Lukleo Lliçó 5

Un article de Lukleo.

  1. LUKLEO
  2. La Gramàtica de Base
  3. La Gramàtica Detallada




Sommaire

[modifier]

Descobrir


EL COS HUMÀ
Kapo kabeloy cabells Limbo Supre xuldo espatlla Korpo mamo pit Limbo infre engono engonal
frunto front akselo aixella mugro mugró femuro cuixa
browo cella brako braç mampunto teta genuo genoll
okyo ull elbo colze txestu pit (h) lego cama
okyopelo pestanya antawbrako avantbraç txesta pit (f) kalfo panxell
oto orella manruto puny tayo talla futruto clavilla
nazo nas mano mà umbiliko melic futo peu
txiko galta dito dit flanko flanc futdito dit del peu
buxo boca dikdito polze ventro ventre futdikdito polze del peu
txino mentó indikdito índex subventro baix ventre
gorjo coll mezdito major pubo pubis sekso sexe (neutre)
nuko clatell ringdito anul·lar anko anca seksa sexe (femení)
kapo cap diteto auricular pelo pèl seksu sexe (masculí)


[modifier]

L'Acusatiu


  1. Hem vist que la sintaxi (col·locació de les paraules uns respecte als altres) no és no primordial en Fremdo ja que les terminacions de les paraules ens orienten sobre la qualitat de la paraula (nom, verb, adjectiu o adverbi).
  2. Què dir de : Joanu salutas Klara
    1. Ens fixem el verb salutas, però qui és subjecte i qui és el complement (aquí el C.O.D)?
    2. En la sintaxi clàssica (subjecte + verb + complement) Joanu és subjecte i Klara és COD = Joan saluda Clara.
    3. Si ens passem de sintaxi allò es fa més complicat ! Però tenim una solució senzilla : l'acusatiu.
  3. L'acusatiu és un cas expressant el complement d'objecte directe (C.O.D.), és a dir l'actant que sofreix l'acció exercida per el subjecte d'un verb transitiu directe actiu, és marcat per la terminació -n. Se situa després la -o, -a o -u del substantiu o l'-y del plural si hi ha lloc.
    1. Joanun salutas Klara = Clara saluda Joan
    2. Joanu salutas Klaran = Joan saluda Clara
  4. Veu que l'acusatiu no és necessari quan la frase és senzilla|simple, però pot ser útil quan la frase és llarga. Juga el paper d'indicació audible i visible. En canvi permet barrejar les paraules sense canviar el sentit de la frase :
    1. Joanun vidis zi dogo. = el gos ha vist Joan.
    2. Vidis Joanun zi dogo. = el gos ha vist Joan.
    3. Zi dogo Joanun vidis . = el gos ha vist Joan.
  5. L'acusatiu és un amic ja que simplifica el sentit de les frases, sobretot :
    1. Per indicar un moviment :
      • Zi kato saltas sur zi tawlo. El gat salta sobre la taula. (El gat és ja sobre la taula i salta).
      • Zi kato saltas sur zi tawlon. El gat salta sobre la taula. (El gat és sobre la cadira i salta cap a i sobre la taula).
    • Per indicar una direcció :
      • Wer ? On ?
      • Wern ? Cap a on ?
    • Per reemplaçar una preposició :
      • Joanu andas al Barcelonio = Joano andas Barcelonion. Joan va a Barcelona.


[modifier]

Les Preguntes


  1. En fremdo, hi ha 10 paraules per preguntar : txu, wu, wuz, way, wer, wan, wo, wom, we i wi.
  2. No hi ha necessitat invertir certes paraules (verb-subjecte) en una frase.
    • TXU? = és que? la resposta és YES = sí o NE = no.
  3. Llavors vénen els 9 correlatius (taula a la pròxima lliçó).
    • Per recordar-se'n, 2 grups :
    • WU? = qui? WUZ? = a qui? WAY? = per què? WER? = on? WAN? = quan?
      • Si ha fet anglès, remember (who, whose, why, where, una mica when)
    • WO? = què? WOM? = quant? WE? = quin? WI? = com?
      • La terminació dels correlatius li indicarà quina paraula espera :
      • Zi awto blue veikas spidi. El cotxe blau roda de pressa.
        1. Wo estas blue? Zi awto tio, wo veikas spidi. El cotxe (aquell) que roda de pressa.
        2. We zi awto estas? Zi awto estas blue. El cotxe és blau.
        3. Wi zi awto veikas? Zi awto veikas spidi.El cotxe roda de pressa.
  4. La terminació en -y i -n s'apliquen també a aquestes paraules.
    1. Joanu kun patray kisas Klaran kay zi kidoyn = Joan amb mares abracen Clara i els nens
    2. - Wu? = qui? - Joanu = Joan.
    3. - Wun? = qui? - Klaran = Clara.
    4. - Wuy? = qui? - patray = mares.
    5. - Wuyn? = qui? - Zi kidoyn = els nens.
    6. Et cetera...


[modifier]

Algunes Paraules


alte alt(a) amika una amiga amiku un amic bone bo(na) gusto el gust bonguste deliciós
tier allà txi aquí txi tier aquí falare caure gladare alegrar-se andare anar
komprenare comprendre koridoro passadís kun amb longe llarg(a) manjare menjar metro metre
homo ésser humà homa dona homu home horo hora planko terra sandwitxo entrepà
strito carrer sur sobre totu cadascun totuy tots trans d'altra banda de vendredo divendres
vidare veure vere verdader(a) veri verdaderament principal chef xefe principal(a) xefi principalment


[modifier]

Alguns afixos


  1. -ij-, dóna el sentit "esdevenir" expressat per l'arrel.
  2. -ig-, dóna el sentit "fer fer, tornar" expressat per l'arrel.
  3. -eg-, dóna el sentit "augmentatiu" expressat per l'arrel.
  4. -et-, dóna el sentit "diminutiu" expressat per l'arrel.


wedu marit wedigare casar wedijare casar-se wedijo casament
ijare esdevenir igare tornar ... stonigare petrificar wetigare mullar
kridare cridar kridegare udolar urbo ciutat urbego metròpoli
ridare riure ridetare somriure bele guapo / guapa belete bonic / bonica
ete petit etigare empetitir ege enorme egi extremadament


[modifier]

Exercicis


Col·loqui les terminacions -a, -e, -i, -o, -u, -y, -n, _ i la paraula : txu
Mi_ vidas eli_ amik_. Veig el seu amic. _ v_ kompren_? Vostaltres comprenéu ?
_ ver_? Verdaderament ? Eli_ amik_ estas hom_ alt_. El seu amic és un home alt.
Ili neg_is en zi ri_o. S'ha negat al rierol. Zi rey_ nobil_os eli_ frat_un txe zi ri_o. El rei ennoblirà el seu petit germà prop del riu.
Mi_ kun eli_ vidas homo_ alt_. Jo amb ella, veiem persones altes. Lu_ andas trans zi strit_ xef_. Van d'altra banda del carrer principal.
Mi_ manjas sandwitxo_ bongust_. Menjo un deliciós entrepà. Mi_ vidas lu_. Els veig.
Eli_ tier_ veikis kun si_ amik_. Ella hi ha anat amb el seu amic. Nu_ spid_ kuris trans zi strit_o_. Hem corregut de pressa d'altra banda de l'avinguda.
Lu_ vidas mi_. Em veuen. Vendredo_ nu_ andos tot_ txe mi_ yay_. Divendres anirem tots a casa de la meva àvia.
Zi koridor_ estis du metro_ long_. El passadís feia dos metres de llarg. Mi_ gladas, ke li_ ne falis sur zi planko_. M'alegro que no ha caigut sobre el sòl.
Ili_ estis txi ti_ du hor_. Ha estat aquí dues hores. Zi bildaj_ estas tri cento metr_ alt_. L'edifici fa tres cent metres d'alçada.


[modifier]

Les paraules de tots els dies


Continuació...

  • pa = pano
  • una beguda = drinkajo
  • cafè = kafo
  • te = teo
  • suc de taronja = oranjsuko
  • aigua = akwo
  • cervesa = biro
  • vi = vino
  • sal = salo
  • pebre = pebro
  • carn = viandajo
  • bou = bovajo
  • porc = porkajo
  • peix = pexajo
  • aviram = kokajo
  • llegums = legomoy
  • un fruit = fruto
  • una patata = terpomo
  • amanida = salado
  • postres = postro
  • un gelat = glacajo
  • carta postal = postkarto
  • segells = postmarkoy
  • molt = multi
  • una mica = nemulti
  • tot(a) = toto
  • On va? = Wern vi andas?
  • Torno de l'escola. = Mi revenas lerneyi.
  • No l'he vist des de fa molt de temps. = Mi ne vidis lin de longetaymo.


[modifier]

Ço que sap


  1. Les parts del cos humà.
  2. El paper de l'acusatiu.
  3. Formular preguntes.




Récupérée de « http://www.lukleo.net/index.php/Lukleo_L%EF%BB%BFli%C3%A7%C3%B3_5 »