espanyola = Espanyo
  • Xinesos = Xinoy
  • Com és diu? = Wu estas vie nomo?
  • Encantat = Ravixite
  • Com està? = Wi vi fartas?
  • Bé = Boni
  • Malament = Dezboni
  • Així aixà = Mezboni
  • Bo = Bone
  • Mal = Dezbone
  • On són els banys ? = Wer estas zi neceseyoy ?
  • Estudia el fremdo des de fa molt de temps ? = Txu vi lernas fremdo de longe taymo ?
  • Des de fa dos anys! Em comprèn bé ? = De du yaro! Txu vi komprenas min boni ?
  • Parli més fort, el prego ! = paroles mos lawdi, mi pidas !
  • Si us plau parli menys de pressa. = Bonvoles parolare les spidi.
  • d'acord! = okiti!
[modifier]

Ço que sap


  1. Reconèixer un substantiu (nom), d'un adjectiu i d'un adverbi.
  2. Reconèixer el femení del masculí i del neutre.
  3. Endevinar el contrari.
  4. Formar paraules.
  5. Formar trossos de frases.




Récupérée de « http://www.lukleo.net/index.php/Lukleo_L%EF%BB%BFli%C3%A7%C3%B3_2 »