Lukleo Lliçó 6
Un article de Lukleo.
- Lliçó 1 > Lliçó 2 > Lliçó 3 > Lliçó 4 > Lliçó 5 > Lliçó 6 > Lliçó 7 > Lliçó 8 > Lliçó 9 > Lliçó 10 >
- Corregits >
- Wordaro : A > B > C > D > E > F > G > H > I > J > K > L > M > N > O > P > R > S > T > U > V > W > X > Y > Z >
Sommaire |
[modifier]
Descobrir
| Taymo El temps | |||||||||||
| Yaro Any | |||||||||||
| Springo Primavera | Estivo Estiu | Otono tardor | Wintro Hivern | ||||||||
| Monsoy Mes | |||||||||||
| Marto Mars | Aprilo Abril | Mayo Maig | Junyo Juny | Julio Jullol | Agosto Agost | Setembro Setembre | Oktobro Octubre | Nowembro Novembre | Disembro Desembre | Jenero Gener | Febrero Febrer |
| Wiko Setmana | Finwiko Cap de setmana | ||||||||||
| Lundo Dilluns | Mardo Dimars | Merkredo Dimercres | Jowdo Dijous | Vendredo Divendres | Sabado Dissabte | Sundo Diumenge | |||||
| Tagnokto Dia (de 24H) | |||||||||||
| Istag / Ahir | Astag / Avui | Ostag / Demà | |||||||||
| tagijo punt del dia | tago dia | Tagmezo Migdia | Postagmezo Tarda | Vespero Vespre | Nokto Nit | Noktomezo Mitjanit | |||||
| Oro Hora | Minuto Minuta | Segondo Second | |||||||||
[modifier]
ELS CORRELATIUS
- A la lliçó precedent, ha après a formular algunes qüestions amb paraules començant per W-.
- Aquells són correlatius que són formats combinant un començament i una terminació.
- Hi ha 5 començaments i 9 terminacions que, combinacions de diverses maneres, permeten formar 45 paraules.
- La significació exacta d'un de correlatiu és el concepte format per la combinació de les significacions de la paraula del començament i de la paraula de la fi. No hi ha forçament sempre una correspondència exacta amb el català.
- Els correlatius en -U són sovint utilitzats com pronoms.
- Els correlatius en -OM són sovint seguits de la preposició DA.
- Els correlatius en W- serveixen a formar frases interrogatives (qui ?, on ?, quan ?, com ?, et cetera...) i proposicions relatives.
| Primera entrada | Segona entrada | |||||
| W | -> | Mot Interrogatiu | Individu, Cosa Definida | -> | U | |
| SOM | -> | Indeterminació | Posseïdor | -> | UZ | |
| TI | -> | Assenyalador | Cosa Indefinida | -> | O | |
| TOT | -> | Tot, Cada | Quantitat | -> | OM | |
| NENI | -> | Cap, Ningú | Manera | -> | I | |
| Causa | -> | AY | ||||
| Qualitat | -> | E | ||||
| Temps | -> | AN | ||||
| Lloc | -> | ER | ||||
| U | UZ | O | OM | I | AY | E | AN | ER | |
| W | WU | WUZ | WO | WOM | WI | WAY | WE | WAN | WER |
| SOM | SOMU | SOMUZ | SOMO | SOMOM | SOMI | SOMAY | SOME | SOMAN | SOMER |
| TI | TIU | TIUZ | TIO | TIOM | TII | TIAY | TIE | TIAN | TIER |
| TOT | TOTU | TOTUZ | TOTO | TOTOM | TOTI | TOTAY | TOTE | TOTAN | TOTER |
| NENI | NENIU | NENIUZ | NENIO | NENIOM | NENII | NENIAY | NENIE | NENIAN | NENIER |
- Algunes explicacions
- wu i wo són posats en cas de necessitat a l'acusatiu i es fan : wun i won.
- wer és posat en cas de necessitat a l'acusatiu per indicar la direcció i es fa wern.
- wu, tiu i totu són posats en cas de necessitat al plural i es fan : wuy, tiuy i totuy.
- No hi ha problema per retenir aquestes cinc paraules següents, no és ? : Wu?, Wuz? Way? Wer? Wan?
- IlNo serà tampoc dur per retenir aquestes tres últimes paraules, ja que:
- El wo? espera una resposta terminant per o, Una cosa, com un substantiu : dogo.
- El we? espera una resposta terminant per e, Una qualitat, com un adjectiu : bele.
- El wi? espera una resposta terminant per i, Una manera, com un adverbi : spidi.
- El més "complicat", si n'és, és : Wom? = Quant? Wom da...? = Quant de...?
| WU | qui | SOMU | algú | TIU | aquesta persona | TOTU | cadascun | NENIU | ningú |
| WUZ | a qui | SOMUZ | a algú | TIUZ | d'aquell | TOTUZ | a tots | NENIUZ | a ningú |
| WO | què | SOMO | alguna cosa | TIO | aquesta cosa | TOTO | tot | NENIO | res |
| WOM | quant | SOMOM | una certa quantitat | TIOM | tant | TOTOM | tota la quantitat | NENIOM | cap quantitat |
| WI | comm | SOMI | d'una manera | TII | així | TOTI | de totes les maneres | NENII | en cap manera |
| WAY | per què | SOMAY | per una raó | TIAY | per aquesta raó | TOTAY | per a totes les raóns | NENIAY | per cap raó |
| WE | quina qualitat | SOME | una certa qualitat | TIE | d'aquesta qualitat, tal | TOTE | cada, tota qualitat | NENIE | cap qualitat |
| WAN | quan | SOMAN | un dia | TIAN | llavors | TOTAN | sempre | NENIAN | mai |
| WER | on | SOMER | en alguna part | TIER | allà | TOTER | arreu | NENIER | enlloc |
[modifier]
Algunes Paraules
| al | a, cap a | astag | avui | antaw | abans, davant | antawi | abans | blonde | ros(sa) | dormare | dormir |
| lojare | viure | eksavare | aprendre | ekare | començar | tiu | allò, aquest, aquesta | filyo | fill, filla | ijare | esdevenir |
| interesare | interessar | internacie | internacional(a) | istag | ahir | kawzo | causa | komprenare | comprendre | kun | amb |
| lango | llengua (parlada) | lernare | aprendre | liberare | alliberar | liberijare | alliberar-se | deze | contrari | mono | diners |
| multe | molt | naskare | donar a llum a | naskijare | néixer | naskijtago | natalici | okazare | tenir lloc | homo | ésser humà, persona |
| ostag | demà | pasejare | passejar-se | pelo | pèl | pos | després, darrere | raydare | anar (a bici, a cavall) | savare | saber |
| skribare | escriure | skribolo | ploma | starare | ser situat | tago | dia | titxare | ensenyar | venare | venir |
| veikare | anar (en auto, amb avió) | veino | veí(na) | veri | verdaderament | vinxare | vèncer | dezvinxare | perdre | vizitare | donar visita |
| warme | calent(a) | dezwarme | fred(a) | wedu | marit | buskare | buscar | yaro | any | yen | heus aquí |
[modifier]
Alguns afixos
- -atx-, dóna un sentit de "menyspreu" a l'arrel.
- -ek-, dóna un sentit "instantània" a l'arrel.
- -ec-, dóna un sentit "qualitatiu" a l'arrel.
- -iny-, dóna un sentit "diminutiu" a l'arrel.
| atxe | menyspreable | atxige | pejoratiu | lango | llengua | langatxo | jargot |
| ekare | començar | ek! | anem! | bruligare | cremar | ekbruligare | inflamar |
| eco | qualitat | ece | qualitatiu | ecaro | caràcter | boneco | bondat |
| warmeco | calor | profesoreco | professorat | silko | seda | silkece | sedós |
| Joanu | Joan | Joaninyu | Joanet | Joana | Joana | Joaninya | Joaneta |
[modifier]
Exercicis
| _ est_ ti_ ? | Què és ? | _ v_ kompren_ ? | Comprenia ? |
| _ ver_ ? | Verdaderament ? | _ okaz_ ti_ ? | Quan ha succeït ? |
| _ il_ parol_ ? | Com parla ? | _ v_ busk_ ? | Què busqua ? |
| _ est_ ti_ skrib_ ? | A qui és aquesta ploma ? | _ interes_ v_? | Què t'interessa ? |
| _ pasej_ _ v_ ? | Qui s'ha passejat amb tu ? | _ v_ ne ven_ al mi ? | Per què no has vingut veure'm ? |
| _ vi dorm_ astag ? | Com has dormit avui ? | _ hom_ il_ est_ ? | Quin tipus de persona és ? |
| _ awto est_ vi_ ? | Quin cotxe és el teu ? | _ estas vi_ naskijtago? | Quan és el teu natalici ? |
| _ vi loj_ ? | On viu? | _ da hom_ est_ en vi_ grupo ? | Quantes persones són en el seu grup? |
| _ eli busk_ ? | Què busca ? | _ busk_ krayon_ blu_ ? | Qui buscava un llapis blau ? |
| _ krayon_ il_ busk_ ? | Quin tipus de llapis busca ? | _ est_ ili_ naskijtago ? | Quan serà el seu natalici ? |
| _ naskijtago est_ ostag ? | Demà, serà el natalici a qui ? | _ est_ astag ? | Què hi ha avui ? |
| _ naskijtago est_ istag ? | Ahir, era el natalici a qui ? | _ lern_ lang_ internaci_ ? | Per què assabentar-se d'una llengua internacional ? |
| Yen staras ti_ homu, w_ vizitis m_ istag. | Heus aquí l'home que m'ha visitat ahir. | Neni_ eksavos ti_, w_ okazis. | Ningú no s'assabentarà del que ha passat. |
| Vi estas tut_ ti_, w_ vi estis antaw multe yaro. | Ets completament tal com erets fa nombrosos anys. | En zi urbo estis ti_ da homo, w_ mi stil neni_ vidis. | A la ciutat hi havia més gent del que encara mai no n'havia vist. |
| Zi hom_, w_ kabeloy estas blond_, estas eli_ wed_. | L'home del qual els cabells són rossos és el seu marit. | Eli venos ti_, w_' eli liberijos. | Vindrà quan s'alliberarà. |
| Ili ne volas loj_ ti_, w_ estas tro dezwarm_. | No vol viure allà on fa massa fred. | Mi ne volas far_ ti_, w_ ne interesas min. | No vull fer el que no se m'interessa. |
| Far_ ti_ ti_, w_ vi faris antaw_. | Fes lo de la mateixa manera que abans. | Ili pidis de mi ti_ da mono, w_ mi ne avis. | M'ha demanat diners que no tenia. |
| Zi kawzo, w_ ili dezvinxis, estis ti_, ke ili dezmulti sportis. | La raó per a la qual ha perdut és que s'entrenava poc. | Ti_ homa, w_ staras pos mi, estas mi_ vein_. | Aquesta dona, que és darrere de mi, és la meva veïna. |
| Tot_ okazis en ti_ taymo, w_ ili stil ne lojis txi ti_. | Tot ha passat en aquesta època, quan no vivia encara aquí. | Ti_ homu, w_ vi estas zi fily_, estas vi_ patr_. | Aquest home, del qual ets el fill, és el teu pare. |
[modifier]
Les paraules de tots els dies
Continuació...
- Els viatges = Viatjoy
- On és ...? = Wer estas ...?
- Quin és el preu del bitllet? = Wom kostas zi tiketo?
- Un bitllet per anar..., si us plau. = Tiketo por andare ..., bonvoles.
- On viu? = Wer vi lojas?
- D'on és? = De wer vi estas?
- On va? = Wern vi andas?
- el tren = zi treno
- un autobús = buso
- el metro = zi subtreno
- un aeroport = luftpordo
- l'estació = trenstacio
- l'estació d'autobusos = busstacio
- l'estació de metro = substacio
- la sortida = forando
- l'arribada = alveno
- agència de lloguer de cotxes = awtrenteyo
- el passaport = zi paspordo
- l'estacionament = parkado
- un hotel = hotelo
- restaurant = restoracio
- menut = menuo
- Té cambres disponibles per a aquest vespre? = Txu vi avas rumoy dezplene pro tiu nokto?
- complet = komplete
- la reserva = zi rezervado
- Ha vingut fa dos mesos. = Ili venis antaw du monso.
- Li retré visita en algunes setmanes. = Mi vizitos ilin pos kelke wiko.
- Què desitja? = Won vi deziras?
[modifier]
Ço que sap
- Situar-se en el temps.
- Els 45 correlatius.
- Bravo i cita a la Lliçó 7 > ! o retorn a la Lliçó 5 >.
