Lukleo Lliçó 8
Un article de Lukleo.
- Lliçó 1 > Lliçó 2 > Lliçó 3 > Lliçó 4 > Lliçó 5 > Lliçó 6 > Lliçó 7 > Lliçó 8 > Lliçó 9 > Lliçó 10 >
- Corregits >
- Wordaro : A > B > C > D > E > F > G > H > I > J > K > L > M > N > O > P > R > S > T > U > V > W > X > Y > Z >
Sommaire |
[modifier]
Descobrir
| Urbo kay Naturo La Ciutat i La Naturalesa | |||
| xoseo via | awto cotxe | restoracio restaurant | rio riu |
| strito carrer | tramo tramvia | kekeyo pastisseria | barko barca |
| avenuo avinguda | buso bus, car | xopo botiga | balkono balcó |
| bulvardo passeig | vanego camió | panxopo forn | urbodomo ajuntament |
| flankvoyo vorera | futandanto vianant | drinkeyo bar | hotelo hotel |
| valo vall | rieto rierol | cerfo cérvol | fervoyo ferrocarril |
| rowro roure | abio avet | kano canya | edelveyso edelweiss |
| monto muntanya | montorio torrent | aglo àguila | tunelo túnel |
| maro mar | riego riu | dolfino dofí | treno tren |
| kamparo campanya | vilatjo poble | bova vaca | stacidomo estació |
| pordo port | xipo vaixell | velxipo vaixell a vela | stimxipo vaixell a vapor |
| nubo núvol | flaxo llampec | grondo tro | flaxgrondo llamp |
| snowo neu | koldegeyo glacera | akwo aigua | pluvo pluja |
| erbo herba | fayro foc | tendo tenda | xafo xai |
[modifier]
ELS NOMBRES
| 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| nulo | unu | du | tri | kwar | kint | sis | set | okt | now |
| 10 | 11 | 12 | 20 | 30 | 35 | 700 | 6000 | 8 milions | 9000 milions |
| dis | dis unu | dis du | dudis | tridis | tridis kint | setcent | sismil | okt miliono | now miliardo |
[modifier]
ELS NOMBRES DERIVATS
- Afegint una terminació, podem fer derivar els nombres.
- Substantiu : nombre + O
- Adjectiu : nombre + E
- Adverbi : nombre + I
- Afegint un sufix, podem fer derivar els nombres en :
- Multiplicatiu : nombre + UPL
- Fraccionari : nombre + ON
- Col·lectiu : nombre + OB
- Es posa PO davant els nombres per marcar els numerals distributius.
- PO OKTI = (a raó de) vuit per vuit.
| Nombre | Fi | Francès | Nombre | Sufix | Fi | Francès | |
| unu | + o = | unitat | du | + upl | + o = | doble | |
| disdu | + o = | dotzena | tri | + upl | + e = | trigemin | |
| dudis | + o = | vintena | kwar | + upl | + i = | quadruplicació, quatre vegades | |
| cent | + o = | centenar | du | + on | + o = | meitat | |
| mil | + o = | miler | cent | + on | + o = | centè | |
| unu | + e = | primer | zi tri kwar | + on | + o = | el tres-quart | |
| kint | + e = | cinquè | zi tri kwar | + on | + oy = | els tres-quarts | |
| unu | + i = | en primer lloc | du | + ob | + o = | duo | |
| tri | + i = | en tercer lloc | kwar | + ob | + i = | a quatre, per quatre |
- Atenció fer la diferència entre :
- Zi kinte kidu manjis zi kintono de zi keko
- El cinquè noi (5è, rengle) ha menjat el cinquè del pastís (1/5, porció).
[modifier]
LES OPERACIONS
| Operació | luKleo | Català |
| 1 + 2 = 3 | unu plus du estas tri | un més dos igual tres |
| 9 - 4 = 5 | now minus kwar estas kint | nou menys quatre igual cinc |
| 3 x 2 = 6 | tri per du estas sis | tres vegades dos iguala sis |
| 12 : 3 = 4 | disdu dividiti per tri estas kwar | dotze dividit per tres igual quatre |
[modifier]
Les Conjuncions i petites paraules
| De Coordinació | De Subordinació | ||
| DONS | doncs | TII KE | ja que |
| TII | com | KAY | i |
| IF | sí | KWAK | encara que |
| KWAZI | com sí | KE | que |
| KOZ | ja que, perquè | NI ... NI | ni ... ni |
| AW | o | SED | però |
| TXU...TXU | sigui ... sigui | WEL | bé |
| WAN? | quan? | WAN | quan |
| Les Petites paraules | |||||||
| AMBI | ambdós | APEN | a penes | ASTAG | avui | LESTI | almenys |
| DANK'AL | gràcies a | DE POS | des de | DES | tant | DIZDE | separat de |
| EVER | qualssevol | FOR | enllà, fora | FI | mecagumlhòstia | TIER | allà |
| ISTAG | ahir | IVEN | fins i tot | JA | ja | JUS | ara mateix |
| LES | menys | LEST | el/la/les/els menys | MOS | més | MOST | (el) més |
| MINUS | menys (signe aritmètic) | NAW | ara | NE | no | ONLI | només |
| OSI | també | OSTAG | demà | PLU | més (temps) | PLUS | més (signe aritmètic) |
| PRESK | gairebé | SELF | mateix | TRE | molt | TRO | massa |
| STIL | encara | PRONTI | aviat | TXI | aquí | TXU | ¿és que? |
| TUY | de seguida | TXAW ! | adéu ! | YA | (èmfasi a l'afirmació) | YEN | heus aquí |
| YEN...YEN | adés...adés | YES | si | YET | tanmateix | ZAN | que (comparació) |
[modifier]
Alguns afixos
- A la lliçó precedent, hem vist que AD permetia donar un matís en els temps del passat, que es diu l'imperfecte.
- L'imperfecte és un temps que expressa una acció que es perpetua en el passat...
- -ad-, exprima "una acció prolongada, repetida o habitual".
- -re-, exprima "el retorn a darrere, la reiteració o la repetició".
- -retro-, marca "una acció de sentit contrari a la normal".
| adi | sense parar | swimo | el nadar | swimado | la natació | filtrado | filtratge |
| ree | reiterat | rei | de nou | saltare | saltar | resaltare | rebotar |
| resendare | retornar | relektare | rellegir | reformare | reformar | rebildare | reconstruir |
| retroi | a recules | retroigare | fer retrocedir | paxare | caminar | retropaxare | retrocedir |
[modifier]
Exercicis
| tricent dis now | _______________________ | sisdis set | _______________________ |
| kintcent kwardis sis | _______________________ | nowcent tri | _______________________ |
| setdis du | _______________________ | mil cent unu | _______________________ |
| mil kwarcent nowdis sis | _______________________ | _______________________ | 872 |
| _______________________ | 27 | _______________________ | 1789 |
| _______________________ | 20 | _______________________ | 12 |
| _______________________ | 270 | _______________________ | 766 |
| _______________________ | 2007 | _______________________ | 212 |
| _ _ mi estos _ de mie heymo. | Molt aviat seré lluny d'a casa meva. | _ mi _ ne savis pri tio. | Ahir no era igual pas assabentat d'això. |
| Eli povos vizitare min _ _. | Em podrà rendre visita no més demà. | Ili _ ne savas tion. | No sap encara allò. |
| Nu _ povis komprenare ilin. | A penes ho hem pogut comprendre. | Lu _ _ atingis tion. | Han arribat gairebé ja a allò. |
[modifier]
Les paraules de tots els dies
Continuació...
- indrets = lokoy
- els Correus = zi Posto
- museu = muzeo
- banc = banko
- cos de policia, gendarmeria = policeyo
- hospital = hospitalo
- farmàcia = apoteko
- botiga= xopo
- restaurant = restoracio
- una escola = lerneyo
- una església = pregeyo
- un carrer = strito
- una plaça= placo
- muntanya = monto
- un pujol, un turó = monteto
- vall = valo
- oceà = marego
- llac = lago
- ribera = rio
- riu = riego
- una torre = turo
- pont = ponto
- piscina = swimeyo
- Tot està bé. = Tuto estas en ordo.
- El felicito. = Mi gratulas vin.
- Bon profit! = Bone apetiton!
[modifier]
Ço que sap
- Situar-vos a la ciutat o els exteriors.
- Totes les xifres.
- Comptar i fer operacions.
- Totes les conjuncions i petites paraules molt útils.
- Bravo i cita a la Lliçó 9 >! o retorn a la Lliçó 7 >.
