Lukleo Lliçó 4

Un article de Lukleo.

  1. LUKLEO
  2. La Gramàtica de Base
  3. La Gramàtica Detallada




Sommaire

[modifier]

Descobrir


LA FAMÍLIA EL PROPER CERCLE
Arrel Sufix Català Prefix Arrel Sufix Català Prefix Arrel Sufix Català
YAY + o = avi(a) NEP + o = nét/neta PARENT + o = parent(a)
+ u = avi + u = nét + u = parent
+ a = àvia + a = neta + a = parenta
PATR + o = pare/mare duon + PATR + o = parastre/madrastra bo + PATR + o = sogre/a
+ u = pare duon + + u = parastre bo + + u = sogre
+ a = mare duon + + a = marastra bo + + a = sogra
FILY + o = fill(a) duon + FILY + o = gendre/nora bo + FILY + o = gendre /nora
+ u = fils duon + + u = fill bo + + u = gendre
+ a = filla duon + + a = nora bo + + a = nora
FRAT + o = germà/germana duon + FRAT + o = germanastre/a KID + o = nen(a)
+ u = germà duon + + u = germanastre + u = noi
+ a = germana duon + + a = germanastra + a = noia
ONKL + o = tio/a NEV + o = nebot/da KUZ + o = cosí/cosina
+ u = oncle + u = nebot + u = cosí
+ a = tia + a = neboda + a = cosina


[modifier]

La Sintaxi


La sintaxi no és primordial en Fremdo contràriament a les altres llengües i costums.

  1. Generalment, en les llengües romances es comença per la paraula més important i es termina per la paraula menys important.
  2. En altres llengües, sobretot en Anglès és el contrari.
    • Zi awto blue estas nove = Zi blue awto estas nove
    • El cotxe blau és nou. The blue car is new.
  3. Amb la terminació podem saber on es posiciona el substantiu, l'adjectiu, el verb, et cetera...
  4. És a dir que una frase pot ser anomenada per un anglès, compresa per un italià i vice-versa.
  5. Tindrem l'ocasió de parlar de l'acusatiu ulteriorment, allò serà encara més evident.


[modifier]

El Nombre


  1. L'adjectiu i l'adverbi són invariables.
  2. Hem vist que els verbs ho són també.
  3. Per marcar el plural, cal un dels dos "ingredients" següents:
    1. N'hi ha prou que una sola paraula porti la noció de plural perquè tots els altres que s'hi refereixen ho siguin automàticament sense ser modificats.
    2. Per posar un substantiu al plural, cal afegir a la terminació de la paraula la mig-consonant -y.
      • zi dogo = el gos ; zi dogoy = els gossos ; dogo = un gos ; dogoy = gossos ; du dogo = dos gossos ; multi da dogo = molts gossos.
    3. Podríem escriure du dogoy per dir dos gossos, però dos expressa ja una quantitat superior a un, doncs no hi ha necessitat del plural. Idem per a multi da dogo.


[modifier]

La Negació


  1. Yes = sí i Ne = no.
  2. Les paraules negatives se situen sempre davant la paraula que sofreix la negació.
    • Les paraules negatives són: ne i els correlatius començant per neni-.
  3. Amb un sol terme n'hi ha prou a donar un sentit negatiu a una frase.
    • Una doble negació pot accentuar el contrari.
  4. Ni = ni, la seva utilització :
    • Després ne o un altre ni.
      • Mai després sen = sense, s'utilitzarà més aviat kay = i.
      • Mai molt sol.


[modifier]

L'Adverbi


  1. Com per a NE, els adverbis es posicionen més aviat abans de les paraules que modifiquen, un altre exemple :
  2. ONLI = només.
    1. mi onli pasejis tier = no feia què passejar-me allà
    2. mi pasejis onli tier = no em passejava més que allà
    3. onli mi pasejis tier = no hi havia que jo a passejar-me allà


Mi ne parolas pri tiu buko. No parlo d'aquest llibre. Elu volas manjare bovajo kay rizo. Volen menjar bou i arròs.
Ne Ili parolas pri tiu buko. No és ell que parla d'aquest llibre. Mi volis manjare ni bovajo ni rizo. He volgut menjar ni bou ni arròs.
Nu parolas ne pri tier buko. Parlem, però no d'aquest llibre. Nu volos manjare sen salo kay pebro. Voldrem menjar sense sal i pebre.


[modifier]

Algunes Paraules


fruto fruita moblo moble besto animal objekto objecte homo ésser humà kido nen kapo cap
pomo poma tawlo taula kato gat buko llibre homa dona kida noia limbo supre membre superior
piro pera setjo cadira dogo gos taso tassa homu home kidu noi korpo cos
oranjo taronja lito llit birdo ocell bokso capsa home humà kide infantil limbo infre membre inferior


[modifier]

Alguns afixos


  1. -id-, dóna el sentit "de descendent de" expressat per l'arrel.
  2. pra-, dóna el sentit "parent llunyà" expressat per l'arrel.
  3. -eks-, dóna el sentit "antic" expressat per l'arrel.


ido descendent idaro posteritat reyo rei reyido príncep
kato gat katido petit del gat prae primitiu prau avantpassat
prayayu besavi pranepa besneta prastorio prehistòria pratipo prototip
eks ex.- ekse en jubilació ekses! a baix! eksijare dimitir
eksijo dimissió eksigare destituir weda casada eksweda divorciada


[modifier]

Exercicis


Col·loqui : les terminacions, els afixos i els pronoms personals i possessius
_ pasej_ kun _ _nepu Es passejava amb el seu (el seu propi) besnet _ pasej_ kun _ _wedu Es passeja amb el seu exmarit (a una altra)
_ amik_ trov_ tion en _ pox_ La teva amiga ha trobat això en la seva (própia) butxaca _ star_ antaw _ Són (neutre) davant de mi
_ parol_ pri _self Parlem de nosaltres _ ven_ per _ awt_ Hem vingut amb el nostre cotxe
_ kay _ wed_ est_ txe _ Ell i la seva esposa eren a casa meva. (l'esposa d'un altre) _ kun _ wed_ and_ al _ Ella amb el seu espòs han anat cap a ells. (l'espòs seu)
_ kay _ ofti diskut_ pri _ work_ Jo i ella discutim sovint del nostre treball _ frat_ kay _ frat_ av_ dog_o El seu germà (a ell) i la meva germana tenen un cadell
_ est_ silent_ Era silenciós. _ pens_ est_ silent_ Pensava ser silenciós
_ dir_ : “est_ silent_!” Diria : "Sigues silenciós !" Bonvol_ kloz_ _ doron! Gràcies de tancar la porta !
_ pid_, ke _ ven_ He demanat que vingui Lern_ langoyn est_ _ obi_ Assabentar-se de les llengües serà el seu hobby (a ella)


[modifier]

Les paraules de tots els dies


Continuació...

  • Menjar = Manjare
  • Quant costa això? = Wom tio kostas?
  • Què és? = Wo estas tio?
  • El compro = Mi kompras lin
  • Voldria comprar... = Mi volus komprare...
  • Té? = Txu vi avas?
  • Accepta les targetes de crèdit? = Txu vi akseptas zi kreditkartoy ?
  • tancat = klozite
  • obert = dezklozite
  • l'esmorzar = matinmanjo
  • el dinar = tagmanjo
  • el sopar = vespermanjo
  • vegetarià = vejetarano
  • A la seva salut! = Ye vie sano!
  • El compte, si us plau. = Zi sumo, bonvoles.
  • Quin dia som avui? = Wome tago estas astag?
  • És l'u de gener! = Estas zi unue de jenero!
  • Quina hora és ara? = Wome horo estas naw?
  • Són les tres i quart. = Estas tri kwarono de trie. Estas trikwa' de trie.
[modifier]

Ço que sap


  1. Designar cada membre de la seva família i del seu proper o llunyà cercle.
  2. La sintaxi del Fremdo (que se'n podria realment passar tot sent comprensible).
  3. Dir el que pensa i el seu contrari.




Récupérée de « http://www.lukleo.net/index.php/Lukleo_L%EF%BB%BFli%C3%A7%C3%B3_4 »