Lukleo Lliçó 7

Un article de Lukleo.

  1. LUKLEO
  2. La Gramàtica de Base
  3. La Gramàtica Detallada




Sommaire

[modifier]

Descobrir


Zi domo La casa
doro porta xlosolo clau panyo pany enando entrada
windo finestres kortino cortina windkovrolo porticons windvitro envidria
rufo teulada tewlo teula plafono sostre lampo llum, llanterna
planko terra tapiso catifa muro mur pikso il·lustració
rumo habitació dormrumo cambra manjrumo menjador balnrumo sala de bany
xranko armari lito llit tawlo taula balnio banyera
rumego hall dormeyo dormitori comú manjeyo refectori balneyo els banys
setjo cadira kukeyo cuina neceseyo vàter rumaro pis
braksetjo butaca skribtawlo despatx xelfo prestatgeria kloko rellotge


[modifier]

L'hora


  • Wome horo estas? Quina hora és?
  1. Estas zi due ! Són les dues ! (14HOO)
  2. Estas zi kwarono de due ! Són les dues menys quart ! (13H45)
  3. Estas zi du kwarono de due ! Són dos quarts de dos ! És una hora i mija !(13H30)
  4. Estas zi tri kwarono de due ! Són tres quarts de dos ! És una hora i quart ! (13H15)
    • Es diu també, per simplificar:
  5. Estas zi due !
  6. Estas kwa' de due !
  7. Estas dukwa' de due !
  8. Estas trikwa' de due !
    • Per a les altres hores, es diu :
  9. Estas zi diskware ! Són les catorze ! (14HOO)
  10. Estas zi dissete kintdis-sis ! Són les disset i cinquanta sis ! (17H56)
  • Wom da taymo tio duros? Quant temps ço durarà?
  • Rund zi nowe. Ye zi okte. Cap a nou hores. A les vuit.
  • Inter zi kware kay zi kinte. Entre quatre i cinc hores.
  • Meznokto kay duono. Mitjanit i mig.
  • Estas meztago. És migdia.
  • Duonhoro. Una mitja-hora.
  • Eli matinmanjas ye zi sete. Pren el seu esmorzar a les set.
  • Ye zi wome horo vi ekas workare? Per a quina hora comença a treballar?
  • Mi matinas pro andare al zi lerneyo. M'aixeco aviat per anar a l'escola.
  • Kosis matinas posmeztage! s'aixeca aviat la tarda!


[modifier]

Matisos en Conjugació (poc utilitzats)


  1. Coneixem els 5 temps més utilitzats en Fremdo, amb la seva terminació -as, -es, -is, -os et -us.
    • Si necessita matisar els temps, existeix 4 petites paraules que l'ajudaran :
    • Atenció dels afixos utilitzats com prefixes o com sufixos no tenen la mateixa significació.
      1. EK utilitzat com sufixa + IS = el Passat Simple :
        • nu vidis = hem vist  ; nu videkis = vam veure
        • EK utilitzat com prefixa = el començament d'una acció, una acció sobtada i momentània:
        • eli kantis = ha cantat; eli ekkantis = ha entonat.
        • lu brulis = han cremat; lu ekbrulis = s'han inflamat.
        • EK utilitzat com prefixa i sufixa, lu ekbrulekis = es van incendiar.
      2. AD utilitzat com sufixa + IS = l'Imperfecte :
        • vi manjis = ha menjat ; vi manjadis = mengi.
      3. JUS utilitzat = el Passat Proper :
        • nu lernis = hem après ; nu jus lernis = acabem d'aprendre.
      4. TUY utilitzat = el Futur Proper :
        • elu venos = vindran ; elu tuy venos = van venir.
  2. Més tard, veurem altres matisos de conjugació.
  3. No oblidi que aquests temps són poc utilitzats en Fremdo, sinó que existeixen per ajudar.


[modifier]

Algunes Paraules


lesti almenys amike amistós amiko amic/ga apen a penes blue blau/va base baix(a)
dirare dir dogo gos(sa) domo casa filyu fill filya filla facile fàcil
forko forca ete petit(a) forketo forquilla ja ja jus a l'instant kato gat
ke que kelke algun(s) konexare conèixer kun amb longe llarg(a) onklu oncle
grande grand(a) dezo el contrari dezgrande petit(a) naw ara ne no osto ós
mono diners io continent monio portamonedes plu més presk gairebé patru pare
savare saber stil encara parolare parlar adi sense parar parolado discurs tre molt
tro massa tuy immediatament urbo ciutat veino vei(na) ya certament yen heus aquí


[modifier]

Alguns afixos


  1. -abl-, dóna el sentit de "possibilitat passiva" a l'arrel.
  2. -iv-, dóna el sentit de "possibilitat activa" a l'arrel.
  3. -em-, marca la "tendència, propensió" respecte a l'arrel.
  4. -end-, dóna el sentit d'"obligació passiva" a l'arrel.
  5. -ind-, dóna el sentit de "ser digne de" respecte a l'arrel.


able possible abli potser ablas és possible ablo el que es pot fer
manjable comestible komprenable comprensible nesuspektable insospitat sentable sensible (alguna cosa)
eme al propens a emo inclinació komprenare comprendre kompreneme comprensiu
endas cal pagende a pagar farare fer farende a complir
indo mèrit dezinde indigne suspekto sospita suspektinde sospitós
pago pagament pagive solvable sento sentiment sentive sensible, capaç de sensació


[modifier]

Exercicis


Col·loqui les paraules : de, elie, ilie, lue, mie, nue, somuz, vie, wuz i les terminacions
Zi dogo _ Joanu. El gos de Joan. _ dogo. El gos d'algú.
_ dogo. El meu gos. Zi osto _ _ dogo. L'ós del seu gos.
_ kato estas blu_. El seu gat (a ella) és blau. Zi urbo _ _ patr_ estas dezgrand_. La ciutat del meu pare és petita.
_ estas ti_ forketo? De qui és aquesta forquilla ? Txu vi savis, ke _ domo estis soman zi domo _ _ onkl_? Sabies que la seva casa va ser abans la casa del nostre oncle ?
Zi filyu _ _ veina estas amiku _ _ filya. El fill de la seva veïna (a ell) és un amic de la seva filla (a ella). Mi lernis facili zi langon _ _ amiku. M'he assabentat fàcilment de la llengua del meu amic.
Mi trovis _ monion. He trobat el portamonedes d'algú. _ dogo estas tre amike. El seu gos (a ells i a elles) és molt amistós.


Col·loqui les paraules : apen, ja, jus, lesti, naw, plu, presk, stil, tre, tro, tuy, ya i yen
Ili diris _ kelke wordon. Ha dit encara algunes paraules. Mi _ diris al eli, ke mi _ ne povas venare. Ja li he dit que no puc venir ara.
Lu ne volas _ lernare tion. No volen assabentar-se més d'això. Eli _ konexas ilin. El coneix a penes.
Lu _ parolis pri tio. N'acaben de parlar. Ili _ venos. Vindrà de seguida.
Txu vi _ provis farare tion? Has intentat almenys fer-ho ? Eli _ totan estis kun ili. Era gairebé tot el temps amb ell.
Zi doro estis _ base. La porta era massa baixa. _ estas cie pomo. Heus aquí la teva poma.
Vi _ savas, ke ili ne estas tier ! Sap bé que no és allà ! Vie parolado estis _ longe. El seu discurs era molt llarg.


[modifier]

Les paraules de tots els dies


  • una direcció = orientado
  • a esquerra = dezdreti
  • a dreta = dreti
  • cap a l'esquerra = dezdretin
  • cap a la dreta = dretin
  • tot recte = rekti
  • a dalt = supri
  • a baix = infri
  • cap a dalt = suprin
  • cap a la part baixa = infrin
  • lluny = fore
  • a prop = dezfore
  • llarg(a) = longe
  • cort(a) = dezlonge
  • mapa = mapo
  • informació turística = turisme oficeyo
  • Que pensa d'allò? Res! = Won vi pensas pri tio? Nenion!
  • Fa bo avui. = Astag, estas bele tempo.
  • Què hem de fer? = Won nu devas fares?
  • Fa calor, aquí! = Estas warmi, txi tier!
  • Oh! sí! = Oh! yes!


[modifier]

Ço que sap


  1. Situar-vos a casa .
  2. Dir l'hora.
  3. Conjugar els verbs amb més matisos.




Récupérée de « http://www.lukleo.net/index.php/Lukleo_L%EF%BB%BFli%C3%A7%C3%B3_7 »